Entrades

L’hivern dels Mumin

El dissabte 13 de desembre el laboratori ens va portar fins a Finlàndia. Feia molt fred, per això vam habilitar un raconet de la sala infantil per combatre el clima glaçat del nord d’Europa.

Vam ambientar l’espai com si estiguéssim dins d’una caseta de fusta del golf de Finlàndia, i totes aquelles famílies que van venir al laboratori van poder tapar-se amb unes mantetes mentre prenien un te de fruites del bosc ben calentó.

A fora nevava, només calia obrir una finestra per comprovar-ho! Així és que allà dins, ben tapats i abrigadets, vam aprofitar per explicar qui coi eren els Mumin, uns personatges que de cop i volta havien aterrat a la Biblioteca.

Per fer la presentació més amena vam repartir una petita guia Mumin elaborada justament per a l’ocasió, conscients que són uns personatges que necessiten una presentació per acabar enamorant a qualsevol ànima romàntica.

I vam encetar un diàleg sobre Finlàndia i la importància de Tove Jansson, autora dels Mumin, guanyadora d’un premi Andersen i que aquest any compliria 100 anys.

Fins i tot un parell de pares a qui havíem demanat ajuda, ens van intentar explicar què era l’aurora boreal. El Jordi ens va descobrir que hi ha moltes llegendes al voltant d’aquest estrany fenomen. La més sorprenent ens parla d’una guineu que amb la cua provoca aquestes llums màgiques del cel. I en David ens va mostrar amb la tauleta tàctil unes imatges molt i molt boniques d’aurores boreals.

CAM01114 (Medium)Gràcies a una caseta de cartó, rèplica de l’autèntica casa Mumin, regal d’una amiga dels laboratoris, vam anar fent un repàs dels principals personatges que poblen aquesta vall tan especial.  A poc a poc, tots els assistents van anar coneixent les característiques de la mare Mumin, el pare Mumin, el petit trol Mumin, l’Esnorqueta, la petita My, l’Stinky, l’Sniff i el follet del barret, l’Snufkin.

Un cop acabada aquesta tanda de presentacions, cada un de nosaltres va haver de decidir amb quin d’aquests personatges s’identificava. Pot semblar difícil, però realment tothom ho va tenir clar de seguida: els Mumin són estereotips fàcils de definir. I amb el dibuix del personatge triat ens vam fer l’etiqueta amb el nostre nom.

Era divertit mirar les etiquetes i descobrir amb qui ens havíem identificat!

I d’aquesta manera vam deixar l’escalfor de la cabana i vam marxar de viatge  fins a mumin 040 (Medium)l’exterior, per conèixer una mica més la fauna que pobla la Vall dels Mumin.

A la sala d’actes ens esperava la sala buida, amb uns coixins per  terra, per seure còmodament a mirar una pel·lícula. Es tractava d’un capítol de dibuixos sobre els Mumin, en versió original. Ningú dels presents parlava el suec però no va ser gens difícil seguir la història. Tota una experiència!

El capítol triat corresponia a la història que acaba de reeditar Coco Books, La vall dels Mumin es transforma en una selva, que podeu mirar en aquest enllaç. Nosaltres no el vam posar tot sencer, només els deu primers minuts. Qui volgués podria saber el final llegint el llibre. Ves! Un truc bibliotecari!

I ara sí, ara que ja ens havíem submergit en l’imaginari de Tove Jansson, va arribar el moment de recrear el món Mumin.

A les famílies els vam fer dues propostes:

Primer que amb plastilinaCAM01113 (Medium) modelessin un personatge conegut o un de nou, seguint l’ideari de l’autora. Quin personatge podria encaixar en aquest món de calma i natura? A banda de fer-lo, també calia que en un àlbum descrivissin el seu caràcter i les seves aficions.

Segon que amb materials diversos ens ajudessin a omplir una maqueta de la Vall dels Mumin que havíem creat per a l’ocasió. Per ajudar-los, i per no repetir elements, havíem posat unes notes als llibres dels Mumin, marcant els llocs més característics que es descriuen als llibres: el far, l’observatori, el llac, la passarel·la de les barques, la casa de bany, l’hort de la mare Mumin, la cova…

A poc a poc, doncs, el mar i les muntanyes de cartó, es van anar omplint d’elements i personatges que volien ser el nostre petit homenatge al món de Tove Jansson.

Cal explicar que vam intentar fer una fotografia de cada element per confegir un àlbum de fotos que acompanyés les descripcions dels personatges. La intenció era fer-ho alhora, que estigués acabat al mateix temps que el taller. I no ens en vam sortir. Eren més ràpides les famílies imaginant que la tecnologia imprimint.

En definitiva, que per un moment vam patir uns quants nervis.

Per sort, planava per sobre nostre la filosofia de vida dels Mumin: “Viure en pau; plantar patates i somiar”.

Si us plau… Dibuixa’m un be

El laboratori del mes de novembre estava dedicat a un dels personatges més emblemàtics de la literatura universal. El Petit Príncep és un personatge conegut per gairebé tothom i de difícil classificació. No ens posaríem d’acord si intentéssim encasellar-lo en una franja d’edat o en un gènere literari.

En tot cas, nosaltres volíem dedicar-li una sessió perquè els valors que transmet aquest estrany llibre ens feia intuir que una lectura conjunta, entre famílies, podria ser molt suggeridora.

Al llarg del 2013 es van celebrar els 70 anys de la publicació del llibre i al 2014 es va allargar una mica la celebració coincidint amb els 70 anys de la mort de l’autor: Antoine de Saint-Exupéry

El primer que ens va venir al cap quan pensàvem amb el laboratori era fer un avió, fer un desert, omplir la biblioteca de bens, etcètera, etcètera, etcètera. Però justament el missatge que transmet el llibre no té res a veure amb l’abundància, les presses ni el fer per fer.

 

És per això que vam dissenyar un laboratori tranquil, pausat, per escoltar, ple de silencis.

Potser algú va pensar que era avorrit. Potser sí.

Potser en comptes de quatre fragments llegits en veu alta hauríem d’haver-ne fet tres, potser sí.

Però ben mirat, a ningú ens va fer cap mal escoltar aquells pares llegint en veu alta, mentre descabdellàvem llanes per fer roses vermelles, bens blancs o estrelles grogues.

L’objectiu era que coneguéssim una mica millor el llibre i que ens adonéssim que a vegades llegir crea lligams i que fer una activitat no vol dir forçosament soroll, moviment i acció desenfrenada.

Jo confesso que un cop acabat el laboratori també vaig marxar pensant que la gent s’havia avorrit molt. Però a mesura que van anar passant els dies, m’ha quedat un record bonic d’aquell laboratori.

Em va agradar molt seure tranquil·lament amb famílies amb qui ens uneix l’amor pels llibres i escoltar els pares mentre llegien en veu alta al costat dels seus fills.

I els cors i les estrelles que vam fer de llana els he regalat a gent molt especial. Realment tenien part de la màgia que encomana el petit Príncep: “és el temps que has dedicat a fer una cosa, allò que fa que la cosa sigui important”.

 

 

 

100 espelmes per a la Mercè

Mercè Llimona és, sens dubte, una de les grans il·lustradores de la nostra història i no podíem deixar acabar l’any sense fer-li un petit homenatge des del nostre laboratori de lletres i imatges.

Llegir més