Inventant paraules amb Claude Ponti

El dissabte 22 d’octubre de 2022 ens vam trobar a la sala infantil de la Biblioteca per explorar l’obra de Claude Ponti. Per aquest laboratori vam comptar amb el suport i l’acompanyament de la Queralt Girbau de Club Editor.  

No tot el que imaginem està escrit al diccionari, però això no és un problema per Claude Ponti: si troba a faltar una paraula, se l’inventa. Us proposem pujar a la nau Llampec II i explorar l’univers amb en Blai, la Iseia, 147.432 pollets (i algun personatge més) per trobar aquelles paraules que encara no existeixen en la nostra llengua. Tenim una missió: inventar-les! A punt per fer un nou diccionari? 

El llibre que serà la nostra porta d’entrada a l’obra de l’autor francès Claude Ponti serà justament aquest: 

Ponti, Claude. En Blai, la Iseia i el Mataplanetes. Trad. Adrià Pujol. Club editor, 2021

Al llarg del laboratori anirem fent una lectura acompanyada del llibre per acabar aprofundint amb allò més característic de la seva obra: la desmesura visual i la seva riquesa jugant amb el llenguatge.

Mirant… el mar

En la sessió del febrer seguim amb la nostra proposta de mirar la natura amb els ulls ben atents i oberts. Aquesta vegada volem mirar-nos i redescobrir el mar. Aquest cop, tal com ens havíem proposat en aquest nou cicle de laboratoris, volíem buscar com els llibres retraten la natura, com nosaltres podem viure una experiència sensorial que ens hi apropi i com, finalment, podem plasmar tot això en el nostre propi llibre d’artista.

Poca broma!

La sessió, tot i que vam tenir a prop algun altre llibre, va girar entorn a aquestes cinc petites joies:

Si el laboratori passat anava dels núvols, aquesta vegada vam començar amb les onades. De fet, l’etiqueta del nom ens va servir per parlar i presentar breument aquest llibre:

Massenot, Véronique. La gran ola: Hokusai. Il·lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013.

L’objectiu que plantejàvem a les famílies era fer un llibre d’artista autoeditat sobre el mar. Com que era possible que ens faltés temps, deixaríem una part per fer a casa.

Per poder fer aquest llibret, primer ens calia trobar les PARAULES I LA PLÀSTICA: què volem dir i amb quina textura?

Al llarg del laboratori vam anar obrint cinc capses, cada una vinculada a un àlbum, on vam trobar diferents propostes sensorials o de joc, per anar trobant les idees del nostre llibre.

La primera capsa la teníem a la sala infantil, la relacionada amb les paraules. La resta ja les vam trobar a la sala d’actes.

Capsa 1
Quines són LES PARAULES que associem al mar…?
Barrets, Joan. Carrer del mar. Il·lustr. Mar Borrajo. Tarragona: Piscina, un Petit Oceà, 2013
Mentre nosaltres llegíem en veu alta el llibre, les famílies havien d’escollir les sis paraules que relacionessin amb el mar i escriure-les en un paperet secret.

Aquestes paraules els servirien per escriure una ALDRAVÍA, que és una forma poètica típica de Portugal, que juga amb només 6 paraules, una sota l’altra. Una idea propera al haikú.

Capsa 2
La forma del mar
EL MAR ÉS UNA LÍNIA
• Buitrago, Jairo. El Mar. Il·lustr. Alejandra Estrada. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018

Quina forma té el mar? Aquest llibre diu que el mar és una línia.
Ens el mirem, el llegim conjuntament… en parlem. Què en sabem de l’horitzó? I finalment ho provem.
Com?
Doncs a dins la capsa, a banda dels 5 exemplars del llibre, hi ha tot de cabdells de cordill de drapet, de diferents tons de blau. Els repartim, juguem entre tots, intentant imaginar si el mar és una línia o no… Potser moltes línies fan el mar.

Capsa 3
El color del mar.
VERD, BLAU, BLANC, NEGRA, GRIS…
• Tuckermann, Anja. La gavina i una mar de colors. Il·lustr. Daniela Chudzinski. Barcelona: Joventut, cop. 2011
Expliquem el conte i els plantegem la mateixa pregunta que es fa la gavina: qui és més blau, el mar o el cel? És blau de veritat?
Per experimentar al voltant d’aquest concepte, traiem de dins la capsa tot de potets amb aigua i repartim pots d’aquarel·la líquida o colorant, de colors susceptibles de ser color de mar.
i també alguns trossets de paper de colors transparents, per acabar de jugar amb el color.

Capsa 4
El caràcter del mar.
EL DIÀLEG, EL MOVIMENT… COM ENS PARLA…
• Lee, Suzy. La ola [Albolote, Granada]: Fiore, cop. 2008
Ens mirem entre tots el llibre i anem compartint allò que hi veuen.
Quan acabem de mirar el conte, traiem de la capsa un munt de robes de tons mariners i proposem de jugar a fer una o moltes onades. Podem demanar una directora i que ens doni instruccions. Entre tots fem un mar en calma, un mar esverat, una onada que arriba a la platja i mulla tots els adults… Juguem a fer les nostres pròpies històries.

Capsa 5
La matèria del mar.
EL MAR ESTÀ FET D’AIGUA SALADA
• Castel-Branco, Inês. La gota d’aigua: segons Raimon Panikkar. Barcelona: Akiara books, 2018
Aquest no el llegirem tot, sinó que expliquem la primera idea del llibre, quan parla de la gota, si mor o no quan cau a l’aigua.
Posteriorment, com que és un llibre més íntim, convidem les famílies a fer un viatge al fons del mar. No podem omplir la sala d’aigua, però sí que podem posar il·luminació més semblant al fons del mar i també podem omplir la sala de sal.

Quan hàgim jugat força estona, i per anar acabant el laboratori, demanem que tothom torni a seure i que busquin el paper on havien apuntat les 6 paraules del mar. En canviarien alguna? Continuen pensant que són les millors?

Aquí els expliquem la nostra proposta de convertir tota aquesta experiència en un llibre d’artista. Repartim la bosseta a cada un perquè facin el llibret a casa.
L’únic requisit és que no el facin de qualsevol manera. Tenen tota la vida per fer-lo, però que ho pensin en calma i quan tinguin ocasió, que el facin.

Laboratoris de lletres, imatges i… SONS!

Aquest trimestre omplirem els laboratoris de MÚSICA!

Per a fer-ho possible, hem buscat la complicitat dels nostres veïns més musicals de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, els tècnics de RUMB (Associació Musical i Cultural).

La música dels àlbums

Dissabte 29 d’abril
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Els grans autors de llibres infantils expliquen que tot bon àlbum té la seva música.
Als laboratoris llegim lletres i imatges, però aquesta vegada també volem llegir sons.
Triarem 10 àlbums il·lustrats d’autors clàssics i jugarem amb la música fins a trobar la seva banda sonora ideal.

 

Discoteca!

Dissabte 20 de maig
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Acabarem el curs amb una sessió de laboratori ben festiva. Vine a la nostra discoteca, on farem un viatge en el temps per conèixer quina relació hi ha entre els principals estils musicals, els grans cantants que han fet història… i els grans clàssics de la literatura infantil i juvenil…
T’apuntes a ballar al ritme de la literatura?

 

Activitats a càrrec del personal de la Biblioteca
Per famílies amb infants a partir de 5 anys
Inscripcions 15 dies abans de cada activitat a  https://www.granollers.cat/inscripcionsbiblioteques
Activitat gratuïta. Places limitades.

 

Exploradors! Per aire…

El 18 de març 2017 tocava el torn als exploradors de l’aire. Un cop els exploradors havien aconseguit recórrer el planeta per terra i mar, van buscar la manera de volar.

Ep! I un cop havien estat capaços de volar, van buscar noves fites cel enllà, a la recerca de nous planetes.

El conte El semàfor blau del llibre de Contes per telèfon (Joventut, 2012) va ser la nostra primera lectura, ideal per a introduir el tema del VOLAR.
– Algú havia somniat mai que volava?
– Quines coses sabien que volen?
– Coses de la natura?
– Màquines?

El llibre que ens va servir de guió per a tota la sessió va ser justament la història d’un ratolí aviador. El somni de Lindbergh era un dels molts que s’expliquen a la història real de l’aviació:
Kuhlmann, Torben. Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador. Joventut, 2014
Freigofas, Doris. Altos vuelos: la historia de la aviación según Golden Cosmos. Il·lustr. Daniel Dolz. Barbara Fiore, 2014

El ratolinet Lindbergh de seguida va veure que si volia volar li caldria somniar i treballar de valent. Així com va fer Leonardo de Vinci.

A banda de conèixer més coses sobre els exploradors protagonistes de la història de l’aviació, volíem posar en relleu la figura d’aquest savi visionari, com a exemple d’esperit creatiu, que va imaginar un munt de màquines a partir de la seva observació del món.


L’activitat central que proposàvem a les famílies era justament fer un exercici creatiu, somniar i crear màquines extraordinàries com va fer ell. La sala d’actes es convertia en un gran taller per a fer possibles tots els somnis.

Els llibres que ens van servir de pauta per aquesta segona part van ser:

Aquest era el racó dels Invents de Leonardo da Vinci. Però a la sala hi havia altres propostes d’activitats:

Completar la història de l’aviació
Volar com un ocell. Aprendre a fer avions de paper
Taller de prototipus de màquines voladores per ratolins

Alerta! Llibres que mosseguen

En l’últim laboratori del curs, aprofitant l’experiència de moltes de les famílies que vénen durant tot l’any, ens vam atrevir amb un experiment d’alt voltatge.
Els donaríem a llegir sis àlbums d’aquells que mosseguen, com diu l’Arianna Squilloni, editora de A buen paso, i posteriorment en faríem una posada en comú.

Llegir més

Llibres que t’emportaries a una illa deserta

El dissabte 16 d’abril de 2016 vam voler fer un tast dels darrers àlbums il·lustrats que havien arribat a la biblioteca. Per això vam convidar les famílies a posar-se a la pell d’un crític de literatura infantil i juvenil i valorar, així, com havia estat la collita literària dels darrers anys.

Llegir més

El te de bojos

El segon laboratori dedicat a l’Alícia va ser el dissabte 21 de novembre de 2015.
Vam voler començar parlant amb les famílies que ja havien vingut al laboratori anterior. Algú s’havia atrevit a llegir el llibre? I alguna versió? La veritat és que algun adult va confessar que gràcies al laboratori havia canviat una mica la seva opinió sobre el llibre. Està clar que l’obra de Carroll no deixa indiferent: o t’agrada o la detestes!
Com ja vam anunciar, aquesta vegada volíem posar l’accent en una de les escenes més divertides i famoses del llibre: el “Te de bojos”. Volíem assistir en directe a aquesta estranya trobada entre un barretaire boig, una llebre de març, un liró i la nostra Alícia.
Ens calia, doncs, entrar una altra vegada a la terra de meravelles. Però aquest cop no ho faríem a través de la llodriguera, ho faríem a través del mirall, com ho fa Alícia en el seu segon llibre.

Al nostre racó de la sala infantil hi teníem un mirall de paret i uns quants infants van intentar atravessar-lo. Impossible. Per això vam optar per fer-ho d’una altra manera. A cada infant li vam donar un mirall de mà, mida DIN A4, i sortint per la porta de la sala infantil, vam convidar les famílies a anar fins a la sala tallers caminant pels núvols, a través del mirall.
Allà ens esperava una sala ben fosca, amb un sol punt de llum. A sota la làmpada només un silló i una tauleta amb una tassa i una tetera.
Repenjat al silló, l’exemplar de l’Alícia de la Rébecca Dautremer.
Al voltant de tot aquest petit decorat, per terra, un munt de restes de paper semblant al confeti acabava de posar màgia a l’escena. Aquesta pluja de papers, de lletra impresa esmicolada eren documents trinxats, passats per la màquina destructora de paper. La idea l’havíem manllevada de la meravellosa exposició d’Alícia’t vista a la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un cop petits i grans van asseure’s al terra, al voltant del silló, la conductora va començar a llegir el capítol del “Te de bojos”. Com que és força llarg, prèviament havíem marcat alguns fragments que ens podíem saltar sense perjudicar la comprensió del text.
Acabat el capítol vam anunciar als assistents que obriríem els llums i si es fixaven en les parets, descobririen moltes escenes del país de meravelles.
Clic!

Llums oberts i efectivament: al voltant de tota la sala hi havia exposades les il·lustracions que amb motiu del 150è aniversari de la publicació del clàssic Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, que van realitzar trenta il·lustradors alumnes de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d’Ignasi Blanch.

Aquí teniu els seus noms: Gemma Aguado, Anna Aparicio, Roser Argemí, Carme Bertrana, Antònia Bonell, Joan Bricollé, Miguel Bustos, Sergio Castañeda, Nel Correa, Pilar Criado, Laia Ferraté, Lara Gombau, Inés González, Emi Huguet, Mila Jiménez, Maribel Lobelle, Sergi Miranda, Eva Moreno, Gala Pont, Anna Ponsa, Sara Porras, Maria Josep Portolés, Eli Ramírez, Bea de Rivera, Marta Rovira, SBimbo, Markéta Smetanova, Mariona Tolosa, Yolanda Urdinguno, Maria Jesús Vall i Cinta Villalobos.

Per assegurar-nos que grans i petits miressin a fons l’exposició, els vam demanar que després de passar per tots els quadres escollissin aquell que més els havia agradat. Un cop triat, els vam demanar que escrivissin en uns petits cartrons algun comentari sobre la il·lustració triada, que deixaríem penjat al llarg de tot el mes que havia de durar l’exposició. Podien escriure’n el diàleg que imaginaven, el perquè havien triat aquella escena, alguna curiositat que els cridés l’atenció…
A continuació, un cop ja ens havíem ambientat una mica amb les imatges d’aquest país de meravelles, vam tornar a la lectura que acabàvem de fer del “Te de bojos”.

Grans i petits teníem l’oportunitat de reviure i protagonitzar l’escena del “Te de bojos”, però per poder seure en aquesta taula amb el barretaire, la llebre de març i el liró, calien dues coses imprescindibles:
1. Portar un barret de luxe, amb molta personalitat, ambientat en el món de Lewis Carroll. [els presentem com a exemple el llibre de Satoshi Kitamura El maravilloso sombrero de María (Oceano Travesía, 2015)]
2. Portar preparades algunes endevinalles. Si coneixeu aquest capítol, ja sabeu que les endevinalles i els jocs de paraules són la gran diversió dels convidats del “Te de bojos”.

Així que mans a la feina! Per fer-ho possible, les famílies es van trobar a la sala material d’escriptori, cartrons, robes, cordills… i tot allò que els podia ajudar a fer un barret.

I, evidentment, tots els llibres originals i versionats de l’Alícia perquè, a través de les il·lustracions, es poguessin inspirar.
Per altra banda, també vam preparar un recull de llibres d’endevinalles perquè cadascú pogués escollir-ne una, dues o tres!
Els caparrons dels assistents treien fum i les mans no van parar de retallar, enganxar, compartir, inventar… Els resultats, com sempre, originals, únics i divertidíssims!

Si us plau… Dibuixa’m un be

El laboratori del mes de novembre estava dedicat a un dels personatges més emblemàtics de la literatura universal. El Petit Príncep és un personatge conegut per gairebé tothom i de difícil classificació. No ens posaríem d’acord si intentéssim encasellar-lo en una franja d’edat o en un gènere literari.

En tot cas, nosaltres volíem dedicar-li una sessió perquè els valors que transmet aquest estrany llibre ens feia intuir que una lectura conjunta, entre famílies, podria ser molt suggeridora.

Al llarg del 2013 es van celebrar els 70 anys de la publicació del llibre i al 2014 es va allargar una mica la celebració coincidint amb els 70 anys de la mort de l’autor: Antoine de Saint-Exupéry

El primer que ens va venir al cap quan pensàvem amb el laboratori era fer un avió, fer un desert, omplir la biblioteca de bens, etcètera, etcètera, etcètera. Però justament el missatge que transmet el llibre no té res a veure amb l’abundància, les presses ni el fer per fer.

 

És per això que vam dissenyar un laboratori tranquil, pausat, per escoltar, ple de silencis.

Potser algú va pensar que era avorrit. Potser sí.

Potser en comptes de quatre fragments llegits en veu alta hauríem d’haver-ne fet tres, potser sí.

Però ben mirat, a ningú ens va fer cap mal escoltar aquells pares llegint en veu alta, mentre descabdellàvem llanes per fer roses vermelles, bens blancs o estrelles grogues.

L’objectiu era que coneguéssim una mica millor el llibre i que ens adonéssim que a vegades llegir crea lligams i que fer una activitat no vol dir forçosament soroll, moviment i acció desenfrenada.

Jo confesso que un cop acabat el laboratori també vaig marxar pensant que la gent s’havia avorrit molt. Però a mesura que van anar passant els dies, m’ha quedat un record bonic d’aquell laboratori.

Em va agradar molt seure tranquil·lament amb famílies amb qui ens uneix l’amor pels llibres i escoltar els pares mentre llegien en veu alta al costat dels seus fills.

I els cors i les estrelles que vam fer de llana els he regalat a gent molt especial. Realment tenien part de la màgia que encomana el petit Príncep: “és el temps que has dedicat a fer una cosa, allò que fa que la cosa sigui important”.