Entrades

Números + Lewis Carroll = Conill

Ep, d’on surt aquest títol tan estrany del laboratori del 19 de desembre 2015? Després de passejar-nos per l’obra més famosa de Lewis Carroll, aquesta vegada hem volgut posar l’accent en la seva relació amb les matemàtiques i la fascinació amb la lògica i els enigmes.

Per això vam començar el laboratori explicant que Charles Lutwidge Dodgson, nom real de Lewis Carroll, a banda d’escriptor tenia moltes altres aficions, a banda de l’escriptura. Quan va escriure els llibres d’Alícia era professor de matemàtiques a la Universitat d’Oxford i, de fet, molts dels acudits i jocs que apareixen en els seus llibres, eren bromes internes o jocs de lògica de l’època dedicats als seus companys d’universitat. Així que és del tot normal que moltes coses se’ns escapin o no les arribem a entendre. Sobretot en hi trobem en llegir la segona aventura d’Alícia: A través del mirall.

La idea era entrar per darrera vegada al país de les meravelles, aquesta vegada, però, deixaríem la història d’Alícia una mica de banda per fer com en Carroll matemàtic: jugar amb els números, la lògica i la geometria.

Però al país de les meravelles ja hi havíem entrat per la llodriguera i també a través del mirall. Com ho faríem aquesta vegada? Doncs fent-nos petits!

A la sala infantil, al racó dels laboratoris, teníem una tauleta parada amb unes quantes ampolles amb etiquetes de “Beu-te’m” i unes quantes galetes amb etiquetes de “Menja-te’m”. Només ens calia menjar i beure fins que ens fessim una mica més petits.

Ah! Però per estar segurs que realment ens encongíem, primer de tot vam regalar a tots els infants assistents una cinta mètrica de modista. Calia doncs mesurar-se abans i després d’haver begut i menjat!

Cal dir que amb la complicitat dels pares, que ajudaven a prendre mides, tots els infants van encongir-se ben bé, quatre o cinc centímetres! Així que ben petitons no vam tenir problema per entrar per la porteta de la sala d’actes.

Allà ens esperava una mena de taulell d’escacs gegant al mig de la sala, fet amb cartolines blanques i negres. Al terra hi havia coixins vermells per poder seure-hi al voltant. En una racó de la sala, folrada de paper de quadres blancs i negres, hi havia tot d’estris de mesurar: regles, esquadres, cartabons, termòmetres, balances, cronòmetres, calculadores… I, al fons, una taula amb material d’escriptori: bàsicament paper d’embalar blanc i negre, tisores i colors, ceres, retoladors…

El laboratori tenia tres parts: una primera part encara lligada al món d’Alícia, una segona part de presentació d’àlbums il·lustrats basats en números i conceptes matemàtics. I per acabar, una proposta més artística que volia fer reflexionar grans i petits sobre la seva relació amb els números.

Els escacs i el Tangram

Per què un taulell d’escacs al mig de la sala? Doncs perquè el llibre d’A través del mirall, Alícia es troba, ja no amb uns monarques de joc de cartes, sinó amb el rei i la reina dels escacs. De fet, tots els moviments al llarg del llibre que fa Alícia, podrien llegir-se com els moviments reals d’una peça dels escacs durant una partida.

No els vam fer jugar als escacs, però sí que volíem ensenyar-los el jocs del Tangram. Per sorpresa nostra, no tots coneixien aquest joc antic que es basa en la geometria i en la construcció d’infinites figures a partir de set úniques peces sempre de la mateixa forma. És un joc per nosaltres fascinant, perquè no nomes aguditza l’enginy, sinó que estèticament és una meravella. Vam regalar a cada infant un sobre amb les set peces del tangram i els vam posar un repte carrollià: construir, a partir d’unes plantilles, un gat (de Cheshire) i un conill!

Quan la literatura i les matemàtiques es donen la mà

La segona proposta era la descoberta de diferents llibres, la majoria àlbums il·lustrats, on les matemàtiques eren protagonistes. Al final de l’entrada trobareu la bibliografia perquè cadascú pugui escollir els que més li agraden.  La nostra selecció va intentar mostrar un ventall ampli, des del compte enrere, les fraccions, contes acumulatius…  Aquests van ser alguns dels llibres presentats:

La nostra relació amb els números

I, per acabar, arribava el moment de descobrir quins són els números que marquen la nostra vida? La proposta passava perquè cada infant es calqués la seva silueta en un paper d’embalar i a dins, després de rumiar-ho i prendre mides i mesures, dibuixés i escrivís tots aquells números que ens defineixen: Quin peu calcem? Quin és el nostre número preferit? Quan medeix la nostra llengua? Quan pesem? Quina és la nostra temperatura? I el nostre telèfon? Quants germans tenim? I quantes dents? Quan medeix el nostre serrell? Quants centímetres mesuren els nostres passos? Quantes vegades ens llevem a fer pipí durant la nit?…

Per fer-ho possible, les famílies podien agafar tots els estris de mesura que hi havia a la taula i evidentment tot el material d’escriptori i dibuix que havíem posat al seu abast.

També tenien en un parell de capses, a banda dels contes presentats, un seguit de llibres de matemàtiques recreatives, jocs de lògica, enigmes, per si volien incloure’n algun en el seu dibuix o compartir-lo amb la resta del grup al final del taller.

Per acabar, vam fer una ronda entre tots aquells que van voler explicar-nos la seva experiència amb els números o que ens van voler posar a prova amb un enigma.

Un munt de llibres en préstec, això sí! I una abraçada de bons desitjos per als laboratoris del 2016.

 

El te de bojos

El segon laboratori dedicat a l’Alícia va ser el dissabte 21 de novembre de 2015.
Vam voler començar parlant amb les famílies que ja havien vingut al laboratori anterior. Algú s’havia atrevit a llegir el llibre? I alguna versió? La veritat és que algun adult va confessar que gràcies al laboratori havia canviat una mica la seva opinió sobre el llibre. Està clar que l’obra de Carroll no deixa indiferent: o t’agrada o la detestes!
Com ja vam anunciar, aquesta vegada volíem posar l’accent en una de les escenes més divertides i famoses del llibre: el “Te de bojos”. Volíem assistir en directe a aquesta estranya trobada entre un barretaire boig, una llebre de març, un liró i la nostra Alícia.
Ens calia, doncs, entrar una altra vegada a la terra de meravelles. Però aquest cop no ho faríem a través de la llodriguera, ho faríem a través del mirall, com ho fa Alícia en el seu segon llibre.

Al nostre racó de la sala infantil hi teníem un mirall de paret i uns quants infants van intentar atravessar-lo. Impossible. Per això vam optar per fer-ho d’una altra manera. A cada infant li vam donar un mirall de mà, mida DIN A4, i sortint per la porta de la sala infantil, vam convidar les famílies a anar fins a la sala tallers caminant pels núvols, a través del mirall.
Allà ens esperava una sala ben fosca, amb un sol punt de llum. A sota la làmpada només un silló i una tauleta amb una tassa i una tetera.
Repenjat al silló, l’exemplar de l’Alícia de la Rébecca Dautremer.
Al voltant de tot aquest petit decorat, per terra, un munt de restes de paper semblant al confeti acabava de posar màgia a l’escena. Aquesta pluja de papers, de lletra impresa esmicolada eren documents trinxats, passats per la màquina destructora de paper. La idea l’havíem manllevada de la meravellosa exposició d’Alícia’t vista a la Biblioteca Just M. Casero de Girona.

Un cop petits i grans van asseure’s al terra, al voltant del silló, la conductora va començar a llegir el capítol del “Te de bojos”. Com que és força llarg, prèviament havíem marcat alguns fragments que ens podíem saltar sense perjudicar la comprensió del text.
Acabat el capítol vam anunciar als assistents que obriríem els llums i si es fixaven en les parets, descobririen moltes escenes del país de meravelles.
Clic!

Llums oberts i efectivament: al voltant de tota la sala hi havia exposades les il·lustracions que amb motiu del 150è aniversari de la publicació del clàssic Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, que van realitzar trenta il·lustradors alumnes de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, sota la direcció d’Ignasi Blanch.

Aquí teniu els seus noms: Gemma Aguado, Anna Aparicio, Roser Argemí, Carme Bertrana, Antònia Bonell, Joan Bricollé, Miguel Bustos, Sergio Castañeda, Nel Correa, Pilar Criado, Laia Ferraté, Lara Gombau, Inés González, Emi Huguet, Mila Jiménez, Maribel Lobelle, Sergi Miranda, Eva Moreno, Gala Pont, Anna Ponsa, Sara Porras, Maria Josep Portolés, Eli Ramírez, Bea de Rivera, Marta Rovira, SBimbo, Markéta Smetanova, Mariona Tolosa, Yolanda Urdinguno, Maria Jesús Vall i Cinta Villalobos.

Per assegurar-nos que grans i petits miressin a fons l’exposició, els vam demanar que després de passar per tots els quadres escollissin aquell que més els havia agradat. Un cop triat, els vam demanar que escrivissin en uns petits cartrons algun comentari sobre la il·lustració triada, que deixaríem penjat al llarg de tot el mes que havia de durar l’exposició. Podien escriure’n el diàleg que imaginaven, el perquè havien triat aquella escena, alguna curiositat que els cridés l’atenció…
A continuació, un cop ja ens havíem ambientat una mica amb les imatges d’aquest país de meravelles, vam tornar a la lectura que acabàvem de fer del “Te de bojos”.

Grans i petits teníem l’oportunitat de reviure i protagonitzar l’escena del “Te de bojos”, però per poder seure en aquesta taula amb el barretaire, la llebre de març i el liró, calien dues coses imprescindibles:
1. Portar un barret de luxe, amb molta personalitat, ambientat en el món de Lewis Carroll. [els presentem com a exemple el llibre de Satoshi Kitamura El maravilloso sombrero de María (Oceano Travesía, 2015)]
2. Portar preparades algunes endevinalles. Si coneixeu aquest capítol, ja sabeu que les endevinalles i els jocs de paraules són la gran diversió dels convidats del “Te de bojos”.

Així que mans a la feina! Per fer-ho possible, les famílies es van trobar a la sala material d’escriptori, cartrons, robes, cordills… i tot allò que els podia ajudar a fer un barret.

I, evidentment, tots els llibres originals i versionats de l’Alícia perquè, a través de les il·lustracions, es poguessin inspirar.
Per altra banda, també vam preparar un recull de llibres d’endevinalles perquè cadascú pogués escollir-ne una, dues o tres!
Els caparrons dels assistents treien fum i les mans no van parar de retallar, enganxar, compartir, inventar… Els resultats, com sempre, originals, únics i divertidíssims!

El joc de les M’Alícies

El primer dels tres laboratoris de l’Alícia va tenir lloc el dissabte 24 d’octubre. Era un laboratori una mica diferent perquè aquesta vegada les famílies eren més espectadores que no pas participants, sobretot en la segona part de la sessió, on teníem una sorpresa preparada.

L’objectiu d’aquest laboratori era conèixer una mica més el llibre de l’Alícia en terra de meravelles: el seu autor, de què va la història, però, sobretot, què ha representat com a icona cultural. Què té Alícia que 150 anys després de la publicació de la novel·la, encara és tan important? Què en saben els infants i adults que han vingut al laboratori?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per obrir una estona de conversa amb les famílies, des de la biblioteca havíem ideat una mena de taulell de l’oca, a partir d’un tros d’estora, que ens serviria per anar traient diferents temes a mesura que una figura de l’Alícia anava saltant de casella a casella.

Tot i tenir la forma de joc de l’oca, no hi havia daus, ni se saltaven caselles, ni es guanyava ni es perdia. En algun moment de l’elaboració del laboratori ens vam plantejar aquesta possibilitat per fer-ho més atractiu de cara els infants. Però al final ens va semblar, tot i que Lewis Carroll era molt juganer i formava part de la literatura del Nonsense, que preferíem explicar l’argument del llibre seguint l’ordre correlatiu.

El taulell constava de 14 caselles i començava i acabava, igual com en el llibre, enmig del camp, on Alícia i la seva germana seien avorrides. Pas a pas, doncs, seguint un conill blanc, es tractava d’anar descobrint els personatges i les escenes més conegudes: l’oruga, el barretaire, la duquessa, la reina de cors

La gràcia i la dificultat del Joc de les M’Alícies requeia, sobretot, en la conductora del laboratori: a cada casella hi havia una anècdota per explicar, un personatge per presentar, una pregunta per fer a les famílies al voltant del que sabien del llibre de Carroll, un llibre per mostrar, una il·lustració per comparar… i fins i tot, en un parell de caselles, hi havia una petita activitat manual. Tot plegat amb la idea que durés uns 30-40 minuts amb la facilitat que es pogués estirar o escurçar sobre la marxa.

Les dues activitats manuals incloses en el recorregut que les famílies havien de fer tenien de base la papiroflèxia.

La primera es trobava a la tercera casella.

Alícia, mentre s’avorreix ajaguda al prat, veu passar una figura estranya, una cosa que no es pot creure que sigui real… A cada infant i adult els donem un paper plegat (prèviament construït per nosaltres) i els convidem a bufar per un foradet que hi ha a la punta. Es tracta d’un globus de papiroflèxia i en bufar, la figura s’infla. Ah! però la sorpresa no s’acaba… Si miren pel forat hi veuran un dibuixet. Què és? Doncs sí, allò que va veure Alícia: un conill blanc corrent, amb guants, armilla i rellotge!

Al final de l’entrada veureu com es fa aquesta figura de papiroflèxia, però us caldrà fer una cosa més. Quan prepareu els quadrats de paper blancs amb què fareu el globus, haureu de fotocopiar, just al mig del quadrat, el dibuix del conill. D’aquesta manera quan feu el plegat i finalment les famílies bufin i mirin pel forat, es trobaran la sorpresa del conill blanc. En el nostre cas era, per descomptat, el conill en la versió clàssica de John Tenniel.

La segona de la manualitat va ser al final de tot. A partir d’un joc de cartes real, de mida DINA-5, vam tapar amb paper adhesiu blanc la part dels números de totes les cartes. A sobre vam enganxar-hi un vestit de papiroflèxia. La idea era que cada assistent dibuixés el cap, els braços i el cos de l’Alícia. Tan llarga o encongida com volgués!

Valorant aquesta part del laboratori, ara amb la distància, hem de dir que va ser un dia de molts nervis i emocions, suposem que pel respecte que ens mereix l’obra de l’Alícia i la pressió de fer-li un homenatge a la seva mida. En definitiva, que el passeig pel taulell de joc va ser una mica massa “ràpid” i la dinamitzadora es va deixar d’explicar un munt de coses. Ai, els nervis!

I arribat aquest punt, a poc a poc, grans i petits van anar cap a la sala de tallers per passar per la llodriguera i entrar al país de les meravelles.

Aprofitant l’entrada del darrere de la sala d’actes, on hi ha un petit passadís, vam construir una mena de túnel amb una taula i amb l’ajuda de robes de tons marrons i verds, paper d’embalar marró i uns cartrons ben grossos.  Per passar calia posar-se de quatre grapes i caminar un parell de metres mig a les fosques. Era força impactant!

La sortida de la llodriguera també era emocionant perquè la sala estava només il·luminada per un parell de focus que formaven part de la instal·lació audiovisual i la música que s’hi sentia era molt màgica i convidava al silenci i a la calma.

A mesura que anava entrant la gent anaven seient al terra i es deixaven portar pel silenci de tot plegat. Quan ja vam ser-hi tots, va començar la funció. Aquesta instal·lació és obra de Recreat, de  Marco Domenichetti i David Morella i es basa en la versió que Ignasi Blanch i Àngel Burgas van fer del llibre d’Alícia: Alícia i el país de meravelles (La Galera, 2007)

Es fa difícil d’explicar-la, així que us recomanem que cliqueu aquí per veure  el video de la instal·lació. La gràcia, al nostre entendre, és que el llibre funciona com a clau màgica que obre el món. Cada vegada que passem una pàgina del llibre, unes veus, unes músiques, unes imatges omplen la sala. La tecnologia hi és, però, en aquest cas amagada, per crear un efecte màgic.

El comiat, com no podia ser d’una altra manera, va ser amb llibres. Breument vam presentar totes les versions i adaptacions d’Alícies  que ens acompanyarien al llarg dels tres mesos d’homenatge a Lewis Carroll.

 

Alícia al país de les meravelles

Aquest darrer trimestre de 2015 dedicarem els laboratoris a Alícia al país de les meravelles, en commemoració dels 150 anys de la publicació del clàssic de Lewis Carroll.

Pocs personatges hi ha en la història de la nostra literatura que siguin tan estimats com Alícia. Tothom la coneix malgrat que pocs han llegit el seu llibre. I molts, tot i haver-lo llegit, no tenen del tot clar quins secrets amaga.

Per què Alícia ens ha robat el cor? Què té Alícia que 150 anys després de publicar-se, continua sent un referent cultural arreu del món?

OCTUBRE

Dissabte 24 d’octubre

El joc de les M’Alícies, a les 17.30 h, a la Biblioteca Roca Umbert

Un passeig per un taulell de joc, seguint no pas una oca, sinó un conill blanc, ens servirà per conèixer una mica més la història tan singular d’Alícia al país de les meravelles.

OBERTURA D’INSCRIPCIÓ: divendres 9 d’octubre

NOVEMBRE

Dissabte 21 de novembre

El te de bojos, a les 17.30 h, a la Biblioteca Roca Umbert

Per conèixer més a fons Lewis Carroll, us convidem a venir a prendre el te. No només podreu tastar els seus famosos jocs de paraules, de lògica absurda i endevinalles, sinó que, a més a més, descobrireu la col·lecció de barrets del barretaire boig.

OBERTURA D’INSCRIPCIÓ: divendres 6 de novembre

DESEMBRE

Dissabte 19 de desembre

NÚMEROS + LEWIS CARROLL= CONILL, a les 17.30 h, a la Biblioteca Roca Umbert.

Lewis Carroll és l’exemple perfecte que demostra que els números i la literatura no estan barallats. Vine a sumar lletres, a llegir números i a jugar amb les xifres més boges i més poètiques de la literatura.

OBERTURA D’INSCRIPCIÓ: dijous 3 de desembre

Sessions de lectura i experimentació per a famílies amb infants a partir de 5 anys, dinamitzats des de l’àrea infantil de la Biblioteca Roca Umbert.

Activitat gratuïta. Places limitades.