Senyalística!

El dissabte 19 de novembre engeguem el curs amb un laboratori de senyalística. I què és això?

El diccionari ens diu que és una part de la comunicació visual que estudia el disseny dels espais amb la finalitat de facilitar la relació entre les persones i els espais.
Senyals de trànsit, logos, pictogrames, signes convencionals… omplen els espais públics perquè nosaltres ens puguem informar i orientar en tot moment.
Tots tenen un missatge concret però… I si els desordenem, barregem, modifiquem? Quines històries ens poden explicar? En trobem a la literatura infantil?

Per reflexionar sobre el significat dels senyals com un mètode de comunicació, ens hem basat en cinc llibres de la literatura infantil que juguen amb els senyals de diferents formes. A partir d’aquestes ficcions, hem imaginat i creat nous senyals i noves històries.

Hem fet la rebuda a la sala infantil i a partir de senyals, hem intentat explicar què són els laboratoris i també el tema d’avui.

Comencem!
Què és un senyal? Donem peu perquè grans i petits parlin, s’expliquin, comentin, per intentar entre tots saber què vol dir cada un d’ells. Podem llegir la definició del diccionari:

2 1 Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc.

10 senyal de circulació TRÀNS Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

També ens podem ajudar amb quatre senyals que hem fabricat prèviament i que anirem col·locant gràcies a un velcro en quatre peus de fusta que hi ha darrera la bibliotecària.  4 tipus de senyals: triangle, rodó, quadrat, stop.
Triangle: perill?
Rodó: vermells prohibició?/ blaus obligació?
Rectangles: informació?

Cal preparar bé aquesta part perquè en el nostre cas, per exemple, als adults els ha costat molt de participar.

A continuació arriba el moment de mostrar els llibres: es poden explicar històries amb senyals de trànsit?
Doncs sí, i es pot fer de diferent manera.

La bibliotecària s’ha preparat els contes i els explica mostrant les il·lustracions en veu alta. No cal explicar-los tots sencers, es pot escollir si fer sols una presentació de tots, si explicar-ne un sencer i els altres mostrar-los, si llegir-ne un en veu alta… cal valorar-ho segons el públic i el moment.

Tipus 1: llibre on apareixen senyals i s’utilitzen en el seu sentit real, segons el codi de circulació
Schössow, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Joventut, 2010

Tipus 2: llibre on apareixen senyals reals però que s’utilitzen de forma literària, per explicar una història de ficció. Una història dramàtica.
Gibert, Bruno. Paraíso. Los Cuatro azules, 2009

Tipus 3: llibre on s’utilitza la idea però s’inventen els senyals per explicar una història de ficció. Una història del gènere humorístic.
Ramos, Mario. El código de circulación. Corimbo, 2010
Gay, Gabriel. Vermell i verd. Ekaré, 2019

Seguim el laboratori ara a la sala d’actes, on seurem tots en rotllana al voltant d’una estructura metàl·lica d’on pengen diferents imatges de senyals. De fet, són pàgines d’un exemplar duplicat del llibre d’Enric Jardí, que hem guillotinat per fer l’activitat.

Cartes que anirem agafant d’un en un, que mirarem, canviarem i combinarem per grups per crear diferents històries. Aprofitem també per mostrar-los el llibre original.

Posteriorment ens mirem plegats i comentem un audiovisual que recull tot de senyals curioses que hem anat recollint dels carrers i de les xarxes. És una estona divertida perquè hi ha imatges molt originals i curioses.

I fins aquí tota aquesta part de descoberta i d’entrenament mental i creatiu! Ara, comença una part de jugar nosaltres mateixos amb les nostres creacions.

Podem fer un senyal gran per posar en els peus de fusta, que repartirem per la biblioteca.
Podem jugar amb senyals reals, inventats, modificats…
Podem fer un llibret explicant una història a partir de senyals.
Podem no fer res d’això i aprofitar per mirar-nos els llibres. Hi ha quatre o cinc exemplars de cada, en un expositor  ben destacat.
Podem fer unes guardes com les del llibre El código de circulación, fent endevinalles.

Els resultats han estat espectaculars. Volíem que ens deixessin els senyals per exposar-los amb els peus de fusta però la majoria se’ls han volgut emportar a casa! Dels llibres, el que ha tingut més èxit és del Ramos i el de l’Enric Jardí.

 

Mirant… el mar

En la sessió del febrer seguim amb la nostra proposta de mirar la natura amb els ulls ben atents i oberts. Aquesta vegada volem mirar-nos i redescobrir el mar. Aquest cop, tal com ens havíem proposat en aquest nou cicle de laboratoris, volíem buscar com els llibres retraten la natura, com nosaltres podem viure una experiència sensorial que ens hi apropi i com, finalment, podem plasmar tot això en el nostre propi llibre d’artista.

Poca broma!

La sessió, tot i que vam tenir a prop algun altre llibre, va girar entorn a aquestes cinc petites joies:

Si el laboratori passat anava dels núvols, aquesta vegada vam començar amb les onades. De fet, l’etiqueta del nom ens va servir per parlar i presentar breument aquest llibre:

Massenot, Véronique. La gran ola: Hokusai. Il·lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013.

L’objectiu que plantejàvem a les famílies era fer un llibre d’artista autoeditat sobre el mar. Com que era possible que ens faltés temps, deixaríem una part per fer a casa.

Per poder fer aquest llibret, primer ens calia trobar les PARAULES I LA PLÀSTICA: què volem dir i amb quina textura?

Al llarg del laboratori vam anar obrint cinc capses, cada una vinculada a un àlbum, on vam trobar diferents propostes sensorials o de joc, per anar trobant les idees del nostre llibre.

La primera capsa la teníem a la sala infantil, la relacionada amb les paraules. La resta ja les vam trobar a la sala d’actes.

Capsa 1
Quines són LES PARAULES que associem al mar…?
Barrets, Joan. Carrer del mar. Il·lustr. Mar Borrajo. Tarragona: Piscina, un Petit Oceà, 2013
Mentre nosaltres llegíem en veu alta el llibre, les famílies havien d’escollir les sis paraules que relacionessin amb el mar i escriure-les en un paperet secret.

Aquestes paraules els servirien per escriure una ALDRAVÍA, que és una forma poètica típica de Portugal, que juga amb només 6 paraules, una sota l’altra. Una idea propera al haikú.

Capsa 2
La forma del mar
EL MAR ÉS UNA LÍNIA
• Buitrago, Jairo. El Mar. Il·lustr. Alejandra Estrada. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018

Quina forma té el mar? Aquest llibre diu que el mar és una línia.
Ens el mirem, el llegim conjuntament… en parlem. Què en sabem de l’horitzó? I finalment ho provem.
Com?
Doncs a dins la capsa, a banda dels 5 exemplars del llibre, hi ha tot de cabdells de cordill de drapet, de diferents tons de blau. Els repartim, juguem entre tots, intentant imaginar si el mar és una línia o no… Potser moltes línies fan el mar.

Capsa 3
El color del mar.
VERD, BLAU, BLANC, NEGRA, GRIS…
• Tuckermann, Anja. La gavina i una mar de colors. Il·lustr. Daniela Chudzinski. Barcelona: Joventut, cop. 2011
Expliquem el conte i els plantegem la mateixa pregunta que es fa la gavina: qui és més blau, el mar o el cel? És blau de veritat?
Per experimentar al voltant d’aquest concepte, traiem de dins la capsa tot de potets amb aigua i repartim pots d’aquarel·la líquida o colorant, de colors susceptibles de ser color de mar.
i també alguns trossets de paper de colors transparents, per acabar de jugar amb el color.

Capsa 4
El caràcter del mar.
EL DIÀLEG, EL MOVIMENT… COM ENS PARLA…
• Lee, Suzy. La ola [Albolote, Granada]: Fiore, cop. 2008
Ens mirem entre tots el llibre i anem compartint allò que hi veuen.
Quan acabem de mirar el conte, traiem de la capsa un munt de robes de tons mariners i proposem de jugar a fer una o moltes onades. Podem demanar una directora i que ens doni instruccions. Entre tots fem un mar en calma, un mar esverat, una onada que arriba a la platja i mulla tots els adults… Juguem a fer les nostres pròpies històries.

Capsa 5
La matèria del mar.
EL MAR ESTÀ FET D’AIGUA SALADA
• Castel-Branco, Inês. La gota d’aigua: segons Raimon Panikkar. Barcelona: Akiara books, 2018
Aquest no el llegirem tot, sinó que expliquem la primera idea del llibre, quan parla de la gota, si mor o no quan cau a l’aigua.
Posteriorment, com que és un llibre més íntim, convidem les famílies a fer un viatge al fons del mar. No podem omplir la sala d’aigua, però sí que podem posar il·luminació més semblant al fons del mar i també podem omplir la sala de sal.

Quan hàgim jugat força estona, i per anar acabant el laboratori, demanem que tothom torni a seure i que busquin el paper on havien apuntat les 6 paraules del mar. En canviarien alguna? Continuen pensant que són les millors?

Aquí els expliquem la nostra proposta de convertir tota aquesta experiència en un llibre d’artista. Repartim la bosseta a cada un perquè facin el llibret a casa.
L’únic requisit és que no el facin de qualsevol manera. Tenen tota la vida per fer-lo, però que ho pensin en calma i quan tinguin ocasió, que el facin.

Alerta! Llibres que mosseguen

En l’últim laboratori del curs, aprofitant l’experiència de moltes de les famílies que vénen durant tot l’any, ens vam atrevir amb un experiment d’alt voltatge.
Els donaríem a llegir sis àlbums d’aquells que mosseguen, com diu l’Arianna Squilloni, editora de A buen paso, i posteriorment en faríem una posada en comú.

Llegir més

Llibres que t’emportaries a una illa deserta

El dissabte 16 d’abril de 2016 vam voler fer un tast dels darrers àlbums il·lustrats que havien arribat a la biblioteca. Per això vam convidar les famílies a posar-se a la pell d’un crític de literatura infantil i juvenil i valorar, així, com havia estat la collita literària dels darrers anys.

Llegir més

L’aniversari de Lucky Luke

En els 70 anys de la creació del cowboy més famós del còmic, la biblioteca va decidir dedicar un laboratori a la figura de Lucky Luke. Llegir més

Com llegir còmics amb un mamut?

El dia 30 de gener vam tenir el primer dels laboratoris dedicat al 9è art, el còmic.
Per endinsar-nos en el món del còmic ens va semblar que el millor camí era començar amb els llibres de l’editorial Bang, llibres que tenen la voluntat d’establir les bases d’aquest llenguatge des dels 3 anys. Llegir més

Avis savis

El darrer laboratori de lletres i imatges del curs el vam dedicar als contes i als àlbums il·lustrats que tenen la gent gran com a protagonista.

Llegir més

Com llegir una ciutat?

Comencem els laboratoris del 2015 envoltats de suggeridors llibres de ciutats. L’espai públic, compartit, és l’escenari de moltes històries que la literatura recull i il·lustra.

Llegir més

100 espelmes per a la Mercè

Mercè Llimona és, sens dubte, una de les grans il·lustradores de la nostra història i no podíem deixar acabar l’any sense fer-li un petit homenatge des del nostre laboratori de lletres i imatges.

Llegir més

Laboratori d’elixirs emocionals

Des de Cornellà ens arriba aquest laboratori que vam poder gaudir a Roca Umbert dins les II Jornades de laboratoris de lectura d’aquest juliol.
Creativiatta és el nom que pren Marta Roig quan es posa la seva bata blanca de científica i ens convida a descobrir llibres extraordinaris.

Llegir més