La festa dels ratolins

Laboratori de lletres i imatges (+5 anys)

La festa dels ratolins. Dissabte 11 juny de 2022

Fa temps que el Sam i la Júlia s’han instal·lat a la biblioteca i responen les nostres cartes. Potser ja ha arribat el moment de celebrar-ho.

Has estat mai en una festa de la mida d’un ratolí?

Amb aquest laboratori dedicat al món literari de Karina Schaapman, volíem agrair a totes les famílies que al llarg d’aquest curs han estat enviant cartes a la bústia dels dos petits ratolins de la biblioteca.

La col·lecció de llibres del Sam i la Júlia eren els protagonistes centrals però també l’excusa per descobrir quins altres ratolins importants ens ha regalat la literatura infantil.

Altres llibres que descobrirem: 

Felix, Monique. Los Colores. Lumen, 1991 (Libros del ratón)

Lionni, Leo. Frederick. Kalandraka, 2006 [1963]

Dubuc, Marianne. La ruta del ratolí carter. Joventut, 2015

Kuhlmann, Torben. Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador.

Joventut, 2014

Lobel, Arnold. Històries de ratolins. Kalandraka, 2013 [1972]

Barklem, Jill. Conte d’estiu. Blackie books, 2019 [1980]

Vincent, Gabrielle. Ernest i Celestina músics de carrer. Kalandraka, 2017 [2010]

 

Aquest era un laboratori sense grans ambicions, on volíem compartir llibres, xerrar i berenar tots plegats, com a cloenda del curs.

A banda de parlar de tot el món que gira entorn en Sam i la Júlia, hem pogut fer petits activitats relacionades amb cada un dels ratolins presentats.

Hem escrit cartes a l’oficina del ratolí carter per als nostres amics i familiars, amb segells de veritat!, per enviar un cop sortim de la biblioteca.

Hem ajudat al Frederick a recollir paraules per quan arribi l’hivern.

Hem ajudat al ratolí de la Monique Félix a fer un quadre.

Hem ajudat al Lindbergh a construir alguns artilugis voladors.

I finalment hem berenat amb el Sam i la Júlia: fruits secs i formatge!

• Planificació del laboratori la  La festa dels ratolins corregit

etiquetes noms

bomba de papiroflèxia per plegar de Sam i Júlia

imatge sobre construcció de la casa dels ratolins per mostrar a les famílies quan parlem de l’autora de Sam i Júlia

informació autora i la casa per al guió de l’inici

La bambina di vetro

El dissabte 21 de novembre 2020 teníem programat el laboratori La bambina di vetro. A causa de la Covid no es pot fer de forma presencial, però igualment publiquem tota […]

3,2,1 FOTO! Fotografia i memòria

El dissabte 24 de novembre va tenir lloc el segon laboratori de lletres i imatges que dedicàvem al relat fotogràfic. En aquesta ocasió volíem posar l’accent en el poder evocador de la fotografia com a objecte que ens parla de la nostra història.

A través de fotografies antigues volíem convidar les famílies a conèixer (o imaginar) i a escriure, com havien viscut els nostres pares i avis.
El punt de partida eren alguns llibres que juguen amb la fotografia com a objecte autobiogràfic i de memòria viva. I de passada, això ens permetria imaginar com la ciència ha avançat en el procés fotogràfic.

En aquesta ocasió, el laboratori de la Biblioteca Roca Umbert va comptar amb la col·laboració de l’artista resident de l’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Lluís Estopiñan, que ens va obrir les portes del taller per poder conèixer el seu treball, on incorpora la fotografia en diverses formes, i explora tècniques d’altres èpoques com la cianotípia.

Ens vam trobar a la sala infantil, però aquesta vegada no vam arribar a seure. Va ser el punt de trobada i de sortida ràpidament cap a l’Espai d’Arts. Allà ens esperava en Lluís, per explicar-nos què era això de la cianotípia i quin va ser el seu origen.

En Lluís ens va mostrar, com si estiguéssim en una cuina, com es cuinava el procés des d’un inici. Mentre les mans anaven treballant ens va anar explicant com els primers naturalistes van experimentar la cianotípia per poder documentar les seves troballes. El públic va anar intervenint, preguntant i observant amb els ulls ben oberts.

També vam aprofitar per preguntar-li com incorpora ell la fotografia en el seu treball artístic. El cert és que ens vam quedar amb ganes de conèixer més a fons tot el què fa. Però resumint, les fotografies que més li agraden són aquelles anònimes, comprades o trobades a mercats de vell, perquè juga a recuperar-ne la memòria, imaginant quin és el relat que hi ha al darrere de cada personatge. Per donar més sentit a aquest exercici de memòria, utilitza la cianotípia, però fent servir de base capses de medicaments obertes. Medicaments sovint de malalties com l’Alzheimer.

Com que el Lluís explica  que ell treballa la fotografia com a forma de mantenir viu un record, es genera una conversa molt bonica amb un nen habitual de la biblioteca l’Ismael, que explica que la pel·lícula Coco, de Disney, també parla de la fotografia i la memòria. La veritable mort és quan ningú ens recorda. Després desapareix la nostra imatge de les fotos.

Un cop vam poder veure el procés acabat i amb el regal d’una fotografia feta, vam tornar cap a la biblioteca. Moltes gràcies Lluís!

Allà ens vam trobar una sala d’actes plena de fotografies antigues penjades per les parets, amb un intent de despertar els records, sobretot dels grans, i de generar converses amb els petits.

Aquestes fotografies eren un préstec del laboratori Els encantats que la Marta Roig i l’Ana Juan van fer durant les V Jornades de laboratoris de lectura.

Primer vam mostrar i explicar els cinc llibres que teníem destacats en uns faristols i alguns altres que teníem apartats, i posteriorment vam proposar de mirar les fotografies i fer-ne un joc…

Si pensàvem amb les fotografies que fem avui dia tots nosaltres, realment no sabem si ens mostren una realitat o una falsa il·lusió. Quines coses podem endevinar mirant una fotografia? Potser el país, l’època a partir de la roba i el mobiliari, etc. Potser també l’estat d’ànim de la persona fotografiada… Però realment el relat d’allò que mostra ens el podem inventar.

En aquest moment també vam aprofitar per mostrar els dos llibres que l’escriptor Pep Molist ha escrit en homenatge a dos fotògrafs. Es tracta de dues novel·les per a lectors de 10-12 anys que homenatja a dos fotògrafs, Antoni ArissaJacques Henri Lartigue. Molist va escriure-les després de visitar dues exposicions d’aquests fotògrafs a Barcelona. La fotografia com a inspiradora i també la fotografia com a argument. És interessant veure com dos il·lustradors han fet la versió de les fotografies reals per il·lustrar les dues obres.

A partir d’aquí els vam fer una proposta d’acció: cada infant i adult del laboratori podia passejar per la sala i  agafar la imatge que més li cridés l’atenció. Repartits per la sala hi havia coixins individuals i petites carpetes amb fulls i bolígrafs. Només calia seure, observar la imatge i imaginar el relat que s’hi amagava darrere.

Va ser un exercici íntim, tranquil i silenciós. A mesura que grans i petits acabaven, anàvem penjant les fotos juntament amb els escrits en un racó de la paret. Allà els vam poder anar llegint…

Alguns tenien tocs d’humor, la majoria dels que feien els infants, segurament perquè les imatges antigues els sorprenen i els fan riure. Però dels escrits dels adults van sortir coses molt més serioses. Algunes fins i tot molt emotives. 

Paral·lelament, en dos raconets de la sala, vam exposar també dues coses més. Per una banda, àlbums familiars que havíem proposat de portar als assistents. I per l’altra, tot el gruix de llibres de fotografia i literatura infantil que ja havíem mostrat a la darrera sessió. Era l’última oportunitat per fullejar-los!

I d’àlbums familiars ens en van portar un, però després no li vam fer gaire cas per manca de temps. Un error per no repetir. Si demanem a les famílies que portin quelcom, ha de tenir un protagonisme real, sinó és així, malament. Però bé, a nosaltres ens va servir per descobrir un àlbum fotogràfic excepcional i fet a mà. Mireu:

 

Les fades de Cottingley

El dissabte 27 d’octubre de 2018 iniciem el curs de laboratoris sense deixar de pensar amb tot allò que hem après a les V Jornades de Laboratoris de Lectura, al voltant de la fotografia. Teníem moltes ganes de parlar-vos de la relació existent entre la literatura i la fotografia.Aprofitant tota la recerca documental que havíem fet per preparar les jornades, volíem posar a l’abast de les famílies dels laboratoris tots aquests llibres meravellosos que no tenim normalment a la biblioteca.

Però en especial, vam decidir posar el focus en un àlbum il·lustrat, una novetat, que explicava un fet molt curiós de l’inici de la fotografia.

L’any 1920 van aparèixer unes fotografies amb dues adolescents enmig d’un bosc envoltades de fades. Molta gent va creure que es tractava d’una estafa però el famós escriptor Arthur Conan Doyle va defensar l’autenticitat.
Per preparar el laboratori vam servir-nos d’aquests dos llibres:
Sender, Ana. Las hadas de Cottingley. [Sevilla]: Tres Tigres Tristes, 2017
Doyle, Arthur Conan. El misterio de las hadas. Palma de Mallorca: Olañeta, cop. 1998

Vam començar el laboratori a la sala infantil i, després d’explicar que la fotografia seria el nostre tema a investigar al llarg del trimestre, els vam presentar alguns dels llibres més curiosos, divertits, estranys o interessants que combinen fotografia i literatura.


Tot seguit els vam proposar fer un salt en el temps i viatjar al 1917, a principis del segle XX, a una petit poblet anglès que es diu Cottingley.

Agafats de la mà, vam fer un salt real i un salt fictici en el temps, i vam marxar cap a la sala d’actes. Allà hauríem volgut tenir un bosc frondós, però ens vam conformar amb alguns tuls penjats i uns cartrons que feien una mica de decorat. Vam jugar sobretot amb una il·luminació misteriosa, gràcies a una mànega lluminosa a terra i també uns potets amb espelmes falses, repartides per la sala…

Asseguts a terra, els vam explicar el relat de tot el misteri que envolta les fotografies de Cottingley, ajudant-nos amb un seguit d’imatges, il·lustracions, que projectàvem a la paret. Aquesta era la part més important de la sessió, perquè tota l’aventura de les falses, o no, fotografies, ens permetia parlar amb els infants de l’existència, o no, de les fades. És un tema molt atractiu per a ells i realment tots tenien molt per explicar sobre la seva experiència. Cal preparar les preguntes adients i fer una escolta activa per permetre una conversa rica.

Un cop acabada la conversa, les famílies es van agrupar al costat dels diferents llumets, i vam repartir 10 exemplars de l’àlbum de l’Ana Sender perquè en poguessin fer una lectura atenta.

I acabada la lectura, hi havia dues propostes a fer: seure una estoneta a mirar tota la tria de llibres de fotografia, o bé, participar en un mural gegant que volíem fer al vidre d’entrada de la biblioteca. La idea era reproduir una de les fotografies de Cottingley: per una banda, representar el bosc, jugant amb una paleta de colors de blanc i negre, com era la fotografia en aquell moment, i per una altra, representant les petites fades.

El resultat final no va ser especialment homogeni o gaire bonic, com ens havíem imaginat, però el procés de tot plegat va ser ric i interessant. Potser hauria estat millor proposar a les famílies que fessin les fades i després anar-les a repartir per diferents espais de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert. Potser fins i tot recollir-les totes en una etiqueta a Instagram…

Però bé, el més important era tot el procés.

 

 

Univers Brossa

Els tres laboratoris dedicats a la poesia començaven el dissabte 27 de gener 2018 amb una homenatge a Joan Brossa i la poesia visual, aprofitant la gran exposició que sobre ell es feia al MACBA. L’objectiu, doncs, era fer un primer apropament al seu món poètic però d’una manera juganera, tal i com el gran poeta català ens va ensenyar.

Després d’endinsar-nos en la nombrosa informació que hi ha per les xarxes i de llegir alguns llibres molt interessants i suggeridors, vam decidir no atabalar-nos! Vam intentar escollir una part de la seva obra i comparar-la també amb l’obra fotogràfica de Chema Madoz, artista amb qui comparteix l’esperit surrealista i juganer.

La bibliografia que nosaltres vam utilitzar principalment va ser aquesta, malgrat que, com diem, hi ha molta informació i exemples de treballs fets a les escoles. Buscàvem que hi hagués una mostra de les diferents vessants i estils de Joan Brossa: Llibres de poemes visuals, llibres amb poemes objecte, llibres de poemes clàssics i llibres amb cartells.

Quin va ser el relat del laboratori?
Bé, com sempre vam engegar a la sala infantil, asseguts en rotllana, entre catifa i cadires, tot fent una mica de xerrada sobre la poesia. Perquè dedicar tres laboratoris a la poesia?
Què és la poesia? Serveix per a alguna cosa? És una cosa seriosa? Tothom pot ser poeta?
Aprofitant l’enganxina que portàvem amb el nostre nom, vam aprofitar per parlar del poema objecte que hi apareixia. Allò era un poema? Un poema es pot escriure, es pot recitar, es pot construir amb objectes, es pot dibuixar, es pot cantar…Quantes preguntes!

Justament la resposta la trobaríem ordenant les lletres de cartró que teníem per allà sobre la catifa. JOAN BROSSA!

La intenció del laboratori, doncs, era jugar amb elements i objectes del món brossià per convertir-nos en jugadors de paraules!
A la sala d’actes les famílies es van repartir entre 4 propostes (poemes visuals, fotografia de Chema Madoz, Cartells i Poemes objectes) i al llarg de la tarda van anar passant per totes. A continuació podeu veure algunes de les fotografies per fer-vos una idea de com l’art de Brossa s’encomana i suggereix!

Poemes objecte

En la primera fotografia podeu veure quina era la tria d’objectes amb els que disposaven per fer les creacions. I en la darrera imatge, on situaven el poema objecte creat per fer la fotografia. Objectes com: ulleres, guants blancs, segells, escarbats de plàstic, daus, sobres d’avió, cartes espanyoles i franceses, barret de copa, titella, joc de l’oca, antifaç, candau, agulles d’estendre, porró, màquina d’escriure, ouera, confetti, cabdell de llana, fulles de tardor, claus, bitllets de tren, pedres, rodet de fil, nas i bigoti de disfressa…

Chema Madoz

Fotografies penjades a la paret per mirar i per imaginar-ne un títol

Cartells

A partir dels cartells de Joan Brossa, juguem a crear-ne de nous, respectant els colors, objectes i temàtiques

 

 

 

Teixint històries. Les aranyes de Louis Bourgeois

NOVESKY, Amy. Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois. Il·lustr. Isabelle Arsenault. Impedimenta, 2016

La sessió del dissabte 21 d’octubre 2017 partia del llibre Cançó de Tela (Impedimenta, 2016) i ens va permetre descobrir la vida d’una artista que va començar teixint tapissos i teranyines per acabar esculpint aranyes gegants.
Del teixit a l’art, una història paral·lela a la història de la Biblioteca Roca Umbert!

Amb aquest laboratori volíem donar a conèixer un llibre que ens agrada molt i molt. Primer perquè és d’un gènere poc habitual: una biografia il·lustrada. I després perquè la vida i l’obra de l’artista Louis Bourgeois és apassionant.

Aprofitàvem també per crear una obra efímera com a homenatge que es podia emmarcar dins el Festival MAU (Mostra d’Art Urbà de la Fàbrica d’Art Roca Umbert) que just s’estava vivint aquell cap de setmana.

Aquesta vegada vam entrar directament a la sala d’actes i tots junts, asseguts còmodament van escoltar l’explicació de la dinamitzadora.
Pels carrers de la Fàbrica de Roca Umbert es celebrava en aquell moment mateix la MAU, la Mostra d’Art Urbà i el laboratori volia participar d’alguna manera en aquest esdeveniment.
Pensant quin llibre ens podia servir per aquest fet, vam arribar a la conclusió que Cançó de Tela era ideal perquè:

– Com a llibre és d’una qualitat i bellesa excepcional.
– És una biografia il·lustrada, és a dir un llibre de coneixements en format d’àlbum il·lustrat, una combinació que no és molt habitual.
– La vida de Louis Bourgeois és molt paral·lela a la història de la Fàbrica de les Arts, perquè la Biblioteca era una de les naus d’una antiga fàbrica tèxtil que donava vida

El laboratori constaria de tres parts: una primera part de narració i comentari conjunt de la vida de la Louis, a partir d’una petita escenografia molt senzilla, el llibre i algunes imatges d’obres seves fotocopiades.

Una segona part on fèiem posar els assistents en la pell d’un artista que feia una obra autobiogràfica, tal i com feia la Louis Bourgeois.
Si ella dibuixava aranyes i teranyines perquè havia crescut en una família que vivia entre robes i tapissos, i teixia com una aranya… Quina imatge familiar podria marcar la nostra futura obra artística? Amb quin animal relacionàvem els nostres pares o familiars?

I la tercera i última part era la participació directa a la MAU, obrint la porta de la sala infantil i treballant directament en els carrers interns de la Fàbrica.
Teníem unes taules i material inspirat en els colors de Louis Bourgeois i poca cosa més: només l’ordre de passar-ho bé i omplir l’exterior de la biblioteca d’aranyes, tapissos, flors i teranyines!

L’aniversari de Lucky Luke

En els 70 anys de la creació del cowboy més famós del còmic, la biblioteca va decidir dedicar un laboratori a la figura de Lucky Luke. Llegir més

Números + Lewis Carroll = Conill

Ep, d’on surt aquest títol tan estrany del laboratori del 19 de desembre 2015? Després de passejar-nos per l’obra més famosa de Lewis Carroll, aquesta vegada hem volgut posar l’accent en la seva relació amb les matemàtiques i la fascinació amb la lògica i els enigmes.

Per això vam començar el laboratori explicant que Charles Lutwidge Dodgson, nom real de Lewis Carroll, a banda d’escriptor tenia moltes altres aficions, a banda de l’escriptura. Quan va escriure els llibres d’Alícia era professor de matemàtiques a la Universitat d’Oxford i, de fet, molts dels acudits i jocs que apareixen en els seus llibres, eren bromes internes o jocs de lògica de l’època dedicats als seus companys d’universitat. Així que és del tot normal que moltes coses se’ns escapin o no les arribem a entendre. Sobretot en hi trobem en llegir la segona aventura d’Alícia: A través del mirall.

La idea era entrar per darrera vegada al país de les meravelles, aquesta vegada, però, deixaríem la història d’Alícia una mica de banda per fer com en Carroll matemàtic: jugar amb els números, la lògica i la geometria.

Però al país de les meravelles ja hi havíem entrat per la llodriguera i també a través del mirall. Com ho faríem aquesta vegada? Doncs fent-nos petits!

A la sala infantil, al racó dels laboratoris, teníem una tauleta parada amb unes quantes ampolles amb etiquetes de “Beu-te’m” i unes quantes galetes amb etiquetes de “Menja-te’m”. Només ens calia menjar i beure fins que ens fessim una mica més petits.

Ah! Però per estar segurs que realment ens encongíem, primer de tot vam regalar a tots els infants assistents una cinta mètrica de modista. Calia doncs mesurar-se abans i després d’haver begut i menjat!

Cal dir que amb la complicitat dels pares, que ajudaven a prendre mides, tots els infants van encongir-se ben bé, quatre o cinc centímetres! Així que ben petitons no vam tenir problema per entrar per la porteta de la sala d’actes.

Allà ens esperava una mena de taulell d’escacs gegant al mig de la sala, fet amb cartolines blanques i negres. Al terra hi havia coixins vermells per poder seure-hi al voltant. En una racó de la sala, folrada de paper de quadres blancs i negres, hi havia tot d’estris de mesurar: regles, esquadres, cartabons, termòmetres, balances, cronòmetres, calculadores… I, al fons, una taula amb material d’escriptori: bàsicament paper d’embalar blanc i negre, tisores i colors, ceres, retoladors…

El laboratori tenia tres parts: una primera part encara lligada al món d’Alícia, una segona part de presentació d’àlbums il·lustrats basats en números i conceptes matemàtics. I per acabar, una proposta més artística que volia fer reflexionar grans i petits sobre la seva relació amb els números.

Els escacs i el Tangram

Per què un taulell d’escacs al mig de la sala? Doncs perquè el llibre d’A través del mirall, Alícia es troba, ja no amb uns monarques de joc de cartes, sinó amb el rei i la reina dels escacs. De fet, tots els moviments al llarg del llibre que fa Alícia, podrien llegir-se com els moviments reals d’una peça dels escacs durant una partida.

No els vam fer jugar als escacs, però sí que volíem ensenyar-los el jocs del Tangram. Per sorpresa nostra, no tots coneixien aquest joc antic que es basa en la geometria i en la construcció d’infinites figures a partir de set úniques peces sempre de la mateixa forma. És un joc per nosaltres fascinant, perquè no nomes aguditza l’enginy, sinó que estèticament és una meravella. Vam regalar a cada infant un sobre amb les set peces del tangram i els vam posar un repte carrollià: construir, a partir d’unes plantilles, un gat (de Cheshire) i un conill!

Quan la literatura i les matemàtiques es donen la mà

La segona proposta era la descoberta de diferents llibres, la majoria àlbums il·lustrats, on les matemàtiques eren protagonistes. Al final de l’entrada trobareu la bibliografia perquè cadascú pugui escollir els que més li agraden.  La nostra selecció va intentar mostrar un ventall ampli, des del compte enrere, les fraccions, contes acumulatius…  Aquests van ser alguns dels llibres presentats:

La nostra relació amb els números

I, per acabar, arribava el moment de descobrir quins són els números que marquen la nostra vida? La proposta passava perquè cada infant es calqués la seva silueta en un paper d’embalar i a dins, després de rumiar-ho i prendre mides i mesures, dibuixés i escrivís tots aquells números que ens defineixen: Quin peu calcem? Quin és el nostre número preferit? Quan medeix la nostra llengua? Quan pesem? Quina és la nostra temperatura? I el nostre telèfon? Quants germans tenim? I quantes dents? Quan medeix el nostre serrell? Quants centímetres mesuren els nostres passos? Quantes vegades ens llevem a fer pipí durant la nit?…

Per fer-ho possible, les famílies podien agafar tots els estris de mesura que hi havia a la taula i evidentment tot el material d’escriptori i dibuix que havíem posat al seu abast.

També tenien en un parell de capses, a banda dels contes presentats, un seguit de llibres de matemàtiques recreatives, jocs de lògica, enigmes, per si volien incloure’n algun en el seu dibuix o compartir-lo amb la resta del grup al final del taller.

Per acabar, vam fer una ronda entre tots aquells que van voler explicar-nos la seva experiència amb els números o que ens van voler posar a prova amb un enigma.

Un munt de llibres en préstec, això sí! I una abraçada de bons desitjos per als laboratoris del 2016.

 

El te de bojos

El segon laboratori dedicat a l’Alícia va ser el dissabte 21 de novembre de 2015.
Vam voler començar parlant amb les famílies que ja havien vingut al laboratori anterior. Algú s’havia atrevit a llegir el llibre? I alguna versió? La veritat és que algun adult va confessar que gràcies al laboratori havia canviat una mica la seva opinió sobre el llibre. Està clar que l’obra de Carroll no deixa indiferent: o t’agrada o la detestes!
Com ja vam anunciar, aquesta vegada volíem posar l’accent en una de les escenes més divertides i famoses del llibre: el “Te de bojos”. Volíem assistir en directe a aquesta estranya trobada entre un barretaire boig, una llebre de març, un liró i la nostra Alícia.
Ens calia, doncs, entrar una altra vegada a la terra de meravelles. Però aquest cop no ho faríem a través de la llodriguera, ho faríem a través del mirall, com ho fa Alícia en el seu segon llibre.

Al nostre racó de la sala infantil hi teníem un mirall de paret i uns quants infants van intentar atravessar-lo. Impossible. Per això vam optar per fer-ho d’una altra manera. A cada infant li vam donar un mirall de mà, mida DIN A4, i sortint per la porta de la sala infantil, vam convidar les famílies a anar fins a la sala tallers caminant pels núvols, a través del mirall.
Allà ens esperava una sala ben fosca, amb un sol punt de llum. A sota la làmpada només un silló i una tauleta amb una tassa i una tetera.
Repenjat al silló, l’exemplar de l’Alícia de la Rébecca Dautremer.
Al voltant de tot aquest petit decorat, per terra, un munt de restes de paper semblant al confeti acabava de posar màgia a l’escena. Aquesta pluja de papers, de lletra impresa esmicolada eren documents trinxats, passats per la màquina destructora de paper. La idea l’havíem manllevada de la meravellosa exposició d’Alícia’t vista a la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un cop petits i grans van asseure’s al terra, al voltant del silló, la conductora va començar a llegir el capítol del “Te de bojos”. Com que és força llarg, prèviament havíem marcat alguns fragments que ens podíem saltar sense perjudicar la comprensió del text.
Acabat el capítol vam anunciar als assistents que obriríem els llums i si es fixaven en les parets, descobririen moltes escenes del país de meravelles.
Clic!

Llums oberts i efectivament: al voltant de tota la sala hi havia exposades les il·lustracions que amb motiu del 150è aniversari de la publicació del clàssic Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, que van realitzar trenta il·lustradors alumnes de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d’Ignasi Blanch.

Aquí teniu els seus noms: Gemma Aguado, Anna Aparicio, Roser Argemí, Carme Bertrana, Antònia Bonell, Joan Bricollé, Miguel Bustos, Sergio Castañeda, Nel Correa, Pilar Criado, Laia Ferraté, Lara Gombau, Inés González, Emi Huguet, Mila Jiménez, Maribel Lobelle, Sergi Miranda, Eva Moreno, Gala Pont, Anna Ponsa, Sara Porras, Maria Josep Portolés, Eli Ramírez, Bea de Rivera, Marta Rovira, SBimbo, Markéta Smetanova, Mariona Tolosa, Yolanda Urdinguno, Maria Jesús Vall i Cinta Villalobos.

Per assegurar-nos que grans i petits miressin a fons l’exposició, els vam demanar que després de passar per tots els quadres escollissin aquell que més els havia agradat. Un cop triat, els vam demanar que escrivissin en uns petits cartrons algun comentari sobre la il·lustració triada, que deixaríem penjat al llarg de tot el mes que havia de durar l’exposició. Podien escriure’n el diàleg que imaginaven, el perquè havien triat aquella escena, alguna curiositat que els cridés l’atenció…
A continuació, un cop ja ens havíem ambientat una mica amb les imatges d’aquest país de meravelles, vam tornar a la lectura que acabàvem de fer del “Te de bojos”.

Grans i petits teníem l’oportunitat de reviure i protagonitzar l’escena del “Te de bojos”, però per poder seure en aquesta taula amb el barretaire, la llebre de març i el liró, calien dues coses imprescindibles:
1. Portar un barret de luxe, amb molta personalitat, ambientat en el món de Lewis Carroll. [els presentem com a exemple el llibre de Satoshi Kitamura El maravilloso sombrero de María (Oceano Travesía, 2015)]
2. Portar preparades algunes endevinalles. Si coneixeu aquest capítol, ja sabeu que les endevinalles i els jocs de paraules són la gran diversió dels convidats del “Te de bojos”.

Així que mans a la feina! Per fer-ho possible, les famílies es van trobar a la sala material d’escriptori, cartrons, robes, cordills… i tot allò que els podia ajudar a fer un barret.

I, evidentment, tots els llibres originals i versionats de l’Alícia perquè, a través de les il·lustracions, es poguessin inspirar.
Per altra banda, també vam preparar un recull de llibres d’endevinalles perquè cadascú pogués escollir-ne una, dues o tres!
Els caparrons dels assistents treien fum i les mans no van parar de retallar, enganxar, compartir, inventar… Els resultats, com sempre, originals, únics i divertidíssims!