Entreson

Coneixes Entreson? Duermevela?

Quan ens fiquem al llit, abans de perdre la consciència i caure en un son profund, passem per un son lleuger que poques vegades recordem. És l’Entreson. L’Entreson és també un lloc de pas, de la realitat al somni, que a vegades els infants viuen amb cert neguit i por. Amb aquest laboratori volem explorar el territori d’Entreson, per descobrir els relats que dibuixen la nit. Ens hi vols acompanyar?

El dissabte 8 de maig vam poder fer aquest laboratori a l’entorn d’un llibre que ens sembla meravellós, no només per la seva concepció, sinó també pel tema que planteja. La poesia que hi ha en aquest moment de no consciència, una mica fora del nostre control.

Es tracta del llibre de Entreson, Duermevela en la seva versió original, amb text de Juan Muñoz-Tébar i il·lustracions de Ramón París, editat per Ekaré (2017)

Volíem centrar el laboratori a parlar d’aquest llibre, de com els autors han imaginat i recreat aquest territori, com s’hi entra i com se surt. I també què hi trobem, com ens hi sentim…

De llibres que parlen de la nit, de la foscor, dels malsons… n’hi ha molts i de molt bons. Però no era la nostra intenció explorar tota la bibliografia que podem trobar. Tot i així, hem preparat una capsa amb una selecció i l’hem tingut al llarg del laboratori ben a prop.

A banda del llibre d’Entreson, ens hem acompanyat només de dues novetats perquè ens permetien acotar aquest moment de la nit. El llibre de La reina de la nit,  que ens parla del moment previ, de com es va fent fosc, com arriba la nit i ens vol atrapar. I Un amic ens espera, que és justament al contrari. De com marxa la nit i comença a sortir el sol.

Després de llegir aquests altres dos llibres, cada família ha anat entrant, a poc a poc, amb una llanterna, cap a la sala d’actes. Allà ha començat el camí de lectura i reflexió de què és l’Entreson per a nosaltres.

La bambina di vetro

El dissabte 21 de novembre 2020 teníem programat el laboratori La bambina di vetro. A causa de la Covid no es pot fer de forma presencial, però igualment publiquem tota […]

Senyalística!

El dissabte 19 de novembre engeguem el curs amb un laboratori de senyalística. I què és això?

El diccionari ens diu que és una part de la comunicació visual que estudia el disseny dels espais amb la finalitat de facilitar la relació entre les persones i els espais.
Senyals de trànsit, logos, pictogrames, signes convencionals… omplen els espais públics perquè nosaltres ens puguem informar i orientar en tot moment.
Tots tenen un missatge concret però… I si els desordenem, barregem, modifiquem? Quines històries ens poden explicar? En trobem a la literatura infantil?

Per reflexionar sobre el significat dels senyals com un mètode de comunicació, ens hem basat en cinc llibres de la literatura infantil que juguen amb els senyals de diferents formes. A partir d’aquestes ficcions, hem imaginat i creat nous senyals i noves històries.

Hem fet la rebuda a la sala infantil i a partir de senyals, hem intentat explicar què són els laboratoris i també el tema d’avui.

Comencem!
Què és un senyal? Donem peu perquè grans i petits parlin, s’expliquin, comentin, per intentar entre tots saber què vol dir cada un d’ells. Podem llegir la definició del diccionari:

2 1 Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc.

10 senyal de circulació TRÀNS Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

També ens podem ajudar amb quatre senyals que hem fabricat prèviament i que anirem col·locant gràcies a un velcro en quatre peus de fusta que hi ha darrera la bibliotecària.  4 tipus de senyals: triangle, rodó, quadrat, stop.
Triangle: perill?
Rodó: vermells prohibició?/ blaus obligació?
Rectangles: informació?

Cal preparar bé aquesta part perquè en el nostre cas, per exemple, als adults els ha costat molt de participar.

A continuació arriba el moment de mostrar els llibres: es poden explicar històries amb senyals de trànsit?
Doncs sí, i es pot fer de diferent manera.

La bibliotecària s’ha preparat els contes i els explica mostrant les il·lustracions en veu alta. No cal explicar-los tots sencers, es pot escollir si fer sols una presentació de tots, si explicar-ne un sencer i els altres mostrar-los, si llegir-ne un en veu alta… cal valorar-ho segons el públic i el moment.

Tipus 1: llibre on apareixen senyals i s’utilitzen en el seu sentit real, segons el codi de circulació
Schössow, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Joventut, 2010

Tipus 2: llibre on apareixen senyals reals però que s’utilitzen de forma literària, per explicar una història de ficció. Una història dramàtica.
Gibert, Bruno. Paraíso. Los Cuatro azules, 2009

Tipus 3: llibre on s’utilitza la idea però s’inventen els senyals per explicar una història de ficció. Una història del gènere humorístic.
Ramos, Mario. El código de circulación. Corimbo, 2010
Gay, Gabriel. Vermell i verd. Ekaré, 2019

Seguim el laboratori ara a la sala d’actes, on seurem tots en rotllana al voltant d’una estructura metàl·lica d’on pengen diferents imatges de senyals. De fet, són pàgines d’un exemplar duplicat del llibre d’Enric Jardí, que hem guillotinat per fer l’activitat.

Cartes que anirem agafant d’un en un, que mirarem, canviarem i combinarem per grups per crear diferents històries. Aprofitem també per mostrar-los el llibre original.

Posteriorment ens mirem plegats i comentem un audiovisual que recull tot de senyals curioses que hem anat recollint dels carrers i de les xarxes. És una estona divertida perquè hi ha imatges molt originals i curioses.

I fins aquí tota aquesta part de descoberta i d’entrenament mental i creatiu! Ara, comença una part de jugar nosaltres mateixos amb les nostres creacions.

Podem fer un senyal gran per posar en els peus de fusta, que repartirem per la biblioteca.
Podem jugar amb senyals reals, inventats, modificats…
Podem fer un llibret explicant una història a partir de senyals.
Podem no fer res d’això i aprofitar per mirar-nos els llibres. Hi ha quatre o cinc exemplars de cada, en un expositor  ben destacat.
Podem fer unes guardes com les del llibre El código de circulación, fent endevinalles.

Els resultats han estat espectaculars. Volíem que ens deixessin els senyals per exposar-los amb els peus de fusta però la majoria se’ls han volgut emportar a casa! Dels llibres, el que ha tingut més èxit és del Ramos i el de l’Enric Jardí.

 

Micro fanzines de micro revolucions

El laboratori del mes de maig es va emmarcar dins la MAU (Mostra d’Art Urbà) que va tenir lloc al llarg de tot el dia a la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert.
En aquesta 8a edició de la MAU (18 de maig de 2019), com definien els organitzadors:
“vol indagar en la part més humana de la indústria, en la memòria obrera de la fàbrica, com a espai vivencial i de desenvolupament de la societat, com a centre reivindicatiu dels drets socials i com a espai de transmissió de coneixements. La MAU vol fer un homenatge als treballadors i treballadores de les fàbriques com a persones que van participar en el canvi social per construir la realitat de la societat tal com ara la coneixem”.

Pels carrers de Roca Umbert hi havia previstes diferents activitats, exposicions i accions al voltant d’aquests temes. Des de la Biblioteca doncs, vam pensar una activitat que encaixés amb aquest mateix objectiu i que tingués sentit dins la pròpia definició de laboratori.
La nostra activitat estava prevista al carrer, però seria per a un grup tancat, i es faria de 17.30 a 20h, com els laboratoris habituals.

Aquesta vegada per primera vegada teníem pressupost perquè l’activitat s’emmarcava també dins el projecte dels Bibliolab,  per això vam tenir l’oportunitat de convidar als professionals del col·lectiu LA MODESTA, perquè ens fessin un taller de fanzines. Ens va semblar que era molt adient relacionar els fanzines i les edicions casolanes, amb la lluita obrera.

La proposta que vam fer a les famílies era “Taller de micro-fanzines amb LA MODESTA: una auto publicació amb tampografia, dibuix i collage sobre Micro revolucions casolanes”.

La idea era que primer expliquessin què era un fanzine, quan van néixer i amb quins objectius. A partir d’una mostra de publicacions de molts tipus i formats, les famílies van poder entendre una mica més quin paper van jugar i poden encara jugar en el nostre dia a dia.

La proposta que va fer el col·lectiu LA MODESTA era crear la seva auto edició, després de treballar amb les famílies a partir d’exemples de micro revolucions casolanes i diàries que ells poguessin veure o dur a terme en el seu entorn. Això, és clar, demanava una petita conversa prèvia, abans de posar-nos a dibuixar i retallar paper! Micro fanzines sobre micro revolucions!

Amb dos o tres models molt simples de fulletons, díptics, fulls plegats, sense cap tipus d’enquadernació o simplement grapa o cordill, el què volíem demostrar és que amb molt pocs recursos es pot arribar a fer una bona campanya de protesta o publicitat!

La biblioteca va aprofitar també per exposar un seguit d’àlbums i llibres il·lustrats que giraven entorn les protestes i reivindicacions.

• Etiquetes per posar els noms al labo de microfanzines. Imatge de Sara al llibre Revolución

• Bibliografia microrevolucions. Elaborada per Núria Palau

 

Cançons i jocs de pati

El dissabte 27 d’abril vam tenir un laboratori molt especial, que responia a un neguit que fa temps que tenim.

Des de fa dècades, els patis de les escoles són un espai de jocs i cançons populars amb les seves pròpies normes i lleis. Totes les històries que amaguen aquestes cançons són un patrimoni literari i cultural que no voldríem deixar perdre. Lletres com aquestes “Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en la sartén…” es canten alegrament sense cap mena de filtre adult. És per això que volem dedicar un laboratori a escoltar els infants – els d’ara i els que nosaltres vam ser- per recollir tot aquest patrimoni tan ric i divertit i preservar-lo amb documents visuals, sonors i escrits.

Aquesta és una feina titànica i ens agradaria que no quedés aquí. Ens agradaria poder dedicar un curs sencer a recollir imatges i cançons dels jocs dels patis que tenim a tocar de la biblioteca. Però en tot cas, aquest laboratori era un primer apropament.

Aquesta vegada doncs, els documents centrals del laboratori no eren llibres, sinó que la protagonista era la literatura oral, les cançons que generació darrere generació s’han cantat al pati.

Al tractar-se de cançons que es transmeten oralment, no disposàvem de bibliografia, més enllà d’algun cançoner, perquè justament volíem recollir les cançons que sovint no apareixen als llibres, segurament perquè són políticament incorrectes.

Per disposar d’un fons de cançons previ a la sessió del laboratori, vam fer una cerca prèvia i vam demanar a familiars, amics, coneguts i bibliotecàries de diferents zones de Catalunya, que ens enviessin les cançons que elles recordaven. La idea era que també fessin de taca d’oli i poguéssim recollir les cançons que cantaven els seus familiars.
Així és que, abans de res, volem agrair la col·laboració desinteressada i efusiva de:

Nati Calvo (Barcelona. Turó de la Peira)
Sílvia Fernández i família (Viladecans/Barcelona)
Marta Roig i família (Barcelona. Sant Andreu)
Anna Mas i família (L’Esquirol)
Aroa Garcia i família (Barcelona)
Noemí Caballer i família (Pallars Jussà)
Alfred Artiga i família (Reus)
Leo Canut i família (Lleida)
Marta Serra (Granollers/Cardedeu)
Ester Granados (Sora)
Gisela Ruiz i amigues (Barcelona i rodalies)
Imma Pujol (Tarragona)
Glòria Matas (Girona)

Ruth Coderch (Mataró/Granollers)

Tots els talls de veu que ens van enviar via whatsapp vam poder-los passar, editar, destriar-ne els repetits i gravar en un tall de 15 minuts, gràcies a la col·laboració desinteressada d’un tècnic de so, en David Morella. Gràcies a ell també vam disposar d’un petit estudi de gravació, màquines, micròfons i altaveus, el mateix dia del laboratori per poder fer les gravacions de les famílies.

El laboratori aquesta vegada va començar a la sala d’actes, on hi havia sofàs i cadires còmodes i també coixins i catifes per poder seure per terra, col·locats en rotllana. En una banda de la sala hi havia el petit estudi de gravació.

El laboratori estava pensat en dues parts.
La primera part seria  dins la sala i intentaríem recordar, entre tots, jocs i cançons i gravar-ne algunes.
La segona part seria fora al carrer i provaríem de recordar i jugar a diferents jocs cantats.

Per tenir un petit guió que donés ordre a la conversa, vam preparar set capses d’arxivadors amb títols i fotografies que acompanyarien la nostra explicació.

Dividíem els JOCS DE PATI en dos tipus:
Jocs sense música (capsa 1)
Jocs amb música (capsa 2)
Dels jocs amb música, que són els que més ens preocupen avui, en podem trobar de
5 tipus (segons la nostra hipòtesi prèvia)

Cançó de saltar a corda i goma (capsa 3)
Cançó per triar (capsa 4)
Cançó de passejada i dansa (capsa 5)
Cançó de picar les mans (capsa 6)
Altres jocs (capsa 7)

Després de la conversa conjunta al voltant d’aquests jocs i cançons, vam començar l’audició.

[En breu. Enllaç a l’audició]
L’audició eren els diferents talls de veu de persones que ens havien enviat les cançons que recordaven de la seva infància. Durava 15 minuts i, vam dubtar si es faria pesada o no, però bé, era divertida i tenia la seva gràcia. Vam creure que calia fer l’esforç d’escoltar-la tota.

Després de l’audició, va arribar el moment de gravar noves cançons. Vam demanar voluntàries i voluntaris que sortissin en grup o individualment per gravar altres versions de les cançons escoltades o d’altres de noves. En aquest enllaç podeu escoltar les cançons que van cantar els assistents.

L’experiència va ser ben curiosa perquè algunes mares al·lucinaven de les lletres que cantaven les seves filles!

Tot plegat havien passat gairebé tres quarts o una hora, i arribava el moment de posar en pràctica totes aquestes cançons. Per ordenar una mica l’estona de joc a fora, vam servir-nos de les capses d’arxivadors, i vam demanar a uns quants infants que les repartissin per la zona de fora, per marcar en quin punt es faria cada joc. Alhora vam repartir un parell de cistells on hi havia les cordes de saltar, gomes, baldufes, guixos, cordills i bales.

 

Mirant la terra…

El dissabte 23 de març vam continuar amb els laboratoris que ens proposaven fer una mirada atenta al nostre món i plasmar-la en un llibre d’artista. Aquesta vegada ens tocava fixar-nos en la Terra. Quina relació tenim nosaltres amb el món, entès com a espai natural on vivim, però també en relació amb tota la resta d’éssers vius que ens acompanyen?

Els tres llibres que ens van fer de guies en aquesta ocasió van ser:

El punt de partida va ser a la sala infantil i justament va ser amb el llibre de Som aquí d’Oliver Jeffers. Després de llegir-lo en veu alta a les famílies, els vam proposar de fer el nostre propi llibre de presentació de la Terra per a un infant acabat de néixer o un extraterrestre, qui sap!

Però abans de posar-nos a pensar i a escriure sobre el món amb el cap, el raonament, els vam proposar fer una primera aproximació a la Terra amb el cos.

Primer, joc de textures. Construïm una muntanya?
Dotze quilos de fang per esmicolar, fer continents i sentir-nos els creadors de la Terra!

Segon, joc de colors. Quants matisos té la terra del desert?
Juguem a trobar els tons ocres, però no ho farem amb pintura. Ho farem amb cafè!

I ara ja sí. Ja podem concentrar-nos en la creació del nostre llibre.

Partirem de la inspiració dels tres llibres centrals. L’obra d’Oliver Jeffers ens dona la idea per elaborar el nostre guió. I les altres dues obres ens donen pistes per a la part formal. Podem il·lustrar utilitzant el collage de mapes i retocats com a Un món somiat. Redibuixem el món? . I podem utilitzar el format acordió com a Vues d’ici d’Hélium.

Mirant… el mar

En la sessió del febrer seguim amb la nostra proposta de mirar la natura amb els ulls ben atents i oberts. Aquesta vegada volem mirar-nos i redescobrir el mar. Aquest cop, tal com ens havíem proposat en aquest nou cicle de laboratoris, volíem buscar com els llibres retraten la natura, com nosaltres podem viure una experiència sensorial que ens hi apropi i com, finalment, podem plasmar tot això en el nostre propi llibre d’artista.

Poca broma!

La sessió, tot i que vam tenir a prop algun altre llibre, va girar entorn a aquestes cinc petites joies:

Si el laboratori passat anava dels núvols, aquesta vegada vam començar amb les onades. De fet, l’etiqueta del nom ens va servir per parlar i presentar breument aquest llibre:

Massenot, Véronique. La gran ola: Hokusai. Il·lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013.

L’objectiu que plantejàvem a les famílies era fer un llibre d’artista autoeditat sobre el mar. Com que era possible que ens faltés temps, deixaríem una part per fer a casa.

Per poder fer aquest llibret, primer ens calia trobar les PARAULES I LA PLÀSTICA: què volem dir i amb quina textura?

Al llarg del laboratori vam anar obrint cinc capses, cada una vinculada a un àlbum, on vam trobar diferents propostes sensorials o de joc, per anar trobant les idees del nostre llibre.

La primera capsa la teníem a la sala infantil, la relacionada amb les paraules. La resta ja les vam trobar a la sala d’actes.

Capsa 1
Quines són LES PARAULES que associem al mar…?
Barrets, Joan. Carrer del mar. Il·lustr. Mar Borrajo. Tarragona: Piscina, un Petit Oceà, 2013
Mentre nosaltres llegíem en veu alta el llibre, les famílies havien d’escollir les sis paraules que relacionessin amb el mar i escriure-les en un paperet secret.

Aquestes paraules els servirien per escriure una ALDRAVÍA, que és una forma poètica típica de Portugal, que juga amb només 6 paraules, una sota l’altra. Una idea propera al haikú.

Capsa 2
La forma del mar
EL MAR ÉS UNA LÍNIA
• Buitrago, Jairo. El Mar. Il·lustr. Alejandra Estrada. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018

Quina forma té el mar? Aquest llibre diu que el mar és una línia.
Ens el mirem, el llegim conjuntament… en parlem. Què en sabem de l’horitzó? I finalment ho provem.
Com?
Doncs a dins la capsa, a banda dels 5 exemplars del llibre, hi ha tot de cabdells de cordill de drapet, de diferents tons de blau. Els repartim, juguem entre tots, intentant imaginar si el mar és una línia o no… Potser moltes línies fan el mar.

Capsa 3
El color del mar.
VERD, BLAU, BLANC, NEGRA, GRIS…
• Tuckermann, Anja. La gavina i una mar de colors. Il·lustr. Daniela Chudzinski. Barcelona: Joventut, cop. 2011
Expliquem el conte i els plantegem la mateixa pregunta que es fa la gavina: qui és més blau, el mar o el cel? És blau de veritat?
Per experimentar al voltant d’aquest concepte, traiem de dins la capsa tot de potets amb aigua i repartim pots d’aquarel·la líquida o colorant, de colors susceptibles de ser color de mar.
i també alguns trossets de paper de colors transparents, per acabar de jugar amb el color.

Capsa 4
El caràcter del mar.
EL DIÀLEG, EL MOVIMENT… COM ENS PARLA…
• Lee, Suzy. La ola [Albolote, Granada]: Fiore, cop. 2008
Ens mirem entre tots el llibre i anem compartint allò que hi veuen.
Quan acabem de mirar el conte, traiem de la capsa un munt de robes de tons mariners i proposem de jugar a fer una o moltes onades. Podem demanar una directora i que ens doni instruccions. Entre tots fem un mar en calma, un mar esverat, una onada que arriba a la platja i mulla tots els adults… Juguem a fer les nostres pròpies històries.

Capsa 5
La matèria del mar.
EL MAR ESTÀ FET D’AIGUA SALADA
• Castel-Branco, Inês. La gota d’aigua: segons Raimon Panikkar. Barcelona: Akiara books, 2018
Aquest no el llegirem tot, sinó que expliquem la primera idea del llibre, quan parla de la gota, si mor o no quan cau a l’aigua.
Posteriorment, com que és un llibre més íntim, convidem les famílies a fer un viatge al fons del mar. No podem omplir la sala d’aigua, però sí que podem posar il·luminació més semblant al fons del mar i també podem omplir la sala de sal.

Quan hàgim jugat força estona, i per anar acabant el laboratori, demanem que tothom torni a seure i que busquin el paper on havien apuntat les 6 paraules del mar. En canviarien alguna? Continuen pensant que són les millors?

Aquí els expliquem la nostra proposta de convertir tota aquesta experiència en un llibre d’artista. Repartim la bosseta a cada un perquè facin el llibret a casa.
L’únic requisit és que no el facin de qualsevol manera. Tenen tota la vida per fer-lo, però que ho pensin en calma i quan tinguin ocasió, que el facin.