Avis savis

El darrer laboratori de lletres i imatges del curs el vam dedicar als contes i als àlbums il·lustrats que tenen la gent gran com a protagonista.

Històries d’àvies intrèpides, avis savis que ensenyen i cuiden els néts, avis que recorden el passat, àvies que viuen els darrers anys de la seva vida… La literatura és plena d’avis i àvies meravellosos.

La sessió va començar amb una presentació de contes d’avis i àvies en un racó de la sala infantil, convertida per a l’ocasió en el saló d’una casa plena de marcs de fotos, imatges que representaven el pas del temps.

Primer van encetar un diàleg amb els infants, parlant dels avis i que ens va portar a comentar que quan parlem de la gent gran, estem parlant del final de tot un camí.  Els vam mostrar el llibre:
Calí, Davide. El hilo de la vida. Ediciones B, 2006
I vam seguir presentant alguns dels llibres que més ens agraden de gent gran.
Aquells avis que ens fan respecte i una mica de por:
Kockere, Geert De. La señora y el niño. Il·lustr. Kaatje Vermeire. Fiore, cop. 2009
Aquells avis que ja són molt grans i malauradament un dia moren:

Janisch, Heinz. Mejillas Rojas. Il·lustr. Aljoscha Blau. Lóguez, 2006

Parmeggiani, Roberto. La abuela durmiente. Il·lustr. Joao Vaz de Carvalho. Kalandraka, 2015

I aquells avis que ens deixen fer tot allò que volem:
Kulot, Daniela. Con el dedo en la nariz. Faktoría K de Libros, 2006

I tot seguit vam anar a la sala d’actes per començar aquest petit homenatge a la gent gran.
A la sala d’actes hi havia cadires i coixins per seure en grup i vam convidar les famílies a llegir una estoneta els diferents llibres que teníem triats sobre el tema.

A mesura que llegien havien d’anar pensant paraules, idees, conceptes que els fessin pensar amb els avis. Penjats a la paret de la sala hi havia uns fulls amb totes les lletres de l’abecedari. Al costat teníem uns diccionaris i bolígrafs per anar elaborant entre tots aquestes llistes.

Després d’una estona de lectura lliure i un cop havíem recollit força paraules, vam proposar a les famílies d’elaborar entre tots  un llibre-abecedari. En format acordió, grans i petits elaboraríem un llibre amb totes les lletres, de la A a la Z, amb conceptes que resumissin allò que els avis signifiquen per a nosaltres.

Cada infant i cada adult va triar una lletra i va decidir quina paraula volia fer.

Alguns dels fulls estaven carregats de paraules. Per a d”altres lletres va costar una mica més trobar conceptes relacionats amb els avis.  La i, potser d’Imserso?, la K, la W…

Però entre tots i amb l’ajuda d’alguns diccionaris, vam acabar completant tots els fulls.

Per aconseguir un llibre estèticament homogeni i artístic, vam decidir que la il·lustració que acompanyaria cada una de les paraules del diccionari seria una recreació feta a partir d’una fotografia antiga. Una fotografia bonica, curiosa, estimulant, poètica, que els infants i adults podrien retocar gràcies a paper adhesiu i retoladors.

A través del Pinterest, amb l’ajuda de la nostra col·laboradora Miss Aivlis del bloc Librosfera, i com no, amb el bon ull d’en Jan, vam anar recollint fotografies d’autors coneguts, com ara Henri Cartier-Bresson, Man Ray, Robert Capa, Martin Parr, Robert Doisneau, i d’altres fotografies anònimes que retrataven la vellesa des de totes les cares.

Les fotografies estaven també esteses a les parets i només calia escollir aquella que encaixés millor amb la nostra paraula. Imaginació al poder!

Cal dir a favor dels assistents, i això que era un dia que érem poquets, que van engrescar-se molt i van millorar en escreix la idea inicial que els proposàvem.

El resultat és un llibre acordió que recull la il·lusió, l’art i les emocions que desperten els avis i les àvies des dels ulls de fills i néts. Ara està justament exposat en un casal d’avis, però quan torni de la seva ruta, el podreu trobar a la Fàbrica de contes, el nostre racó de llibres autoeditats.