Entrades

Micro fanzines de micro revolucions

El laboratori del mes de maig es va emmarcar dins la MAU (Mostra d’Art Urbà) que va tenir lloc al llarg de tot el dia a la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert.
En aquesta 8a edició de la MAU (18 de maig de 2019), com definien els organitzadors:
“vol indagar en la part més humana de la indústria, en la memòria obrera de la fàbrica, com a espai vivencial i de desenvolupament de la societat, com a centre reivindicatiu dels drets socials i com a espai de transmissió de coneixements. La MAU vol fer un homenatge als treballadors i treballadores de les fàbriques com a persones que van participar en el canvi social per construir la realitat de la societat tal com ara la coneixem”.

Pels carrers de Roca Umbert hi havia previstes diferents activitats, exposicions i accions al voltant d’aquests temes. Des de la Biblioteca doncs, vam pensar una activitat que encaixés amb aquest mateix objectiu i que tingués sentit dins la pròpia definició de laboratori.
La nostra activitat estava prevista al carrer, però seria per a un grup tancat, i es faria de 17.30 a 20h, com els laboratoris habituals.

Aquesta vegada per primera vegada teníem pressupost perquè l’activitat s’emmarcava també dins el projecte dels Bibliolab,  per això vam tenir l’oportunitat de convidar als professionals del col·lectiu LA MODESTA, perquè ens fessin un taller de fanzines. Ens va semblar que era molt adient relacionar els fanzines i les edicions casolanes, amb la lluita obrera.

La proposta que vam fer a les famílies era “Taller de micro-fanzines amb LA MODESTA: una auto publicació amb tampografia, dibuix i collage sobre Micro revolucions casolanes”.

La idea era que primer expliquessin què era un fanzine, quan van néixer i amb quins objectius. A partir d’una mostra de publicacions de molts tipus i formats, les famílies van poder entendre una mica més quin paper van jugar i poden encara jugar en el nostre dia a dia.

La proposta que va fer el col·lectiu LA MODESTA era crear la seva auto edició, després de treballar amb les famílies a partir d’exemples de micro revolucions casolanes i diàries que ells poguessin veure o dur a terme en el seu entorn. Això, és clar, demanava una petita conversa prèvia, abans de posar-nos a dibuixar i retallar paper! Micro fanzines sobre micro revolucions!

Amb dos o tres models molt simples de fulletons, díptics, fulls plegats, sense cap tipus d’enquadernació o simplement grapa o cordill, el què volíem demostrar és que amb molt pocs recursos es pot arribar a fer una bona campanya de protesta o publicitat!

La biblioteca va aprofitar també per exposar un seguit d’àlbums i llibres il·lustrats que giraven entorn les protestes i reivindicacions.

• Etiquetes per posar els noms al labo de microfanzines. Imatge de Sara al llibre Revolución

• Bibliografia microrevolucions. Elaborada per Núria Palau

 

Mirant la terra…

El dissabte 23 de març vam continuar amb els laboratoris que ens proposaven fer una mirada atenta al nostre món i plasmar-la en un llibre d’artista. Aquesta vegada ens tocava fixar-nos en la Terra. Quina relació tenim nosaltres amb el món, entès com a espai natural on vivim, però també en relació amb tota la resta d’éssers vius que ens acompanyen?

Els tres llibres que ens van fer de guies en aquesta ocasió van ser:

El punt de partida va ser a la sala infantil i justament va ser amb el llibre de Som aquí d’Oliver Jeffers. Després de llegir-lo en veu alta a les famílies, els vam proposar de fer el nostre propi llibre de presentació de la Terra per a un infant acabat de néixer o un extraterrestre, qui sap!

Però abans de posar-nos a pensar i a escriure sobre el món amb el cap, el raonament, els vam proposar fer una primera aproximació a la Terra amb el cos.

Primer, joc de textures. Construïm una muntanya?
Dotze quilos de fang per esmicolar, fer continents i sentir-nos els creadors de la Terra!

Segon, joc de colors. Quants matisos té la terra del desert?
Juguem a trobar els tons ocres, però no ho farem amb pintura. Ho farem amb cafè!

I ara ja sí. Ja podem concentrar-nos en la creació del nostre llibre.

Partirem de la inspiració dels tres llibres centrals. L’obra d’Oliver Jeffers ens dona la idea per elaborar el nostre guió. I les altres dues obres ens donen pistes per a la part formal. Podem il·lustrar utilitzant el collage de mapes i retocats com a Un món somiat. Redibuixem el món? . I podem utilitzar el format acordió com a Vues d’ici d’Hélium.

Mirant… el mar

En la sessió del febrer seguim amb la nostra proposta de mirar la natura amb els ulls ben atents i oberts. Aquesta vegada volem mirar-nos i redescobrir el mar. Aquest cop, tal com ens havíem proposat en aquest nou cicle de laboratoris, volíem buscar com els llibres retraten la natura, com nosaltres podem viure una experiència sensorial que ens hi apropi i com, finalment, podem plasmar tot això en el nostre propi llibre d’artista.

Poca broma!

La sessió, tot i que vam tenir a prop algun altre llibre, va girar entorn a aquestes cinc petites joies:

Si el laboratori passat anava dels núvols, aquesta vegada vam començar amb les onades. De fet, l’etiqueta del nom ens va servir per parlar i presentar breument aquest llibre:

Massenot, Véronique. La gran ola: Hokusai. Il·lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013.

L’objectiu que plantejàvem a les famílies era fer un llibre d’artista autoeditat sobre el mar. Com que era possible que ens faltés temps, deixaríem una part per fer a casa.

Per poder fer aquest llibret, primer ens calia trobar les PARAULES I LA PLÀSTICA: què volem dir i amb quina textura?

Al llarg del laboratori vam anar obrint cinc capses, cada una vinculada a un àlbum, on vam trobar diferents propostes sensorials o de joc, per anar trobant les idees del nostre llibre.

La primera capsa la teníem a la sala infantil, la relacionada amb les paraules. La resta ja les vam trobar a la sala d’actes.

Capsa 1
Quines són LES PARAULES que associem al mar…?
Barrets, Joan. Carrer del mar. Il·lustr. Mar Borrajo. Tarragona: Piscina, un Petit Oceà, 2013
Mentre nosaltres llegíem en veu alta el llibre, les famílies havien d’escollir les sis paraules que relacionessin amb el mar i escriure-les en un paperet secret.

Aquestes paraules els servirien per escriure una ALDRAVÍA, que és una forma poètica típica de Portugal, que juga amb només 6 paraules, una sota l’altra. Una idea propera al haikú.

Capsa 2
La forma del mar
EL MAR ÉS UNA LÍNIA
• Buitrago, Jairo. El Mar. Il·lustr. Alejandra Estrada. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2018

Quina forma té el mar? Aquest llibre diu que el mar és una línia.
Ens el mirem, el llegim conjuntament… en parlem. Què en sabem de l’horitzó? I finalment ho provem.
Com?
Doncs a dins la capsa, a banda dels 5 exemplars del llibre, hi ha tot de cabdells de cordill de drapet, de diferents tons de blau. Els repartim, juguem entre tots, intentant imaginar si el mar és una línia o no… Potser moltes línies fan el mar.

Capsa 3
El color del mar.
VERD, BLAU, BLANC, NEGRA, GRIS…
• Tuckermann, Anja. La gavina i una mar de colors. Il·lustr. Daniela Chudzinski. Barcelona: Joventut, cop. 2011
Expliquem el conte i els plantegem la mateixa pregunta que es fa la gavina: qui és més blau, el mar o el cel? És blau de veritat?
Per experimentar al voltant d’aquest concepte, traiem de dins la capsa tot de potets amb aigua i repartim pots d’aquarel·la líquida o colorant, de colors susceptibles de ser color de mar.
i també alguns trossets de paper de colors transparents, per acabar de jugar amb el color.

Capsa 4
El caràcter del mar.
EL DIÀLEG, EL MOVIMENT… COM ENS PARLA…
• Lee, Suzy. La ola [Albolote, Granada]: Fiore, cop. 2008
Ens mirem entre tots el llibre i anem compartint allò que hi veuen.
Quan acabem de mirar el conte, traiem de la capsa un munt de robes de tons mariners i proposem de jugar a fer una o moltes onades. Podem demanar una directora i que ens doni instruccions. Entre tots fem un mar en calma, un mar esverat, una onada que arriba a la platja i mulla tots els adults… Juguem a fer les nostres pròpies històries.

Capsa 5
La matèria del mar.
EL MAR ESTÀ FET D’AIGUA SALADA
• Castel-Branco, Inês. La gota d’aigua: segons Raimon Panikkar. Barcelona: Akiara books, 2018
Aquest no el llegirem tot, sinó que expliquem la primera idea del llibre, quan parla de la gota, si mor o no quan cau a l’aigua.
Posteriorment, com que és un llibre més íntim, convidem les famílies a fer un viatge al fons del mar. No podem omplir la sala d’aigua, però sí que podem posar il·luminació més semblant al fons del mar i també podem omplir la sala de sal.

Quan hàgim jugat força estona, i per anar acabant el laboratori, demanem que tothom torni a seure i que busquin el paper on havien apuntat les 6 paraules del mar. En canviarien alguna? Continuen pensant que són les millors?

Aquí els expliquem la nostra proposta de convertir tota aquesta experiència en un llibre d’artista. Repartim la bosseta a cada un perquè facin el llibret a casa.
L’únic requisit és que no el facin de qualsevol manera. Tenen tota la vida per fer-lo, però que ho pensin en calma i quan tinguin ocasió, que el facin.

Mirant… el cel

Amb aquest laboratori comencem un petit cicle de tres sessions que vol posar la mirada al món que ens envolta. Hem acabat acostumant-nos a les meravelles de la natura, segurament per necessitat, però realment podríem passar-nos hores i hores mirant el cel, el mar o la terra. Sempre ens descobreixen noves formes, nous colors i sensacions diferents que ens fan sentir molt petites.

Per fer aquesta sessió de Mirant el cel…, tot i que hi havia molts aspectes atractius i molts llibres possibles, hem decidit concentrar-nos en els núvols. Ens ha interessat molt veure com els autors i els il·lustradors juguen amb el núvol com a element metafòric, utilitzant els diferents colors dels núvols, segons si estem o no enfadats. També les diferents propostes de joc que conviden a imaginar les il·lustracions que es creen al cel…

Però de totes les propostes, aquella que més ens ha enamorat, és la del llibre de Germán Machado i Mar Azabal Baixa dels núvols (Ekaré, 2018)

Aquest ha estat, doncs, juntament amb tots aquests altres en un segon terme, el protagonista del laboratori:

El laboratori ha començat a la sala infantil, al voltant d’una petita exposició de llibres i objectes que ens han servit per centrar el tema dels núvols. Hem anat comentant alguns d’aquests llibres secundaris i també la pintura de René Magritte. Arran d’aquests llibres, han anat sortint temes de conversa al voltant del cel, l’observació, la part científica dels núvols, etc.

Hem comentat el tema del núvol com a metàfora, acompanyant-nos de tuls de diferents colors, per veure com  els autors ho aprofiten per explicar les seves històries.

Un cop acabada l’explicació, hem anat cap a la sala infantil. Ho hem fet pel carrer, caminant pels núvols. Com? Doncs fàcil: hem utilitzat miralls de mà. Malgrat que no és el primer cop que ho fem, sempre és un èxit. Miralls sota el nas, de cara amunt… només cal baixar els ulls i caminar mirant el mirall. La sensació de caminar de cap per avall és molt divertida.

La sala d’actes està ambientada segons el llibre Baixa dels núvols. Tot el terra està folrat de paper d’embalar marró, pensat per poder guixar lliurement quan sigui el moment. A les parets hi ha repenjades quatre escales grans de colors i al costat, unes capses de fusta plenes de núvols de boata.

La proposta d’avui és llegir tots plegats el conte del Germán Machado, deixar-nos inspirar per les imatges de la Mar, i dedicar una estoneta a reflexionar sobre allò que fem quan tenim el peus a terra i allò altre que fem quan tenim el cap als núvols.

Què ens agrada més? A què dediquem més estona?

Allò que no fem diàriament, quan tenim els peus a terra, ho escriurem o ho dibuixarem a terra. Però allò que somiem, allò que ens agradaria fer quan tenim el cap als núvols ho convertirem en una obra d’art. Ens construirem un llibre objecte, únic, amb una capseta de cartró, on hi guardarem una mica de núvol i les paraules que expressen el nostre somni.

 

Autoedita’t el teu poemari

El segon laboratori dedicat a la poesia, corresponent al mes de febrer, portava com a reclam “Vine a conèixer els poemaris més bonics dels darrers temps”. Conscients que la secció de poesia de la biblioteca creix però que ho fa de forma discreta i sense fer soroll, volíem dedicar una sessió a posar en circulació alguns d’aquests llibres perquè les famílies els descobrissin i els poguessin fullejar.

Des de l’àrea infantil vam començar a remenar els prestatges i a treure tots aquells poemaris que més ens agradaven, tant pel contingut com pel format.

Aviat vam tenir la tria feta i de seguida ens vam enamorar de diferents versos i poemes.

La primera idea que havíem tingut per al laboratori era que, després d’una estona de lectura, cada infants i adult escollís els tres o quatre poemes que més li haguessin agradat i que se’ls escrivís en un full. Després, amb tots aquests poemes, buscaríem una manera de grapar-los, cosir-los, guardar-los en una carpeta o capseta, per tal que tothom marxés amb el seu petit recull poètic.

Però ens vam anar engrescant i vam començar a somiar amb la possibilitat de transformar aquesta edició senzilleta i clàssica, amb l’edició d’un llibre d’artista. I si cadascú escollia un vers, un poema o diversos, però els plasmava en un llibret autoeditat que tingués un plegat o una forma més original i, és clar, més poètica?

Sí, el taller de construir el nostre poemari es va transformar en un taller d’autoedició d’un llibre d’artista amb un poema. I com que això ja ens semblava massa difícil per a nosaltres, vam demanar la col·laboració de la Mar González Novell, de l’associació Maneno de mediació lectora i narració.

La sessió va començar com sempre a la sala infantil i allà de seguida vam presentar la Mar i quina seria la dinàmica de la sessió. En aquell moment la Mar va exposar dos tipus de materials diferents. Per una banda alguns poemaris bonics i originals, d’estils i formats molt diferents entre sí, però d’editorials més o menys conegudes. I després, un seguit de llibres d’artista, també de formats i estils molt diferents: acordions, teatrins, llibres infinits, etc. d’editorials petites i més desconegudes i d’altres autoeditats per ella mateixa.

Després d’aquesta presentació, ja ens vam traslladar a la sala tallers per començar la feina. A les taules ens vam trobar per una banda tot el ventall de poemaris i per una altra, tota mena de material d’escriptori per poder fer el nostre propi llibret d’artista. A part del nostre material, la Mar portava molts segells i alguns papers pintats, que també vam poder fer servir.

La Mar va anar passant taula per taula, ajudant grans i petits a escollir el model de llibre que volien fer, deixant mostres d’exemple, ajudant, aconsellant…  La sessió va ser espectacular i els resultats també increïbles.

Us deixem algunes fotografies de tot el procés perquè us pugueu imaginar una mica tot el que va donar de sí el taller amb la Mar.

Us el recomanem de cor!

Potser, si us interessa organitzar-ne un de similiar, us aconsellaríem que hi dediquéssiu mínim dues hores o fins i tot, dues sessions. Tota la part de mirar i triar el poema va quedar massa curta i la veritat, al finalitzar et quedaves amb ganes de poder provar algun altre dels formats que ensenyava la Mar.

 

Tempus fugit

El dissabte 18 de novembre el protagonista era EL TEMPS, en majúscula!

L’objectiu que perseguíem amb aquesta sessió era mostrar tots els recursos que utilitzen els autors per mostrar el pas del temps en els llibres infantils.

Com representa el pas del temps la literatura? Dibuixa les estacions? Un conte pot fer aturar els segons i els minuts? Hi ha personatges que no tenen pressa? Existeixen els llibres lents? Podem llegir un llibre en un instant? Quant temps duren les històries dels llibres?

DAMM, Antje. ¿Qué es el tiempo? Ediciones Iamiqué, 2011

Alhora també volíem veure quins llibres ens poden ajudar a explicar conceptes difícils d’entendre com ara: el present, el passat, mai, eternitat, sovint…

Per fer aquesta sessió disposàvem d’uns quants llibres no editats al mercat editorial català i era una bona ocasió per donar-los a conèixer. Alguns són veritablement enginyosos i bonics.

Per engegar un diàleg entre els assistents com a introducció del tema del TEMPS, ens vam servir del llibre: ¿Qué es el tiempo? d’Antje Damm (Iamiqué, 2011)

Malgrat que els infants tenien moltes respostes, ens van quedar molts dubtes i es va fer evident que no és fàcil d’explicar, el temps. Per això vam marxar cap a la sala tallers per seguir investigant.

A la sala tallers vam seure en rotllana al voltant d’unes capses que volien representar un rellotge.

Dotze capses i dotze preguntes. Després de llegir la pregunta, els llibres amagats dins les capses ens donarien la resposta.

Creieu que hi ha llibres que es llegeixen en un segon?
Voleu conèixer el conte més lent del món?
Què passaria si en un conte popular, molt conegut, de cop i volta alguna cosa no sortís bé i el rellotge comencés a córrer lentament?
Pot existir un llibre que no s’acabi mai?
Saps quines coses poden passar en un minut?
Es tarda un segon a passar la pàgina d’un llibre. Saps quines coses passen en el món mentre passem les pàgines d’un llibre?
Abans i després. Què va ser abans l’ou o la gallina?
Recordes algun conte on passi alguna cosa molt important en una hora concreta?
Creus que pots fer un viatge extraordinari mentre dura una escridassada de la mare?
Com podem saber que ha passat el temps?
Quant pot durar la història d’un llibre?
Saps com ho fan molts llibres per parlar del pas del temps?

Dins de les capses ens van sortir llibres que es llegeixen ràpid, com els flipbooks, o el llibre més lent del món. O també llibres que duren un any o d’altres tota una vida. Llibres eterns que no s’acaben mai o llibres que mostren quantes coses poden passar durant el segon que tardem a passar la pàgina…

Acabada tota la volta del rellotge, els mostrem un llibre que donarà peu a la darrera part del laboratori:
Grive, Catherine. Les mots du temps. Il·lustr. Janik Coat. Editions Thierry Magnier, 2014

Proposem a les famílies de construir entre tots una nova versió del llibre, intentant fent la versió catalana del llibre francès.
Per a aquest fi, tenim preparades ja les cartolines DINA-3, impreses amb les definicions i plegades, de tal manera que un cop acaben la seva part, es podran anar enganxant entre totes fins a construir un llibre acordió.

Què es trobarà cada infant? Per exemple:
A la part esquerra del full hi haurà una paraula com “ARA” i, a sota, la definició.
Seguint el llibre de mostra, a sota d’aquesta definició haurà d’inventar-se una frase que ens ajudi a entendre la paraula “Ara”. Per exemple:
“Ara estic a la biblioteca fent un taller”.
A la part dreta del full, té tot un espai per dibuixar o fer un collage que ajudi a entendre la definició.

Les famílies que ho prefereixin, també poden dedicar aquesta segona part a remenar els llibres que hem presentat, realment val la pena perquè en aquest laboratori hi ha molts llibres no editats al nostre mercat editorial.

Quadrats, rodons i acordions!

A la sessió del mes de novembre vam continuar investigant els formats dels llibres.
Aquesta vegada volíem demostrar que la forma del llibre també parla. Què passa quan les històries no hi caben dins les pàgines quadrades d’un llibre? Doncs que els seus autors han de fer-los rodons, triangulars o en forma d’acordió.

Ens interessava especialment mostrar casos significatius on l’objecte llibre juga amb el format adaptant-se al contingut i en multiplica l’efecte.

Les etiquetes del nom portaran el dibuix de la fàbrica perquè aquest laboratori s’encabeix dins el nostre projecte “en construcció” d’autoedició de llibres artístics creats per infants (Vegeu  La fàbrica de les històries mini).

La primera part del laboratori es va fer a la sala infantil on vam presentar a les famílies un munt de llibres interactius, originals, petites obres d’art que obrien portes a l’experimentació en la forma.
A mesura que presentàvem aquests llibres anàvem parlant de totes les possibilitats que ofereix el format, comparant-ho alhora amb la forma quadrada de la pantalla.

Llibres interactius que poden jugar amb la forma de les guardes, el tallat del paper, el cosit de la pàgina, elements d’acompanyament, format d’acordió, format rodó, desplegable com un pòster, dins una capsa, etc., per multiplicar l’efecte dels llibres.

Alguns exemples:

Un cop acabada la presentació de llibres, vam anar fins a la sala de tallers on ens esperaven taules i cadires per tothom i unes bosses misterioses penjades per les parets.

Cada bossa amagava el resum d’un llibre i els convidàvem a triar-ne una a l’atzar. Sols o en família, calia que llegissin atentament aquell relat i que, posant-se a la pell d’un autor, editor i il·lustrador, pensessin quin format de llibre seria ideal per a representar millor aquella història.

Un cop tenien al cap el format ideal per la seva història era el moment de portar-lo a la realitat i convertir-lo en un llibre autoeditat.

Agafant el material que necessitessin podien construir el prototipus del seu llibre.
Abans d’agafar el material però, vam fer molta incidència a un fet important: calia tenir una idea clara del què volien fer i no despistar-se amb tot el material que trobarien a disposició.
La premissa era clara: imaginar un format que s’ adaptés perfectament la història i que en multipliqués l’eficàcia.

Els resultats van ser realment molt i molt bonics.

Però encara faltava una sorpresa final. Embolicats amb paper i un número identificador, cada participant va poder trobar el llibre original de la història que ells acabaven de recrear.

No preteníem que fos un concurs, vam destacar molt que era un joc de tornar a recrear un llibre (escollit pel fet de ser molt ric i suggeridor), però que tenia un format clàssic.
No era ni millor ni pitjor, assemblar-s’hi o no. Només era el joc de l’art i la literatura!

Jugant amb els formats

El darrer trimestre del 2016 volem mirar-nos els llibres com a objectes artístics. Davant l’arribada del llibre electrònic i de la força de les noves possibilitats que ofereixen els dispositius mòbils i tauletes, ens ha semblat interessant mostrar com en el llibre clàssic també existeix interactivitat i joc entre el fons i la forma.

No hi llegiu una crítica al futur món del llibre ni una reticència al llibre electrònic, senzillament ens mou el gust d’analitzar els àlbums i llibres il·lustrats des de totes les seves possibilitats!

29 d’octubre
Alehop!
Dibuixant històries a l’espai.
Us convidem a descobrir el món dels pop-ups, petites escultures de paper que surten dels llibres per fer-nos somniar.

26 de novembre
Quadrats, rodons i acordions!
Quan la forma del llibre també parla.
A vegades les història no hi caben dins les pàgines quadrades d’un llibre i demanen als seus autors que facin llibres rodons, triangles o en forma d’acordió.

Avis savis

El darrer laboratori de lletres i imatges del curs el vam dedicar als contes i als àlbums il·lustrats que tenen la gent gran com a protagonista.

Llegir més

La fàbrica de teixir històries

El 21 de març vam celebrar un laboratori que s’emmarcava dins les activitats del XATIC, la xarxa de turisme industrial de Catalunya. Seguint la feina de treballar els espais, volíem fer un lligam entre Roca Umbert fàbrica i Roca Umbert biblioteca.

Vam començar el laboratori a la sala infantil, tot i que aquesta vegada només era el punt de partida. La sessió estava prevista en un altre espai de la Fàbrica de les Arts. Com que el tema d’aquesta sessió era el passat, present i futur de la fàbrica de Roca Umbert, volíem mostrar a les famílies el veritable motor industrial de l’antiga fàbrica tèxtil.

Al costat de la columna de la sala infantil, folrada de llana, amb l’ovella farcida de 20150321_175203 (Medium)llibres tèxtils, vam encetar aquest fil:

“Com en el Conte de Nadal de Charles Dickens,  volem seguir el fantasma del passat, del present i del futur de la fàbrica. La biblioteca abans era una fàbrica tèxtil. Ara, en el present, podem dir que és una fàbrica de lectura. Però en el laboratori d’avui us voldríem fer una proposta de FUTUR: i si la biblioteca, a més a més de ser una fàbrica de lectura,  fabriqués altres coses?

Abans de parlar del futur, farem un petit viatge al passat. I per conèixer el passat de la fàbrica, ens caldrà fer una petita visita a la nau que tenim al costat, a l’antiga Tèrmica, ara recuperada com a espai museístic”.

I xino-xano, en dos minuts, ens vam plantar tot el grup a l’antiga Tèrmica, un espai fascinant i molt suggeridor, més enllà del seu valor patrimonial.

Vam entrar en silenci, tots plegats, per la porta del darrere, per fer més llarga la visita i crear una mica de misteri, pujant i baixant escaletes enmig de la maquinària i els forns de carbó.

Quan vam arribar a un espai més diàfan, on hi havia uns bancs per a visites, vam convidar les famílies a seure i sense més presentació, vam obrir una capsa que ens esperava allà al mig i vam explicar el conte de Llana a dojo.

Aquest conte ens permetia de fer un paral·lelisme amb la nostra realitat: si al poble de l’Annabel, la llana va canviar la vida dels seus habitants, a Granollers,  les fàbriques tèxtils com Roca Umbert, també van canviar la vida del seu dia a dia.

Després d’aquest relat ens ho vam fer venir bé per explicar el conte de La fàbrica de les paraules, com a pont per a arribar al present de la biblioteca, com a fàbrica de paraules.

Tot plegat va durar mitja hora, però va servir-nos per mostrar un espai patrimonial de la ciutat i per explicar que els caps de setmana s’hi ofereixen unes visites guiades molt recomanables.

El laboratori continuava i ara ens tocava seguir el fantasma del futur. Quina era la proposta que volíem fer a les famílies? La resposta ens esperava a la sala de tallers de la biblioteca.

Faber, Arianne. La fábrica de nubes. A Buen Paso, cop. 2010

De tornada a la biblioteca ens vam trobar les taules preparades per a treballar. Després de mostrar alguns llibres protagonitzats per fàbriques i d’explicar el conte d’Arianne Faber La fábrica de nubes. (A buen paso, 2010), vam imaginar amb els infants, pares i mares,  fàbriques impossibles. Què els agradaria fabricar?

Cotxes, diners, salut, futbolistes, de tot!

Doncs bé, no podíem construir fàbriques de veritat, però sí que podíem escriure un llibre sobre fàbriques. I aquesta era la proposta. Els convidàvem a crear un llibre acordió amb paper de patronatge i collage, seguint la proposta d’un taller que va realitzar l’editorial Milimbo a la Biblioteca Roca Umbert l’estiu del 2014.

Per obrir el ventall de possibilitats, vam mostrar i exposar tota mena de llibres autoeditats, d’aquí i de fora, més comercials i més casolans, fets de cartró, fusta o roba.

El resultat serien els primers llibres que formarien part d’una nova editorial de llibres autoeditats per a infants, “Edicions la Fàbrica“.fàbrica de les històries (Medium)

Aquest és justament el projecte de futur que naixia amb aquest laboratori. En un raconet de l’àrea infantil podeu trobar, de moment, la silueta d’una fàbrica i un cartell on es llegeix: “En construcció”.

Aquí ens agradaria seguir el fil d’aquesta idea i arribar a tenir una fàbrica de teixir històries, un espai per a què els infants de la biblioteca poguessin autoeditar-se els seus propis llibres.

Els resultats van ser espectaculars, mireu, mireu…

Ah! i per cert, tenim unes quantes usuàries disposades a continuar folrant les columnes de la biblioteca amb llana!

columna llana (Medium)