Cançons i jocs de pati

El dissabte 27 d’abril vam tenir un laboratori molt especial, que responia a un neguit que fa temps que tenim.

Des de fa dècades, els patis de les escoles són un espai de jocs i cançons populars amb les seves pròpies normes i lleis. Totes les històries que amaguen aquestes cançons són un patrimoni literari i cultural que no voldríem deixar perdre. Lletres com aquestes “Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en la sartén…” es canten alegrament sense cap mena de filtre adult. És per això que volem dedicar un laboratori a escoltar els infants – els d’ara i els que nosaltres vam ser- per recollir tot aquest patrimoni tan ric i divertit i preservar-lo amb documents visuals, sonors i escrits.

Aquesta és una feina titànica i ens agradaria que no quedés aquí. Ens agradaria poder dedicar un curs sencer a recollir imatges i cançons dels jocs dels patis que tenim a tocar de la biblioteca. Però en tot cas, aquest laboratori era un primer apropament.

Aquesta vegada doncs, els documents centrals del laboratori no eren llibres, sinó que la protagonista era la literatura oral, les cançons que generació darrere generació s’han cantat al pati.

Al tractar-se de cançons que es transmeten oralment, no disposàvem de bibliografia, més enllà d’algun cançoner, perquè justament volíem recollir les cançons que sovint no apareixen als llibres, segurament perquè són políticament incorrectes.

Per disposar d’un fons de cançons previ a la sessió del laboratori, vam fer una cerca prèvia i vam demanar a familiars, amics, coneguts i bibliotecàries de diferents zones de Catalunya, que ens enviessin les cançons que elles recordaven. La idea era que també fessin de taca d’oli i poguéssim recollir les cançons que cantaven els seus familiars.
Així és que, abans de res, volem agrair la col·laboració desinteressada i efusiva de:

Nati Calvo (Barcelona. Turó de la Peira)
Sílvia Fernández i família (Viladecans/Barcelona)
Marta Roig i família (Barcelona. Sant Andreu)
Anna Mas i família (L’Esquirol)
Aroa Garcia i família (Barcelona)
Noemí Caballer i família (Pallars Jussà)
Alfred Artiga i família (Reus)
Leo Canut i família (Lleida)
Marta Serra (Granollers/Cardedeu)
Ester Granados (Sora)
Gisela Ruiz i amigues (Barcelona i rodalies)
Imma Pujol (Tarragona)
Glòria Matas (Girona)

Ruth Coderch (Mataró/Granollers)

Tots els talls de veu que ens van enviar via whatsapp vam poder-los passar, editar, destriar-ne els repetits i gravar en un tall de 15 minuts, gràcies a la col·laboració desinteressada d’un tècnic de so, en David Morella. Gràcies a ell també vam disposar d’un petit estudi de gravació, màquines, micròfons i altaveus, el mateix dia del laboratori per poder fer les gravacions de les famílies.

El laboratori aquesta vegada va començar a la sala d’actes, on hi havia sofàs i cadires còmodes i també coixins i catifes per poder seure per terra, col·locats en rotllana. En una banda de la sala hi havia el petit estudi de gravació.

El laboratori estava pensat en dues parts.
La primera part seria  dins la sala i intentaríem recordar, entre tots, jocs i cançons i gravar-ne algunes.
La segona part seria fora al carrer i provaríem de recordar i jugar a diferents jocs cantats.

Per tenir un petit guió que donés ordre a la conversa, vam preparar set capses d’arxivadors amb títols i fotografies que acompanyarien la nostra explicació.

Dividíem els JOCS DE PATI en dos tipus:
Jocs sense música (capsa 1)
Jocs amb música (capsa 2)
Dels jocs amb música, que són els que més ens preocupen avui, en podem trobar de
5 tipus (segons la nostra hipòtesi prèvia)

Cançó de saltar a corda i goma (capsa 3)
Cançó per triar (capsa 4)
Cançó de passejada i dansa (capsa 5)
Cançó de picar les mans (capsa 6)
Altres jocs (capsa 7)

Després de la conversa conjunta al voltant d’aquests jocs i cançons, vam començar l’audició.

[En breu. Enllaç a l’audició]
L’audició eren els diferents talls de veu de persones que ens havien enviat les cançons que recordaven de la seva infància. Durava 15 minuts i, vam dubtar si es faria pesada o no, però bé, era divertida i tenia la seva gràcia. Vam creure que calia fer l’esforç d’escoltar-la tota.

Després de l’audició, va arribar el moment de gravar noves cançons. Vam demanar voluntàries i voluntaris que sortissin en grup o individualment per gravar altres versions de les cançons escoltades o d’altres de noves. En aquest enllaç podeu escoltar les cançons que van cantar els assistents.

L’experiència va ser ben curiosa perquè algunes mares al·lucinaven de les lletres que cantaven les seves filles!

Tot plegat havien passat gairebé tres quarts o una hora, i arribava el moment de posar en pràctica totes aquestes cançons. Per ordenar una mica l’estona de joc a fora, vam servir-nos de les capses d’arxivadors, i vam demanar a uns quants infants que les repartissin per la zona de fora, per marcar en quin punt es faria cada joc. Alhora vam repartir un parell de cistells on hi havia les cordes de saltar, gomes, baldufes, guixos, cordills i bales.

 

La música dels àlbums

El dissabte 29 d’abril vam gaudir d’un dels laboratoris més bonics de la història dels laboratoris a Roca Umbert. Per a fer-ho possible, vam comptar amb  la complicitat dels nostres veïns més musicals de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, el tècnic de RUMB (Associació Musical i Cultural) del CUB, bucs d’assaig. Amb en David Morella vam dissenyar tota la idea del laboratori. I també vam comptar amb l’ ajuda d’una narradora professional i mare habitual dels laboratoris Noemí Caballer, que tot i avisar-la al darrer moment, no ens va dir que no.

L’estructura del taller era senzilla. Només calia escoltar l’explicació de deu contes i posteriorment escoltar les  tres peces musicals que en David de Rumb ens proposava.

La feina de preparació, en aquest cas, va ser molt més laboriosa que el laboratori en sí. Dos mesos abans ja vam fer arribar a Rumb la nostra selecció de deu àlbums que ens semblaven claus dins la història de la literatura infantil. La proposta consistia en llegir-los i seleccionar tres peces musicals que, segons els seus coneixements, casessin amb el to, l’estètica i l’emoció del llibre.

Per a fer la selecció de les músiques, segons ens va dir en David, va seguir tres criteris bàsics: que tinguessin qualitat, que representessin un ventall ric d’estils i èpoques, i en la majoria dels casos, que fossin instrumentals (o en llengües poc habituals).

El dia del laboratori vam preparar la sala doncs amb dos ambients diferenciats. En dues cantonades de la sala d’actes hi havia explicació dels contes. I en el centre, deu auriculars on es podien escoltar les propostes musicals.

Conte, música, conte, música, les famílies van anar passant al llarg de l’hora i mitja i van anar seleccionant les peces que ells creien eren la banda sonora ideal de cada llibre.

A continuació us enllacem els fragments en l’ordre que van ser escollits. Això vol dir que els número 1 de cada llista era, segons el nostre públic, la banda musical ideal de cada un dels contes.

Historia de Valek, el caballo
1. Boris Kovac&ladaaba orchestra. Beguine At the End…
2. Les yeux noirs. Droujba (Tzigane-russe)
3. Bratch- Nane Tsora

La talpeta
1. Elegant – Arschloch
2. Paolo Conte – Via com me
3. Henry Mancini – Experiment in terror

Teatre de mitjanit
1. Yann Tiersen – La veillée
2. Circ- Unssettled moment
3. Cirque du Soleil- Zydeko

La lluna d’en Joan
1. Luar na Lubre- O son do ar
2. Explosions in the sky- The moon is down
3. Toti Soler – Vespre

La ola
1. Sigur Rós – Hoppípolla
2. Nils Frahm- Said and done
3. Pascal Comelade – Sense el ressò del dring

La casa
1. Ludovico Einaudi – Experience
2. Orbital – The box
3. Nino Rota – Tarantella

Frederick
1. Mike Oldfield – In dulci Jubilo
2. John Williams – Smee’s plan
3. Vivaldi – Primavera

Els tres bandits
1. Béla Bartok – Allegro Barbaro
2. John Carpenter – Distant Dream
3. Prokoviev – Dance of the Knights

Anem a caçar un ós
1. Martyn Bennett – Sputnik in Glenshiel
2. Paul Mounsey – Taking leave Beir Soraidh Bhuam
3. The waterboys – Dunford’s Fancy

A la cuina de nit
1. Beau Hunks – Ice man
2. Enoch light orchestra – Charleston
3. Penguin cafe orchestra – Penguin cafe single

 

Escolteu vosaltres mateixos, voteu i envieu-nos noves referències si us vénen al cap!

També us volem fer una confessió. En la selecció inicial que vam passar a Rumb hi havia aquest àlbum:

Browne, Anthony. Willy el soñador. Fondo de Cultura Económica, 2001

En David, després de parlar-hi uns quants cops i de suggerir-li altres àlbums de l’autor, es va declarar totalment perdut davant dels llibres de l’Anthony Browne. Ens va demanar de canviar-lo i així ho vam fer.

I vosaltres? Quina música posaríeu als llibres del Willy?

 

Laboratoris de lletres, imatges i… SONS!

Aquest trimestre omplirem els laboratoris de MÚSICA!

Per a fer-ho possible, hem buscat la complicitat dels nostres veïns més musicals de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, els tècnics de RUMB (Associació Musical i Cultural).

La música dels àlbums

Dissabte 29 d’abril
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Els grans autors de llibres infantils expliquen que tot bon àlbum té la seva música.
Als laboratoris llegim lletres i imatges, però aquesta vegada també volem llegir sons.
Triarem 10 àlbums il·lustrats d’autors clàssics i jugarem amb la música fins a trobar la seva banda sonora ideal.

 

Discoteca!

Dissabte 20 de maig
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Acabarem el curs amb una sessió de laboratori ben festiva. Vine a la nostra discoteca, on farem un viatge en el temps per conèixer quina relació hi ha entre els principals estils musicals, els grans cantants que han fet història… i els grans clàssics de la literatura infantil i juvenil…
T’apuntes a ballar al ritme de la literatura?

 

Activitats a càrrec del personal de la Biblioteca
Per famílies amb infants a partir de 5 anys
Inscripcions 15 dies abans de cada activitat a  https://www.granollers.cat/inscripcionsbiblioteques
Activitat gratuïta. Places limitades.

 

El te de bojos

El segon laboratori dedicat a l’Alícia va ser el dissabte 21 de novembre de 2015.
Vam voler començar parlant amb les famílies que ja havien vingut al laboratori anterior. Algú s’havia atrevit a llegir el llibre? I alguna versió? La veritat és que algun adult va confessar que gràcies al laboratori havia canviat una mica la seva opinió sobre el llibre. Està clar que l’obra de Carroll no deixa indiferent: o t’agrada o la detestes!
Com ja vam anunciar, aquesta vegada volíem posar l’accent en una de les escenes més divertides i famoses del llibre: el “Te de bojos”. Volíem assistir en directe a aquesta estranya trobada entre un barretaire boig, una llebre de març, un liró i la nostra Alícia.
Ens calia, doncs, entrar una altra vegada a la terra de meravelles. Però aquest cop no ho faríem a través de la llodriguera, ho faríem a través del mirall, com ho fa Alícia en el seu segon llibre.

Al nostre racó de la sala infantil hi teníem un mirall de paret i uns quants infants van intentar atravessar-lo. Impossible. Per això vam optar per fer-ho d’una altra manera. A cada infant li vam donar un mirall de mà, mida DIN A4, i sortint per la porta de la sala infantil, vam convidar les famílies a anar fins a la sala tallers caminant pels núvols, a través del mirall.
Allà ens esperava una sala ben fosca, amb un sol punt de llum. A sota la làmpada només un silló i una tauleta amb una tassa i una tetera.
Repenjat al silló, l’exemplar de l’Alícia de la Rébecca Dautremer.
Al voltant de tot aquest petit decorat, per terra, un munt de restes de paper semblant al confeti acabava de posar màgia a l’escena. Aquesta pluja de papers, de lletra impresa esmicolada eren documents trinxats, passats per la màquina destructora de paper. La idea l’havíem manllevada de la meravellosa exposició d’Alícia’t vista a la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un cop petits i grans van asseure’s al terra, al voltant del silló, la conductora va començar a llegir el capítol del “Te de bojos”. Com que és força llarg, prèviament havíem marcat alguns fragments que ens podíem saltar sense perjudicar la comprensió del text.
Acabat el capítol vam anunciar als assistents que obriríem els llums i si es fixaven en les parets, descobririen moltes escenes del país de meravelles.
Clic!

Llums oberts i efectivament: al voltant de tota la sala hi havia exposades les il·lustracions que amb motiu del 150è aniversari de la publicació del clàssic Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, que van realitzar trenta il·lustradors alumnes de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d’Ignasi Blanch.

Aquí teniu els seus noms: Gemma Aguado, Anna Aparicio, Roser Argemí, Carme Bertrana, Antònia Bonell, Joan Bricollé, Miguel Bustos, Sergio Castañeda, Nel Correa, Pilar Criado, Laia Ferraté, Lara Gombau, Inés González, Emi Huguet, Mila Jiménez, Maribel Lobelle, Sergi Miranda, Eva Moreno, Gala Pont, Anna Ponsa, Sara Porras, Maria Josep Portolés, Eli Ramírez, Bea de Rivera, Marta Rovira, SBimbo, Markéta Smetanova, Mariona Tolosa, Yolanda Urdinguno, Maria Jesús Vall i Cinta Villalobos.

Per assegurar-nos que grans i petits miressin a fons l’exposició, els vam demanar que després de passar per tots els quadres escollissin aquell que més els havia agradat. Un cop triat, els vam demanar que escrivissin en uns petits cartrons algun comentari sobre la il·lustració triada, que deixaríem penjat al llarg de tot el mes que havia de durar l’exposició. Podien escriure’n el diàleg que imaginaven, el perquè havien triat aquella escena, alguna curiositat que els cridés l’atenció…
A continuació, un cop ja ens havíem ambientat una mica amb les imatges d’aquest país de meravelles, vam tornar a la lectura que acabàvem de fer del “Te de bojos”.

Grans i petits teníem l’oportunitat de reviure i protagonitzar l’escena del “Te de bojos”, però per poder seure en aquesta taula amb el barretaire, la llebre de març i el liró, calien dues coses imprescindibles:
1. Portar un barret de luxe, amb molta personalitat, ambientat en el món de Lewis Carroll. [els presentem com a exemple el llibre de Satoshi Kitamura El maravilloso sombrero de María (Oceano Travesía, 2015)]
2. Portar preparades algunes endevinalles. Si coneixeu aquest capítol, ja sabeu que les endevinalles i els jocs de paraules són la gran diversió dels convidats del “Te de bojos”.

Així que mans a la feina! Per fer-ho possible, les famílies es van trobar a la sala material d’escriptori, cartrons, robes, cordills… i tot allò que els podia ajudar a fer un barret.

I, evidentment, tots els llibres originals i versionats de l’Alícia perquè, a través de les il·lustracions, es poguessin inspirar.
Per altra banda, també vam preparar un recull de llibres d’endevinalles perquè cadascú pogués escollir-ne una, dues o tres!
Els caparrons dels assistents treien fum i les mans no van parar de retallar, enganxar, compartir, inventar… Els resultats, com sempre, originals, únics i divertidíssims!

Paperina de frases farcides

La sessió del 22 de març tenia també de decorat de fons el Mercat de les Paraules. Abans de marxar del mercat volíem comprovar com el llenguatge no només serveix per comunicar-nos sinó que té una vessant poètica i sonora.

Llegir més

El camí de pedretes del Ton i la Guida

Amb aquesta sessió extra del 9 de juny de 2012, emmarcada dins les Portes Obertes de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, la biblioteca volia donar a conèixer el seu Laboratori de lletres i imatges a tota la gent de la ciutat. Amb el camí de pedretes vam acabar el curs i també les sessions dedicades als germans Grimm.

Llegir més

Samfaina de Grimm

Tot i que la platja ens va fer la competència i vam tenir un grupet de famílies molt reduït, entre tots vam cuinar una samfaina de Grimm ben interessant, que ens va permetre ensenyar als assistents alguns dels materials que tenim a l’abast per ajudar-nos a inventar històries.

Llegir més

Personatges de Grimm a mida real

El laboratori del mes d’abril arribava just dos dies abans de Sant Jordi i a l’ambient es respiraven les ganes de llibres.

Van ser moltes les famílies que es van apropar a la Biblioteca aquest dissabte per sumar-se a l’homenatge que volíem fer als dos-cents anys de la publicació dels contes recopilats pels germans Grimm.

Llegir més

Els secrets del bosc

El darrer laboratori de l’any va tenir lloc el dia 17 de desembre i va ser el tercer i últim que dedicàvem als boscos.

Volíem presentar el bosc dins el folklore com a un personatge més dels contes tradicionals.

Llegir més

Andersen dins la capsa de llumins

La Biblioteca Roca Umbert va néixer un 2 d’abril d’ara fa sis anys. I sabeu per què ens fa tanta il·lusió haver nascut justament en aquesta data?

Doncs perquè es celebra el Dia Internacional del Llibre infantil en commemoració del naixement -un 2 d’abril de 1805- de Hans Christian Andersen, autor d’alguns dels contes més coneguts del món.

Andersen 1

I és clar, el Laboratori de lletres i imatges del mes d’abril no podia deixar passar l’oportunitat de fer un homenatge a aquest gran autor.

 

Amb aquest laboratori perseguíem algunes idees:

Primer, que les famílies sabessin que Andersen inventava les seves històries, a diferència de Perrault i els Germans Grimm, que van fer una tasca de compiladors de narracions orals.

Segon, que els infants coneguessin alguns dels contes més famosos de l’autor:

Andersen 2

L’aneguet lleig, La princesa i el pèsol, El vestit nou de l’emperador, El soldadet de plom i La venedora de llumins.

Cada conte va aparèixer després que els infants endevinessin el títol que s’amagava dins de diferents capsetes de llumins.

Després, que coneguessin la pàgina Una mà de contes, com a recurs en línia molt recomanable per visualitzar contes en diferents tècniques il·lustratives.

Finalment, que experimentessin amb la creació d’un llibre objecte.

Andersen 3

 

Si voleu conèixer amb detall els contes presentats i com es va estructurar la sessió, consulteu l’enllaç inferior.

De moment, us deixem algunes fotografies dels llibres objecte que van idear els infants. Quins materials tenien al seu abast? Doncs lògicament, si es tractava d’un homenatge a Andersen, van poder utilitzar:

Andersen 4

Pèsols, plomes, estris de cosir, barquetes de paper i capses de llumins.

Andersen 5

Andersen 6

Andersen 7