Discoteca!

La sessió del dissabte 20 de maig era la darrera del curs i volíem que fos ben especial, una festa d’agraïment a totes les famílies que havien compartit amb nosaltres tants dies i tants llibres.

Continuàvem amb la música i amb el suport tècnic i ideològic del tècnic de Rumb, en David, gestor del bucs d’assaig de la Fàbrica de Roca Umbert.

Tornàvem a unir literatura i música, dos llenguatges que expressen i narren històries.

Aniríem a la discoteca però primer havíem de fer un viatge al llarg de la història de la música. Com escoltaven música els nostres avis? I els nostres pares? Pugeu amb nosaltres a la furgoneta?

20170520_173955 (Medium)

Amb aquest tocadiscs mòbil-furgoneta volíem avançar a les famílies que avui veuríem aparells de tota mena. I les sorpreses no es van fer esperar.

En David de Rumb ens esperava a la sala d’actes amb un munt d’aparells que ens han acompanyat al llarg de la història per poder escoltar música. Amb una trompeta i un clarinet començàvem el viatge: si volies ballar, calia portar-te el músic! La música, en el seu inici, era en directa o no era.

La segona parada era un gramòfon, que després de donar-li corda feia sonar un disc de pedra! Posteriorment vam trobar un tocadiscs portàtil, que venia dins una maleta que incorporava també els altaveus. Una autèntica revolució per les festes de l’època. Després un reproductor de cassets, un walkman, l’aparell de cds, i d’aquí als ipads, tauletes, mòbils, etc.

La segona part del taller era un joc al voltant de la línia del temps. Volíem posar les famílies a prova. Conscients que era un joc més dirigit als pares que no pas als infants, vam decidir que els nens i nenes farien d’examinadors.

Els adults van haver de col·locar uns vint discs i uns vint llibres al llarg de la línia del temps, posant a prova el seus coneixements i records més personals! Fer una línia del temps és molt divertit però alhora és difícil, per això vam fer els ulls grossos davant els pares que van fer moltes trampes preguntant als seus fills les respostes correctes.

I finalment va arribar el moment més esperat: la discoteca.

Cadires fora, obertura de la barra del bar i oferiment d’un cofre ple de mocadors grans i robes per poder-se mudar per a l’ocasió.

Llums generals apagats, il·luminació de colors… i els primers compassos. Des de la tarima de la sala d’actes, abans de cada una de les deu cançons vam anar presentant quina relació tenien aquelles peces amb la literatura. Interpel·làvem al públic, endevinalles, comentaris més o menys engrescadors perquè perdessin la vergonya i ballessin amb tota l’energia possible.

Al cap i a la fi, un dels objectius era demostrar com la literatura llegida a la infància ens pot arribar a marcar. I si no, com és que de joves o adults tots aquells músics incorporaven aquells personatges en els noms dels seus grups o a les lletres de les seves cançons?

I com no, vam acabar el laboratori i el curs amb la preciosa banda sonora de la pel·lícula Allà on viuen els monstres:  All is love de Karen O & the kids.

 

La música dels àlbums

El dissabte 29 d’abril vam gaudir d’un dels laboratoris més bonics de la història dels laboratoris a Roca Umbert. Per a fer-ho possible, vam comptar amb  la complicitat dels nostres veïns més musicals de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, el tècnic de RUMB (Associació Musical i Cultural) del CUB, bucs d’assaig. Amb en David Morella vam dissenyar tota la idea del laboratori. I també vam comptar amb l’ ajuda d’una narradora professional i mare habitual dels laboratoris Noemí Caballer, que tot i avisar-la al darrer moment, no ens va dir que no.

L’estructura del taller era senzilla. Només calia escoltar l’explicació de deu contes i posteriorment escoltar les  tres peces musicals que en David de Rumb ens proposava.

La feina de preparació, en aquest cas, va ser molt més laboriosa que el laboratori en sí. Dos mesos abans ja vam fer arribar a Rumb la nostra selecció de deu àlbums que ens semblaven claus dins la història de la literatura infantil. La proposta consistia en llegir-los i seleccionar tres peces musicals que, segons els seus coneixements, casessin amb el to, l’estètica i l’emoció del llibre.

Per a fer la selecció de les músiques, segons ens va dir en David, va seguir tres criteris bàsics: que tinguessin qualitat, que representessin un ventall ric d’estils i èpoques, i en la majoria dels casos, que fossin instrumentals (o en llengües poc habituals).

El dia del laboratori vam preparar la sala doncs amb dos ambients diferenciats. En dues cantonades de la sala d’actes hi havia explicació dels contes. I en el centre, deu auriculars on es podien escoltar les propostes musicals.

Conte, música, conte, música, les famílies van anar passant al llarg de l’hora i mitja i van anar seleccionant les peces que ells creien eren la banda sonora ideal de cada llibre.

A continuació us enllacem els fragments en l’ordre que van ser escollits. Això vol dir que els número 1 de cada llista era, segons el nostre públic, la banda musical ideal de cada un dels contes.

Historia de Valek, el caballo
1. Boris Kovac&ladaaba orchestra. Beguine At the End…
2. Les yeux noirs. Droujba (Tzigane-russe)
3. Bratch- Nane Tsora

La talpeta
1. Elegant – Arschloch
2. Paolo Conte – Via com me
3. Henry Mancini – Experiment in terror

Teatre de mitjanit
1. Yann Tiersen – La veillée
2. Circ- Unssettled moment
3. Cirque du Soleil- Zydeko

La lluna d’en Joan
1. Luar na Lubre- O son do ar
2. Explosions in the sky- The moon is down
3. Toti Soler – Vespre

La ola
1. Sigur Rós – Hoppípolla
2. Nils Frahm- Said and done
3. Pascal Comelade – Sense el ressò del dring

La casa
1. Ludovico Einaudi – Experience
2. Orbital – The box
3. Nino Rota – Tarantella

Frederick
1. Mike Oldfield – In dulci Jubilo
2. John Williams – Smee’s plan
3. Vivaldi – Primavera

Els tres bandits
1. Béla Bartok – Allegro Barbaro
2. John Carpenter – Distant Dream
3. Prokoviev – Dance of the Knights

Anem a caçar un ós
1. Martyn Bennett – Sputnik in Glenshiel
2. Paul Mounsey – Taking leave Beir Soraidh Bhuam
3. The waterboys – Dunford’s Fancy

A la cuina de nit
1. Beau Hunks – Ice man
2. Enoch light orchestra – Charleston
3. Penguin cafe orchestra – Penguin cafe single

 

Escolteu vosaltres mateixos, voteu i envieu-nos noves referències si us vénen al cap!

També us volem fer una confessió. En la selecció inicial que vam passar a Rumb hi havia aquest àlbum:

Browne, Anthony. Willy el soñador. Fondo de Cultura Económica, 2001

En David, després de parlar-hi uns quants cops i de suggerir-li altres àlbums de l’autor, es va declarar totalment perdut davant dels llibres de l’Anthony Browne. Ens va demanar de canviar-lo i així ho vam fer.

I vosaltres? Quina música posaríeu als llibres del Willy?

 

Laboratoris de lletres, imatges i… SONS!

Aquest trimestre omplirem els laboratoris de MÚSICA!

Per a fer-ho possible, hem buscat la complicitat dels nostres veïns més musicals de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert, els tècnics de RUMB (Associació Musical i Cultural).

La música dels àlbums

Dissabte 29 d’abril
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Els grans autors de llibres infantils expliquen que tot bon àlbum té la seva música.
Als laboratoris llegim lletres i imatges, però aquesta vegada també volem llegir sons.
Triarem 10 àlbums il·lustrats d’autors clàssics i jugarem amb la música fins a trobar la seva banda sonora ideal.

 

Discoteca!

Dissabte 20 de maig
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Hora: 17.30 h

Acabarem el curs amb una sessió de laboratori ben festiva. Vine a la nostra discoteca, on farem un viatge en el temps per conèixer quina relació hi ha entre els principals estils musicals, els grans cantants que han fet història… i els grans clàssics de la literatura infantil i juvenil…
T’apuntes a ballar al ritme de la literatura?

 

Activitats a càrrec del personal de la Biblioteca
Per famílies amb infants a partir de 5 anys
Inscripcions 15 dies abans de cada activitat a  https://www.granollers.cat/inscripcionsbiblioteques
Activitat gratuïta. Places limitades.

 

Exploradors! Per terra…

El dissabte 21 de gener de 2017 va començar el primer de tres laboratoris dedicats als exploradors.
Aquesta vegada els llibres de coneixements eren els principals protagonistes dels laboratoris, malgrat que algun llibre de ficció acabaria, ben segur, traient el cap!
Volíem que les famílies coneguessin llibres d’exploradors, però també alguns dels atles i llibres d’animals fantàstics que s’han editat darrerament.
La biblioteca, més enllà d’un espai de lectura per plaer, és també una font de coneixement i per això ens semblava interessant posar l’accent en temes de recerca i documentació.

“La nostra història és plena de personatges que desafiant allò desconegut han ampliat els límits del món. Viatjant per terra, mar i aire, han descobert noves rutes i han ajudat a dibuixar els territoris més indòmits dels nostres mapes”.

El primer laboratori estava dedicat als exploradors per terra i els llibres inspiradors en un inici van ser:

Grill, William. El viaje de Shackleton. Impedimenta, 2014
Kespert, Deborah. ¡Explora!: las expediciones más peligrosas de todos los tiempos. Siruela, 2013
Lester, Alison. Sofía viaja a la Antártida. Ekaré, 2014

Finalment, per una qüestió de volum d’informació, el llibre d’Alison Lester va quedar en un segon pla. Tota la història de Scott, Amundsen i Shackleton era massa rica i fascinant com per encabir més material!

Vam començar la sessió mirant un munt de mapes antics on es veien dracs, formes impossibles, terres planes, Déus i àngels, vents humanitzats… per acabar consultant webs com el Google earth, amb un intent de mostrar com ha canviat el nostre coneixement del món.

Vam anomenar algunes de les exploracions per terra més destacades: l’aventura asiàtica de Marco Polo, l’Àfrica de Livingstone, les aventures en el desert de Gertrude Bell o la lluita per pujar la muntanya més alta d’Hillary i Norgay

Però de totes aquelles aventures, la que nosaltres volíem conèixer millor, era justament:
LA CARRERA AL POL SUD
En un primer moment aquest viatge tenia dos noms propis: Robert Scott i Roald Amundsen. I més endavant el nom de Shackleton s’afegia a la llegenda.

Per fer-nos una idea més precisa del territori explorat, vam intentar ambientar la sala d’actes de manera que semblés que estàvem al Pol Sud.


Allà, asseguts sobre plaques de gel, vam conversar sobre totes aquestes expedicions tan emocionants i que tan bé ha sabut explicar el meravellós llibre de William Grill.

Finalment, i per acabar de fer creïble el nostre decorat del pol Sud, vam demanar a les famílies que busquessin informació sobre quina fauna es trobaria en aquelles terres.
A partir de la pàgina Freesound, vam poder escoltar els sons reals dels animals autòctons, com ara… foques? Pingüins?…

Amb aquesta informació i amb l’ajuda d’altres llibres, les famílies van crear, a partir de papers de colors i cinta adhesiva, un munt d’animals molt reals.

Cal dir que tota la part d’il·luminació i tot l’equip i assessorament tècnic i informàtic va ser a càrrec de Rumb, l’Associació musical i cultural, que gestiona el Cub de Roca Umbert. Moltes gràcies!

El joc de les M’Alícies

El primer dels tres laboratoris de l’Alícia va tenir lloc el dissabte 24 d’octubre. Era un laboratori una mica diferent perquè aquesta vegada les famílies eren més espectadores que no pas participants, sobretot en la segona part de la sessió, on teníem una sorpresa preparada.

L’objectiu d’aquest laboratori era conèixer una mica més el llibre de l’Alícia en terra de meravelles: el seu autor, de què va la història, però, sobretot, què ha representat com a icona cultural. Què té Alícia que 150 anys després de la publicació de la novel·la, encara és tan important? Què en saben els infants i adults que han vingut al laboratori?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per obrir una estona de conversa amb les famílies, des de la biblioteca havíem ideat una mena de taulell de l’oca, a partir d’un tros d’estora, que ens serviria per anar traient diferents temes a mesura que una figura de l’Alícia anava saltant de casella a casella.

Tot i tenir la forma de joc de l’oca, no hi havia daus, ni se saltaven caselles, ni es guanyava ni es perdia. En algun moment de l’elaboració del laboratori ens vam plantejar aquesta possibilitat per fer-ho més atractiu de cara els infants. Però al final ens va semblar, tot i que Lewis Carroll era molt juganer i formava part de la literatura del Nonsense, que preferíem explicar l’argument del llibre seguint l’ordre correlatiu.

El taulell constava de 14 caselles i començava i acabava, igual com en el llibre, enmig del camp, on Alícia i la seva germana seien avorrides. Pas a pas, doncs, seguint un conill blanc, es tractava d’anar descobrint els personatges i les escenes més conegudes: l’oruga, el barretaire, la duquessa, la reina de cors

La gràcia i la dificultat del Joc de les M’Alícies requeia, sobretot, en la conductora del laboratori: a cada casella hi havia una anècdota per explicar, un personatge per presentar, una pregunta per fer a les famílies al voltant del que sabien del llibre de Carroll, un llibre per mostrar, una il·lustració per comparar… i fins i tot, en un parell de caselles, hi havia una petita activitat manual. Tot plegat amb la idea que durés uns 30-40 minuts amb la facilitat que es pogués estirar o escurçar sobre la marxa.

Les dues activitats manuals incloses en el recorregut que les famílies havien de fer tenien de base la papiroflèxia.

La primera es trobava a la tercera casella.

Alícia, mentre s’avorreix ajaguda al prat, veu passar una figura estranya, una cosa que no es pot creure que sigui real… A cada infant i adult els donem un paper plegat (prèviament construït per nosaltres) i els convidem a bufar per un foradet que hi ha a la punta. Es tracta d’un globus de papiroflèxia i en bufar, la figura s’infla. Ah! però la sorpresa no s’acaba… Si miren pel forat hi veuran un dibuixet. Què és? Doncs sí, allò que va veure Alícia: un conill blanc corrent, amb guants, armilla i rellotge!

Al final de l’entrada veureu com es fa aquesta figura de papiroflèxia, però us caldrà fer una cosa més. Quan prepareu els quadrats de paper blancs amb què fareu el globus, haureu de fotocopiar, just al mig del quadrat, el dibuix del conill. D’aquesta manera quan feu el plegat i finalment les famílies bufin i mirin pel forat, es trobaran la sorpresa del conill blanc. En el nostre cas era, per descomptat, el conill en la versió clàssica de John Tenniel.

La segona de la manualitat va ser al final de tot. A partir d’un joc de cartes real, de mida DINA-5, vam tapar amb paper adhesiu blanc la part dels números de totes les cartes. A sobre vam enganxar-hi un vestit de papiroflèxia. La idea era que cada assistent dibuixés el cap, els braços i el cos de l’Alícia. Tan llarga o encongida com volgués!

Valorant aquesta part del laboratori, ara amb la distància, hem de dir que va ser un dia de molts nervis i emocions, suposem que pel respecte que ens mereix l’obra de l’Alícia i la pressió de fer-li un homenatge a la seva mida. En definitiva, que el passeig pel taulell de joc va ser una mica massa “ràpid” i la dinamitzadora es va deixar d’explicar un munt de coses. Ai, els nervis!

I arribat aquest punt, a poc a poc, grans i petits van anar cap a la sala de tallers per passar per la llodriguera i entrar al país de les meravelles.

Aprofitant l’entrada del darrere de la sala d’actes, on hi ha un petit passadís, vam construir una mena de túnel amb una taula i amb l’ajuda de robes de tons marrons i verds, paper d’embalar marró i uns cartrons ben grossos.  Per passar calia posar-se de quatre grapes i caminar un parell de metres mig a les fosques. Era força impactant!

La sortida de la llodriguera també era emocionant perquè la sala estava només il·luminada per un parell de focus que formaven part de la instal·lació audiovisual i la música que s’hi sentia era molt màgica i convidava al silenci i a la calma.

A mesura que anava entrant la gent anaven seient al terra i es deixaven portar pel silenci de tot plegat. Quan ja vam ser-hi tots, va començar la funció. Aquesta instal·lació és obra de Recreat, de  Marco Domenichetti i David Morella i es basa en la versió que Ignasi Blanch i Àngel Burgas van fer del llibre d’Alícia: Alícia i el país de meravelles (La Galera, 2007)

Es fa difícil d’explicar-la, així que us recomanem que cliqueu aquí per veure  el video de la instal·lació. La gràcia, al nostre entendre, és que el llibre funciona com a clau màgica que obre el món. Cada vegada que passem una pàgina del llibre, unes veus, unes músiques, unes imatges omplen la sala. La tecnologia hi és, però, en aquest cas amagada, per crear un efecte màgic.

El comiat, com no podia ser d’una altra manera, va ser amb llibres. Breument vam presentar totes les versions i adaptacions d’Alícies  que ens acompanyarien al llarg dels tres mesos d’homenatge a Lewis Carroll.