Archive for category: Lectura en veu alta

El segon laboratori dedicat a l’Alícia va ser el dissabte 21 de novembre de 2015.
Vam voler començar parlant amb les famílies que ja havien vingut al laboratori anterior. Algú s’havia atrevit a llegir el llibre? I alguna versió? La veritat és que algun adult va confessar que gràcies al laboratori havia canviat una mica la seva opinió sobre el llibre. Està clar que l’obra de Carroll no deixa indiferent: o t’agrada o la detestes!
Com ja vam anunciar, aquesta vegada volíem posar l’accent en una de les escenes més divertides i famoses del llibre: el “Te de bojos”. Volíem assistir en directe a aquesta estranya trobada entre un barretaire boig, una llebre de març, un liró i la nostra Alícia.
Ens calia, doncs, entrar una altra vegada a la terra de meravelles. Però aquest cop no ho faríem a través de la llodriguera, ho faríem a través del mirall, com ho fa Alícia en el seu segon llibre.

Al nostre racó de la sala infantil hi teníem un mirall de paret i uns quants infants van intentar atravessar-lo. Impossible. Per això vam optar per fer-ho d’una altra manera. A cada infant li vam donar un mirall de mà, mida DIN A4, i sortint per la porta de la sala infantil, vam convidar les famílies a anar fins a la sala tallers caminant pels núvols, a través del mirall.
Allà ens esperava una sala ben fosca, amb un sol punt de llum. A sota la làmpada només un silló i una tauleta amb una tassa i una tetera.
Repenjat al silló, l’exemplar de l’Alícia de la Rébecca Dautremer.
Al voltant de tot aquest petit decorat, per terra, un munt de restes de paper semblant al confeti acabava de posar màgia a l’escena. Aquesta pluja de papers, de lletra impresa esmicolada eren documents trinxats, passats per la màquina destructora de paper. La idea l’havíem manllevada de la meravellosa exposició d’Alícia’t vista a la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un cop petits i grans van asseure’s al terra, al voltant del silló, la conductora va començar a llegir el capítol del “Te de bojos”. Com que és força llarg, prèviament havíem marcat alguns fragments que ens podíem saltar sense perjudicar la comprensió del text.
Acabat el capítol vam anunciar als assistents que obriríem els llums i si es fixaven en les parets, descobririen moltes escenes del país de meravelles.
Clic!

Llums oberts i efectivament: al voltant de tota la sala hi havia exposades les il·lustracions que amb motiu del 150è aniversari de la publicació del clàssic Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, que van realitzar trenta il·lustradors alumnes de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d’Ignasi Blanch.

Aquí teniu els seus noms: Gemma Aguado, Anna Aparicio, Roser Argemí, Carme Bertrana, Antònia Bonell, Joan Bricollé, Miguel Bustos, Sergio Castañeda, Nel Correa, Pilar Criado, Laia Ferraté, Lara Gombau, Inés González, Emi Huguet, Mila Jiménez, Maribel Lobelle, Sergi Miranda, Eva Moreno, Gala Pont, Anna Ponsa, Sara Porras, Maria Josep Portolés, Eli Ramírez, Bea de Rivera, Marta Rovira, SBimbo, Markéta Smetanova, Mariona Tolosa, Yolanda Urdinguno, Maria Jesús Vall i Cinta Villalobos.

Per assegurar-nos que grans i petits miressin a fons l’exposició, els vam demanar que després de passar per tots els quadres escollissin aquell que més els havia agradat. Un cop triat, els vam demanar que escrivissin en uns petits cartrons algun comentari sobre la il·lustració triada, que deixaríem penjat al llarg de tot el mes que havia de durar l’exposició. Podien escriure’n el diàleg que imaginaven, el perquè havien triat aquella escena, alguna curiositat que els cridés l’atenció…
A continuació, un cop ja ens havíem ambientat una mica amb les imatges d’aquest país de meravelles, vam tornar a la lectura que acabàvem de fer del “Te de bojos”.

Grans i petits teníem l’oportunitat de reviure i protagonitzar l’escena del “Te de bojos”, però per poder seure en aquesta taula amb el barretaire, la llebre de març i el liró, calien dues coses imprescindibles:
1. Portar un barret de luxe, amb molta personalitat, ambientat en el món de Lewis Carroll. [els presentem com a exemple el llibre de Satoshi Kitamura El maravilloso sombrero de María (Oceano Travesía, 2015)]
2. Portar preparades algunes endevinalles. Si coneixeu aquest capítol, ja sabeu que les endevinalles i els jocs de paraules són la gran diversió dels convidats del “Te de bojos”.

Així que mans a la feina! Per fer-ho possible, les famílies es van trobar a la sala material d’escriptori, cartrons, robes, cordills… i tot allò que els podia ajudar a fer un barret.

I, evidentment, tots els llibres originals i versionats de l’Alícia perquè, a través de les il·lustracions, es poguessin inspirar.
Per altra banda, també vam preparar un recull de llibres d’endevinalles perquè cadascú pogués escollir-ne una, dues o tres!
Els caparrons dels assistents treien fum i les mans no van parar de retallar, enganxar, compartir, inventar… Els resultats, com sempre, originals, únics i divertidíssims!