El zoo il·lògic

Darrere la idea d’un zoo il·lògic ens hem llançat amb les famílies a experimentar sobre el fet de barrejar animals de tota mena i condició.

Si en el laboratori anterior vam apropar-nos a la poesia gràcies a les bèsties poètiques, aquest dissabte 16 de febrer, vam servir-nos dels animals per demostrar que moltes vegades la lectura i l’humor van de bracet.

Primer, per entrenar el caparró de tots els assistents a inventar, vam presentar, al costat del nostre arbre de les històries, un seguit de llibres de temàtica bestial.
A la biblioteca hi ha un munt de llibres joc protagonitzats per animals, llibres que estimulen la imaginació i la creació tant visual com a l’hora d’inventar personatges i noves aventures.

Un cop ja estàvem tots preparats i oberts a experimentar, vam dirigir-nos a la sala taller, on ens esperava una sorpresa.
Aquesta vegada teníem un convidat d’excepció: l’il•lustrador granollerí Joan Garcia.

En Joan no havia vingut sol: a la sala hi havia una exposició de dibuixos seus originals que giraven entorn dels animals estranys, fantàstics i una mica peculiars, una exposició que s’ha pogut visitar durant tot un mes.

L’il•lustrador, a partir d’uns personatges inventats pel seu amic i autor Pep Homar, havia creat una veritable galeria de personatges a partir de la barreja idees i conceptes: una cua per aquí, unes banyes per allà… crear nous animals és un joc de criatures!

El nostre convidat va demanar ajuda a les famílies per fer créixer entre tots l’exposició i sota el títol del “Zooil•lògic” va donar pistes de com crear animals extraordinaris.

Us imagineu què és una “vacallona”?

I una “serpentina”?

A mesura que el zoo irreverent anava omplint la sala, els nens i les nenes van anar afegint tots aquests animals a un gran paisatge que en Joan havia dibuixat, tenint molt en compte si es tractava d’animals aquàtics, de bosc o de secà!

Va ser una activitat senzilla però molt engrescadora i ens hem quedat amb moltes ganes de tornar a convidar en Joan Garcia. Esperem que ben aviat puguem veure algun llibre seu publicat!

Ah! I aquest dissabte les famílies no van marxar amb les mans buides, no! Els més atrevits es van apuntar a una cita a cegues amb un llibre bestial.

Com? Doncs molt fàcil, havíem embolicat amb paper d’embalar tot de llibres d’animals d’aquells que ens tenen el cor robat,de manera que els nens i les nenes no sabien de quin llibre es tractava.

La consigna era no obrir el paquet fins a l’hora d’anar a dormir i compartir des del llit la descoberta de l’animal.