Entrades

La bambina di vetro

El dissabte 21 de novembre 2020 teníem programat el laboratori La bambina di vetro. A causa de la Covid no es pot fer de forma presencial, però igualment publiquem tota […]

Quadrats, rodons i acordions!

A la sessió del mes de novembre vam continuar investigant els formats dels llibres.
Aquesta vegada volíem demostrar que la forma del llibre també parla. Què passa quan les històries no hi caben dins les pàgines quadrades d’un llibre? Doncs que els seus autors han de fer-los rodons, triangulars o en forma d’acordió.

Ens interessava especialment mostrar casos significatius on l’objecte llibre juga amb el format adaptant-se al contingut i en multiplica l’efecte.

Les etiquetes del nom portaran el dibuix de la fàbrica perquè aquest laboratori s’encabeix dins el nostre projecte “en construcció” d’autoedició de llibres artístics creats per infants (Vegeu  La fàbrica de les històries mini).

La primera part del laboratori es va fer a la sala infantil on vam presentar a les famílies un munt de llibres interactius, originals, petites obres d’art que obrien portes a l’experimentació en la forma.
A mesura que presentàvem aquests llibres anàvem parlant de totes les possibilitats que ofereix el format, comparant-ho alhora amb la forma quadrada de la pantalla.

Llibres interactius que poden jugar amb la forma de les guardes, el tallat del paper, el cosit de la pàgina, elements d’acompanyament, format d’acordió, format rodó, desplegable com un pòster, dins una capsa, etc., per multiplicar l’efecte dels llibres.

Alguns exemples:

Un cop acabada la presentació de llibres, vam anar fins a la sala de tallers on ens esperaven taules i cadires per tothom i unes bosses misterioses penjades per les parets.

Cada bossa amagava el resum d’un llibre i els convidàvem a triar-ne una a l’atzar. Sols o en família, calia que llegissin atentament aquell relat i que, posant-se a la pell d’un autor, editor i il·lustrador, pensessin quin format de llibre seria ideal per a representar millor aquella història.

Un cop tenien al cap el format ideal per la seva història era el moment de portar-lo a la realitat i convertir-lo en un llibre autoeditat.

Agafant el material que necessitessin podien construir el prototipus del seu llibre.
Abans d’agafar el material però, vam fer molta incidència a un fet important: calia tenir una idea clara del què volien fer i no despistar-se amb tot el material que trobarien a disposició.
La premissa era clara: imaginar un format que s’ adaptés perfectament la història i que en multipliqués l’eficàcia.

Els resultats van ser realment molt i molt bonics.

Però encara faltava una sorpresa final. Embolicats amb paper i un número identificador, cada participant va poder trobar el llibre original de la història que ells acabaven de recrear.

No preteníem que fos un concurs, vam destacar molt que era un joc de tornar a recrear un llibre (escollit pel fet de ser molt ric i suggeridor), però que tenia un format clàssic.
No era ni millor ni pitjor, assemblar-s’hi o no. Només era el joc de l’art i la literatura!

Alehop! El món dels pop-ups

Els protagonistes del laboratori del mes d’octubre van ser els llibres tridimensionals, els pop-up, petites escultures de paper que surten dels llibres per dibuixar en l’espai.
Per fer aquest laboratori ens vam basar en la sessió que Anna Font d’Experimentem amb l’Art va fer-nos dins les IV Jornades de Laboratoris de Lectura.

La presentació va ser molt breu: la missió d’aquest laboratori era explorar com es pot dibuixar a l’espai, a l’aire, a la natura, més enllà de les pàgines d’un llibre.
Com això ens portaria evidentment cap als llibres, ho descobriríem al final de tot.

Vam marxar tots junts fins a una sala preparada per l’activitat: totalment buida. Tot tenia cert aire de misteri. Era un començament ben diferent dels que havíem fet fins ara.
Un cop en la sala, vam començar un diàleg entre petits i grans: què necessitem per dibuixar? Com ho fem si no tenim llapis, pinzell… ni cap superfície com paper, tela…
Van anar sortint idees: dibuixar amb el cos, fer lletres entre nosaltres, amb roba, amb els cabells, fent ombres…

Finalment els vam dir que sí que teníem un material: cintes adhesives de colors. I què podia fer-nos de paper? Doncs tota la sala.

Uau! Uf! Podem?! A la paret? I a les làmpades? I al vidre? Uau! A terra?
Va costar uns minuts llançar-se i perdre la por. De fet, no sé si realment vam arribar a perdre-la del tot.

Acabàvem de fer una “performance”, una petita intervenció artística en l’espai i això era molt ric perquè mai més ens tornaríem a mirar aquella sala de la mateixa manera. Però ja se sap que totes aquestes obres formen part de l’art efímer i ara tocava recollir-ho tot i desenganxar les cintes. No en quedaria res, més enllà d’alguna fotografia. Té un valor totalment vivencial.

Per seguir el laboratori, vam haver de moure’ns cap a una altra sala. En aquesta sala se’ns convidaria a estirar-nos a sota d’unes taules per pintar el cel.
Uf! Què volia dir això?

Doncs el cel també és una superfície ideal per a pintar. Quines coses poden pintar el cel? Un cel de dia o un cel de nit. Dues fileres de taula diferents per omplir d’imatges de núvols, fum, llamps, estrelles…?

Aquests dos llibres, en faristols, eren una petita font d’inspiració:

Bianki. Con la cabeza en las nubes. Océano, cop. 2010 (Travesía)
Tamarkin, Annette. En el cielo. Océano, cop. 2011

I finalment una darrera part per entendre com tota aquesta experimentació amb l’espai ens acaba portant cap als llibres.

A les taules de la tarima teníem preparada una bona col·lecció de llibres tridimensionals.
Petites obres d’art, enginyeria de paper, dibuixos que surten del full per dibuixar-se a l’aire, com nosaltres havíem estat fent durant tot el laboratori.

Són uns llibres delicats, difícils de trobar en les biblioteques. Però el laboratori ens brindava l’oportunitat de conèixer-ne una bona colla. Era una ocasió especial perquè es tractava d’una col·lecció privada i, per tant, calia manipular-los amb molt de compte.

Va ser un laboratori estrany, diferent, potser complicat a nivell de ritme, però és clar, després de fer una performance, després d’estar tocats per l’art, potser és demanar massa que els infants estiguin concentrats i ben asseguts!

Jugant amb els formats

El darrer trimestre del 2016 volem mirar-nos els llibres com a objectes artístics. Davant l’arribada del llibre electrònic i de la força de les noves possibilitats que ofereixen els dispositius mòbils i tauletes, ens ha semblat interessant mostrar com en el llibre clàssic també existeix interactivitat i joc entre el fons i la forma.

No hi llegiu una crítica al futur món del llibre ni una reticència al llibre electrònic, senzillament ens mou el gust d’analitzar els àlbums i llibres il·lustrats des de totes les seves possibilitats!

29 d’octubre
Alehop!
Dibuixant històries a l’espai.
Us convidem a descobrir el món dels pop-ups, petites escultures de paper que surten dels llibres per fer-nos somniar.

26 de novembre
Quadrats, rodons i acordions!
Quan la forma del llibre també parla.
A vegades les història no hi caben dins les pàgines quadrades d’un llibre i demanen als seus autors que facin llibres rodons, triangles o en forma d’acordió.