Entreson

Coneixes Entreson? Duermevela?

Quan ens fiquem al llit, abans de perdre la consciència i caure en un son profund, passem per un son lleuger que poques vegades recordem. És l’Entreson. L’Entreson és també un lloc de pas, de la realitat al somni, que a vegades els infants viuen amb cert neguit i por. Amb aquest laboratori volem explorar el territori d’Entreson, per descobrir els relats que dibuixen la nit. Ens hi vols acompanyar?

El dissabte 8 de maig vam poder fer aquest laboratori a l’entorn d’un llibre que ens sembla meravellós, no només per la seva concepció, sinó també pel tema que planteja. La poesia que hi ha en aquest moment de no consciència, una mica fora del nostre control.

Es tracta del llibre de Entreson, Duermevela en la seva versió original, amb text de Juan Muñoz-Tébar i il·lustracions de Ramón París, editat per Ekaré (2017)

Volíem centrar el laboratori a parlar d’aquest llibre, de com els autors han imaginat i recreat aquest territori, com s’hi entra i com se surt. I també què hi trobem, com ens hi sentim…

De llibres que parlen de la nit, de la foscor, dels malsons… n’hi ha molts i de molt bons. Però no era la nostra intenció explorar tota la bibliografia que podem trobar. Tot i així, hem preparat una capsa amb una selecció i l’hem tingut al llarg del laboratori ben a prop.

A banda del llibre d’Entreson, ens hem acompanyat només de dues novetats perquè ens permetien acotar aquest moment de la nit. El llibre de La reina de la nit,  que ens parla del moment previ, de com es va fent fosc, com arriba la nit i ens vol atrapar. I Un amic ens espera, que és justament al contrari. De com marxa la nit i comença a sortir el sol.

Després de llegir aquests altres dos llibres, cada família ha anat entrant, a poc a poc, amb una llanterna, cap a la sala d’actes. Allà ha començat el camí de lectura i reflexió de què és l’Entreson per a nosaltres.

La bambina di vetro

El dissabte 21 de novembre 2020 teníem programat el laboratori La bambina di vetro. A causa de la Covid no es pot fer de forma presencial, però igualment publiquem tota […]

Senyalística!

El dissabte 19 de novembre engeguem el curs amb un laboratori de senyalística. I què és això?

El diccionari ens diu que és una part de la comunicació visual que estudia el disseny dels espais amb la finalitat de facilitar la relació entre les persones i els espais.
Senyals de trànsit, logos, pictogrames, signes convencionals… omplen els espais públics perquè nosaltres ens puguem informar i orientar en tot moment.
Tots tenen un missatge concret però… I si els desordenem, barregem, modifiquem? Quines històries ens poden explicar? En trobem a la literatura infantil?

Per reflexionar sobre el significat dels senyals com un mètode de comunicació, ens hem basat en cinc llibres de la literatura infantil que juguen amb els senyals de diferents formes. A partir d’aquestes ficcions, hem imaginat i creat nous senyals i noves històries.

Hem fet la rebuda a la sala infantil i a partir de senyals, hem intentat explicar què són els laboratoris i també el tema d’avui.

Comencem!
Què és un senyal? Donem peu perquè grans i petits parlin, s’expliquin, comentin, per intentar entre tots saber què vol dir cada un d’ells. Podem llegir la definició del diccionari:

2 1 Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc.

10 senyal de circulació TRÀNS Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

També ens podem ajudar amb quatre senyals que hem fabricat prèviament i que anirem col·locant gràcies a un velcro en quatre peus de fusta que hi ha darrera la bibliotecària.  4 tipus de senyals: triangle, rodó, quadrat, stop.
Triangle: perill?
Rodó: vermells prohibició?/ blaus obligació?
Rectangles: informació?

Cal preparar bé aquesta part perquè en el nostre cas, per exemple, als adults els ha costat molt de participar.

A continuació arriba el moment de mostrar els llibres: es poden explicar històries amb senyals de trànsit?
Doncs sí, i es pot fer de diferent manera.

La bibliotecària s’ha preparat els contes i els explica mostrant les il·lustracions en veu alta. No cal explicar-los tots sencers, es pot escollir si fer sols una presentació de tots, si explicar-ne un sencer i els altres mostrar-los, si llegir-ne un en veu alta… cal valorar-ho segons el públic i el moment.

Tipus 1: llibre on apareixen senyals i s’utilitzen en el seu sentit real, segons el codi de circulació
Schössow, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Joventut, 2010

Tipus 2: llibre on apareixen senyals reals però que s’utilitzen de forma literària, per explicar una història de ficció. Una història dramàtica.
Gibert, Bruno. Paraíso. Los Cuatro azules, 2009

Tipus 3: llibre on s’utilitza la idea però s’inventen els senyals per explicar una història de ficció. Una història del gènere humorístic.
Ramos, Mario. El código de circulación. Corimbo, 2010
Gay, Gabriel. Vermell i verd. Ekaré, 2019

Seguim el laboratori ara a la sala d’actes, on seurem tots en rotllana al voltant d’una estructura metàl·lica d’on pengen diferents imatges de senyals. De fet, són pàgines d’un exemplar duplicat del llibre d’Enric Jardí, que hem guillotinat per fer l’activitat.

Cartes que anirem agafant d’un en un, que mirarem, canviarem i combinarem per grups per crear diferents històries. Aprofitem també per mostrar-los el llibre original.

Posteriorment ens mirem plegats i comentem un audiovisual que recull tot de senyals curioses que hem anat recollint dels carrers i de les xarxes. És una estona divertida perquè hi ha imatges molt originals i curioses.

I fins aquí tota aquesta part de descoberta i d’entrenament mental i creatiu! Ara, comença una part de jugar nosaltres mateixos amb les nostres creacions.

Podem fer un senyal gran per posar en els peus de fusta, que repartirem per la biblioteca.
Podem jugar amb senyals reals, inventats, modificats…
Podem fer un llibret explicant una història a partir de senyals.
Podem no fer res d’això i aprofitar per mirar-nos els llibres. Hi ha quatre o cinc exemplars de cada, en un expositor  ben destacat.
Podem fer unes guardes com les del llibre El código de circulación, fent endevinalles.

Els resultats han estat espectaculars. Volíem que ens deixessin els senyals per exposar-los amb els peus de fusta però la majoria se’ls han volgut emportar a casa! Dels llibres, el que ha tingut més èxit és del Ramos i el de l’Enric Jardí.

 

Laboratori d’estiu. Laboratori de lectura, art i tecnologia

El Laboratori de lletres i imatges s’afegeix a la proposta de Roca Umbert. Fàbrica de les Arts i també estarà obert per vacances.
Seguint els mateixos objectius dels laboratoris que tenen lloc a la Biblioteca durant el curs, els tallers que us proposem giren al voltant de la lectura, l’art i la tecnologia.
La proposta, que es dirigeix a infants de 8 a 12 anys, tindrà lloc del 25 al 28 de juny de 9.30 a 13h a la Biblioteca i als carrers de Roca Umbert.
Al llarg d’aquests quatre dies els infants faran un tast a diferents llenguatges artístics i tecnològics, de la mà de professionals experts en la matèria.

Del 25 al 28 de juny de 9.30 a 13 h
Per a infants de 8 a 12 anys
Places limitades. Gratuït.
Inscripcions a partir del 10 de juny a les 15 h a la Biblioteca i a  www.granollers.cat/inscripcionsbiblioteques

Laboratori de lectura, art i tecnologia:

Fem una fotonarració surrealista!
A càrrec de CliCme. Petites experiències fotogràfiques (Montse Casas i Eugènia Ortiz)
25 de juny de 9.30 a 13 h
A partir del joc de confeccionar un cadàver exquisit amb fotografies, crearem entre tots unes narracions ben surrealistes.
A partir d’una fotografia, els infants es passaran les càmeres i s’inspiraran per crear una nova imatge, sense cap connexió racional, només associativa, i així successivament anirem passant càmeres, fent fotos fins a obtenir una narració visual i crear un fotollibre desplegable.
[Caldrà portar una màquina de fer fotos, si és possible]

 

 

Construcció de màquines d’explicar històries
A càrrec de Can Xic. Tallers creatius (Bàrbara Partegàs i Miquel Sebastià) 

26 de juny de 9.30 a 13 h

Amb l’ajuda de la màquina de generar idees i amb un cert protagonisme de l’atzar, crearem el joc de Daus de les Històries. Amb aquests daus podrem generar històries que treballarem a la segona part del taller.
Cadascú triarà una de les històries que s’hauran generat amb els daus, la representarem i congelarem l’acció en bucle, com si es tractés d’un GIF animat o d’un vídeo “boomerang” d’Instagram, però analògic. El farem serrant fusta, amb cartró, emprant tecnologia de màquines simples.

 

 

 

Invents i criatures fantàstiques
A càrrec de la Fundació Pere Tarrés
27 de juny de 9.30 a 13 h

La lectura compartida del llibre La cosa perduda de Shaun Tan ens portarà a endinsar-nos en un món fantàstic i d’imaginació per acabar creant la nostra pròpia criatura. Aquests éssers inventats pels infants cobraran vida gràcies als sons que podran programar a través de la placa Makey Makey i el programa Scratch.

 

 

 

Fem una mimficció. Una aventura per Roca Umbert
A càrrec de Teleduca. Educació i Comunicació 
28 de juny de 9.30 a 13 h

Començarem la sessió creant un guió cinematogràfic, inventant una història amb aportacions de tothom, interconnectant gustos i interessos, redescobrint l’entorn de Roca Umbert i fent volar la imaginació. A la segona part gravarem els relats audiovisuals ideats, aprenent totes les tasques i rols tècnics i artístics que suposa dur a terme un rodatge de forma col·laborativa: estar davant i darrere de la càmera, disfressar-se, organitzar-se, etc.

 

 

Aquest Laboratori d’estiu és possibles gràcies al programa Bibliolab de la Xarxa de Biblioteques Municipals que desenvolupa i dona suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.

I per nosaltres és un regal poder oferir aquest final de curs a totes les famílies que confien amb la biblioteca i segueixen durant el curs els nostres laboratoris!

Programa Laboratori d’estiu en pdf

Enllaç a les fotografies. Màquina d’inventar històries

Enllaç a les fotografies. Fem una mimficció

Enllaç a les fotografies. Scrach amb la cosa perduda

Enllaç a les fotografies. Fotollibre per Roca Umbert

Micro fanzines de micro revolucions

El laboratori del mes de maig es va emmarcar dins la MAU (Mostra d’Art Urbà) que va tenir lloc al llarg de tot el dia a la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert.
En aquesta 8a edició de la MAU (18 de maig de 2019), com definien els organitzadors:
“vol indagar en la part més humana de la indústria, en la memòria obrera de la fàbrica, com a espai vivencial i de desenvolupament de la societat, com a centre reivindicatiu dels drets socials i com a espai de transmissió de coneixements. La MAU vol fer un homenatge als treballadors i treballadores de les fàbriques com a persones que van participar en el canvi social per construir la realitat de la societat tal com ara la coneixem”.

Pels carrers de Roca Umbert hi havia previstes diferents activitats, exposicions i accions al voltant d’aquests temes. Des de la Biblioteca doncs, vam pensar una activitat que encaixés amb aquest mateix objectiu i que tingués sentit dins la pròpia definició de laboratori.
La nostra activitat estava prevista al carrer, però seria per a un grup tancat, i es faria de 17.30 a 20h, com els laboratoris habituals.

Aquesta vegada per primera vegada teníem pressupost perquè l’activitat s’emmarcava també dins el projecte dels Bibliolab,  per això vam tenir l’oportunitat de convidar als professionals del col·lectiu LA MODESTA, perquè ens fessin un taller de fanzines. Ens va semblar que era molt adient relacionar els fanzines i les edicions casolanes, amb la lluita obrera.

La proposta que vam fer a les famílies era “Taller de micro-fanzines amb LA MODESTA: una auto publicació amb tampografia, dibuix i collage sobre Micro revolucions casolanes”.

La idea era que primer expliquessin què era un fanzine, quan van néixer i amb quins objectius. A partir d’una mostra de publicacions de molts tipus i formats, les famílies van poder entendre una mica més quin paper van jugar i poden encara jugar en el nostre dia a dia.

La proposta que va fer el col·lectiu LA MODESTA era crear la seva auto edició, després de treballar amb les famílies a partir d’exemples de micro revolucions casolanes i diàries que ells poguessin veure o dur a terme en el seu entorn. Això, és clar, demanava una petita conversa prèvia, abans de posar-nos a dibuixar i retallar paper! Micro fanzines sobre micro revolucions!

Amb dos o tres models molt simples de fulletons, díptics, fulls plegats, sense cap tipus d’enquadernació o simplement grapa o cordill, el què volíem demostrar és que amb molt pocs recursos es pot arribar a fer una bona campanya de protesta o publicitat!

La biblioteca va aprofitar també per exposar un seguit d’àlbums i llibres il·lustrats que giraven entorn les protestes i reivindicacions.

• Etiquetes per posar els noms al labo de microfanzines. Imatge de Sara al llibre Revolución

• Bibliografia microrevolucions. Elaborada per Núria Palau

 

Mirant la terra…

El dissabte 23 de març vam continuar amb els laboratoris que ens proposaven fer una mirada atenta al nostre món i plasmar-la en un llibre d’artista. Aquesta vegada ens tocava fixar-nos en la Terra. Quina relació tenim nosaltres amb el món, entès com a espai natural on vivim, però també en relació amb tota la resta d’éssers vius que ens acompanyen?

Els tres llibres que ens van fer de guies en aquesta ocasió van ser:

El punt de partida va ser a la sala infantil i justament va ser amb el llibre de Som aquí d’Oliver Jeffers. Després de llegir-lo en veu alta a les famílies, els vam proposar de fer el nostre propi llibre de presentació de la Terra per a un infant acabat de néixer o un extraterrestre, qui sap!

Però abans de posar-nos a pensar i a escriure sobre el món amb el cap, el raonament, els vam proposar fer una primera aproximació a la Terra amb el cos.

Primer, joc de textures. Construïm una muntanya?
Dotze quilos de fang per esmicolar, fer continents i sentir-nos els creadors de la Terra!

Segon, joc de colors. Quants matisos té la terra del desert?
Juguem a trobar els tons ocres, però no ho farem amb pintura. Ho farem amb cafè!

I ara ja sí. Ja podem concentrar-nos en la creació del nostre llibre.

Partirem de la inspiració dels tres llibres centrals. L’obra d’Oliver Jeffers ens dona la idea per elaborar el nostre guió. I les altres dues obres ens donen pistes per a la part formal. Podem il·lustrar utilitzant el collage de mapes i retocats com a Un món somiat. Redibuixem el món? . I podem utilitzar el format acordió com a Vues d’ici d’Hélium.

Mirant… el mar

En la sessió del febrer seguim amb la nostra proposta de mirar la natura amb els ulls ben atents i oberts. Aquesta vegada volem mirar-nos i redescobrir el mar. Aquest cop, tal com ens havíem proposat en aquest nou cicle de laboratoris, volíem buscar com els llibres retraten la natura, com nosaltres podem viure una experiència sensorial que ens hi apropi i com, finalment, podem plasmar tot això en el nostre propi llibre d’artista.

Poca broma!

La sessió, tot i que vam tenir a prop algun altre llibre, va girar entorn a aquestes cinc petites joies:

Si el laboratori passat anava dels núvols, aquesta vegada vam començar amb les onades. De fet, l’etiqueta del nom ens va servir per parlar i presentar breument aquest llibre:

Massenot, Véronique. La gran ola: Hokusai. Il·lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013.

L’objectiu que plantejàvem a les famílies era fer un llibre d’artista autoeditat sobre el mar. Com que era possible que ens faltés temps, deixaríem una part per fer a casa.

Per poder fer aquest llibret, primer ens calia trobar les PARAULES I LA PLÀSTICA: què volem dir i amb quina textura?

Al llarg del laboratori vam anar obrint cinc capses, cada una vinculada a un àlbum, on vam trobar diferents propostes sensorials o de joc, per anar trobant les idees del nostre llibre.

La primera capsa la teníem a la sala infantil, la relacionada amb les paraules. La resta ja les vam trobar a la sala d’actes.

Capsa 1
Quines són LES PARAULES que associem al mar…?
Barrets, Joan. Carrer del mar. Il·lustr. Mar Borrajo. Tarragona: Piscina, un Petit Oceà, 2013
Mentre nosaltres llegíem en veu alta el llibre, les famílies havien d’escollir les sis paraules que relacionessin amb el mar i escriure-les en un paperet secret.

Aquestes paraules els servirien per escriure una ALDRAVÍA, que és una forma poètica típica de Portugal, que juga amb només 6 paraules, una sota l’altra. Una idea propera al haikú.

Capsa 2
La forma del mar
EL MAR ÉS UNA LÍNIA
• Buitrago, Jairo. El Mar. Il·lustr. Alejandra Estrada. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018

Quina forma té el mar? Aquest llibre diu que el mar és una línia.
Ens el mirem, el llegim conjuntament… en parlem. Què en sabem de l’horitzó? I finalment ho provem.
Com?
Doncs a dins la capsa, a banda dels 5 exemplars del llibre, hi ha tot de cabdells de cordill de drapet, de diferents tons de blau. Els repartim, juguem entre tots, intentant imaginar si el mar és una línia o no… Potser moltes línies fan el mar.

Capsa 3
El color del mar.
VERD, BLAU, BLANC, NEGRA, GRIS…
• Tuckermann, Anja. La gavina i una mar de colors. Il·lustr. Daniela Chudzinski. Barcelona: Joventut, cop. 2011
Expliquem el conte i els plantegem la mateixa pregunta que es fa la gavina: qui és més blau, el mar o el cel? És blau de veritat?
Per experimentar al voltant d’aquest concepte, traiem de dins la capsa tot de potets amb aigua i repartim pots d’aquarel·la líquida o colorant, de colors susceptibles de ser color de mar.
i també alguns trossets de paper de colors transparents, per acabar de jugar amb el color.

Capsa 4
El caràcter del mar.
EL DIÀLEG, EL MOVIMENT… COM ENS PARLA…
• Lee, Suzy. La ola [Albolote, Granada]: Fiore, cop. 2008
Ens mirem entre tots el llibre i anem compartint allò que hi veuen.
Quan acabem de mirar el conte, traiem de la capsa un munt de robes de tons mariners i proposem de jugar a fer una o moltes onades. Podem demanar una directora i que ens doni instruccions. Entre tots fem un mar en calma, un mar esverat, una onada que arriba a la platja i mulla tots els adults… Juguem a fer les nostres pròpies històries.

Capsa 5
La matèria del mar.
EL MAR ESTÀ FET D’AIGUA SALADA
• Castel-Branco, Inês. La gota d’aigua: segons Raimon Panikkar. Barcelona: Akiara books, 2018
Aquest no el llegirem tot, sinó que expliquem la primera idea del llibre, quan parla de la gota, si mor o no quan cau a l’aigua.
Posteriorment, com que és un llibre més íntim, convidem les famílies a fer un viatge al fons del mar. No podem omplir la sala d’aigua, però sí que podem posar il·luminació més semblant al fons del mar i també podem omplir la sala de sal.

Quan hàgim jugat força estona, i per anar acabant el laboratori, demanem que tothom torni a seure i que busquin el paper on havien apuntat les 6 paraules del mar. En canviarien alguna? Continuen pensant que són les millors?

Aquí els expliquem la nostra proposta de convertir tota aquesta experiència en un llibre d’artista. Repartim la bosseta a cada un perquè facin el llibret a casa.
L’únic requisit és que no el facin de qualsevol manera. Tenen tota la vida per fer-lo, però que ho pensin en calma i quan tinguin ocasió, que el facin.

Mirant… el cel

Amb aquest laboratori comencem un petit cicle de tres sessions que vol posar la mirada al món que ens envolta. Hem acabat acostumant-nos a les meravelles de la natura, segurament per necessitat, però realment podríem passar-nos hores i hores mirant el cel, el mar o la terra. Sempre ens descobreixen noves formes, nous colors i sensacions diferents que ens fan sentir molt petites.

Per fer aquesta sessió de Mirant el cel…, tot i que hi havia molts aspectes atractius i molts llibres possibles, hem decidit concentrar-nos en els núvols. Ens ha interessat molt veure com els autors i els il·lustradors juguen amb el núvol com a element metafòric, utilitzant els diferents colors dels núvols, segons si estem o no enfadats. També les diferents propostes de joc que conviden a imaginar les il·lustracions que es creen al cel…

Però de totes les propostes, aquella que més ens ha enamorat, és la del llibre de Germán Machado i Mar Azabal Baixa dels núvols (Ekaré, 2018)

Aquest ha estat, doncs, juntament amb tots aquests altres en un segon terme, el protagonista del laboratori:

El laboratori ha començat a la sala infantil, al voltant d’una petita exposició de llibres i objectes que ens han servit per centrar el tema dels núvols. Hem anat comentant alguns d’aquests llibres secundaris i també la pintura de René Magritte. Arran d’aquests llibres, han anat sortint temes de conversa al voltant del cel, l’observació, la part científica dels núvols, etc.

Hem comentat el tema del núvol com a metàfora, acompanyant-nos de tuls de diferents colors, per veure com  els autors ho aprofiten per explicar les seves històries.

Un cop acabada l’explicació, hem anat cap a la sala infantil. Ho hem fet pel carrer, caminant pels núvols. Com? Doncs fàcil: hem utilitzat miralls de mà. Malgrat que no és el primer cop que ho fem, sempre és un èxit. Miralls sota el nas, de cara amunt… només cal baixar els ulls i caminar mirant el mirall. La sensació de caminar de cap per avall és molt divertida.

La sala d’actes està ambientada segons el llibre Baixa dels núvols. Tot el terra està folrat de paper d’embalar marró, pensat per poder guixar lliurement quan sigui el moment. A les parets hi ha repenjades quatre escales grans de colors i al costat, unes capses de fusta plenes de núvols de boata.

La proposta d’avui és llegir tots plegats el conte del Germán Machado, deixar-nos inspirar per les imatges de la Mar, i dedicar una estoneta a reflexionar sobre allò que fem quan tenim el peus a terra i allò altre que fem quan tenim el cap als núvols.

Què ens agrada més? A què dediquem més estona?

Allò que no fem diàriament, quan tenim els peus a terra, ho escriurem o ho dibuixarem a terra. Però allò que somiem, allò que ens agradaria fer quan tenim el cap als núvols ho convertirem en una obra d’art. Ens construirem un llibre objecte, únic, amb una capseta de cartró, on hi guardarem una mica de núvol i les paraules que expressen el nostre somni.

 

Mirant el cel, el mar, la terra…

Els laboratoris d’aquest trimestre tenen de protagonista el nostre món. Acostumats com estem a veure’l cada dia, hem deixat de sorprendre’ns davant de coses tan extraordinàries com els núvols, les onades, les postes de sol o les muntanyes.
Des de la mirada poètica i fantàstica de diferents escriptors, il·lustradors i artistes en general, jugarem i conversarem amb les famílies per tal de redescobrir les petites meravelles d’aquest món que ens acull.
La lectura atenta dels llibres escollits seran la nostra inspiració per a crear els nostres propis llibres, petits llibres d’artista autoeditats.

El dissabte 19 de gener, amb Mirant el cel, descobrirem els núvols com a protagonistes literaris i crearem un llibre-objecte.

El dissabte 16 de febrer, amb Mirant el mar, les onades ens inspiraran llibres de diferents textures.

I el 16 de març, amb Mirant la terra, intentarem crear un llibre carrussel entre tots que mostri el món des de la mirada atenta dels infants.

 

Il·lustr. de la capçalera d’Oliver Jeffers, del llibre Here we are, en català: Som aquí (Andana, 2018)