Entrades

Laboratori d’estiu. Laboratori de lectura, art i tecnologia

El Laboratori de lletres i imatges s’afegeix a la proposta de Roca Umbert. Fàbrica de les Arts i també estarà obert per vacances.
Seguint els mateixos objectius dels laboratoris que tenen lloc a la Biblioteca durant el curs, els tallers que us proposem giren al voltant de la lectura, l’art i la tecnologia.
La proposta, que es dirigeix a infants de 8 a 12 anys, tindrà lloc del 25 al 28 de juny de 9.30 a 13h a la Biblioteca i als carrers de Roca Umbert.
Al llarg d’aquests quatre dies els infants faran un tast a diferents llenguatges artístics i tecnològics, de la mà de professionals experts en la matèria.

Del 25 al 28 de juny de 9.30 a 13 h
Per a infants de 8 a 12 anys
Places limitades. Gratuït.
Inscripcions a partir del 10 de juny a les 15 h a la Biblioteca i a  www.granollers.cat/inscripcionsbiblioteques

Laboratori de lectura, art i tecnologia:

Fem una fotonarració surrealista!
A càrrec de CliCme. Petites experiències fotogràfiques (Montse Casas i Eugènia Ortiz)
25 de juny de 9.30 a 13 h
A partir del joc de confeccionar un cadàver exquisit amb fotografies, crearem entre tots unes narracions ben surrealistes.
A partir d’una fotografia, els infants es passaran les càmeres i s’inspiraran per crear una nova imatge, sense cap connexió racional, només associativa, i així successivament anirem passant càmeres, fent fotos fins a obtenir una narració visual i crear un fotollibre desplegable.
[Caldrà portar una màquina de fer fotos, si és possible]

 

 

Construcció de màquines d’explicar històries
A càrrec de Can Xic. Tallers creatius (Bàrbara Partegàs i Miquel Sebastià) 

26 de juny de 9.30 a 13 h

Amb l’ajuda de la màquina de generar idees i amb un cert protagonisme de l’atzar, crearem el joc de Daus de les Històries. Amb aquests daus podrem generar històries que treballarem a la segona part del taller.
Cadascú triarà una de les històries que s’hauran generat amb els daus, la representarem i congelarem l’acció en bucle, com si es tractés d’un GIF animat o d’un vídeo “boomerang” d’Instagram, però analògic. El farem serrant fusta, amb cartró, emprant tecnologia de màquines simples.

 

 

 

Invents i criatures fantàstiques
A càrrec de la Fundació Pere Tarrés
27 de juny de 9.30 a 13 h

La lectura compartida del llibre La cosa perduda de Shaun Tan ens portarà a endinsar-nos en un món fantàstic i d’imaginació per acabar creant la nostra pròpia criatura. Aquests éssers inventats pels infants cobraran vida gràcies als sons que podran programar a través de la placa Makey Makey i el programa Scratch.

 

 

 

Fem una mimficció. Una aventura per Roca Umbert
A càrrec de Teleduca. Educació i Comunicació 
28 de juny de 9.30 a 13 h

Començarem la sessió creant un guió cinematogràfic, inventant una història amb aportacions de tothom, interconnectant gustos i interessos, redescobrint l’entorn de Roca Umbert i fent volar la imaginació. A la segona part gravarem els relats audiovisuals ideats, aprenent totes les tasques i rols tècnics i artístics que suposa dur a terme un rodatge de forma col·laborativa: estar davant i darrere de la càmera, disfressar-se, organitzar-se, etc.

 

 

Aquest Laboratori d’estiu és possibles gràcies al programa Bibliolab de la Xarxa de Biblioteques Municipals que desenvolupa i dona suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania.

I per nosaltres és un regal poder oferir aquest final de curs a totes les famílies que confien amb la biblioteca i segueixen durant el curs els nostres laboratoris!

Programa Laboratori d’estiu en pdf

Enllaç a les fotografies. Màquina d’inventar històries

Enllaç a les fotografies. Fem una mimficció

Enllaç a les fotografies. Scrach amb la cosa perduda

Enllaç a les fotografies. Fotollibre per Roca Umbert

3,2,1 FOTO! Fotografia i memòria

El dissabte 24 de novembre va tenir lloc el segon laboratori de lletres i imatges que dedicàvem al relat fotogràfic. En aquesta ocasió volíem posar l’accent en el poder evocador de la fotografia com a objecte que ens parla de la nostra història.

A través de fotografies antigues volíem convidar les famílies a conèixer (o imaginar) i a escriure, com havien viscut els nostres pares i avis.
El punt de partida eren alguns llibres que juguen amb la fotografia com a objecte autobiogràfic i de memòria viva. I de passada, això ens permetria imaginar com la ciència ha avançat en el procés fotogràfic.

En aquesta ocasió, el laboratori de la Biblioteca Roca Umbert va comptar amb la col·laboració de l’artista resident de l’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Lluís Estopiñan, que ens va obrir les portes del taller per poder conèixer el seu treball, on incorpora la fotografia en diverses formes, i explora tècniques d’altres èpoques com la cianotípia.

Ens vam trobar a la sala infantil, però aquesta vegada no vam arribar a seure. Va ser el punt de trobada i de sortida ràpidament cap a l’Espai d’Arts. Allà ens esperava en Lluís, per explicar-nos què era això de la cianotípia i quin va ser el seu origen.

En Lluís ens va mostrar, com si estiguéssim en una cuina, com es cuinava el procés des d’un inici. Mentre les mans anaven treballant ens va anar explicant com els primers naturalistes van experimentar la cianotípia per poder documentar les seves troballes. El públic va anar intervenint, preguntant i observant amb els ulls ben oberts.

També vam aprofitar per preguntar-li com incorpora ell la fotografia en el seu treball artístic. El cert és que ens vam quedar amb ganes de conèixer més a fons tot el què fa. Però resumint, les fotografies que més li agraden són aquelles anònimes, comprades o trobades a mercats de vell, perquè juga a recuperar-ne la memòria, imaginant quin és el relat que hi ha al darrere de cada personatge. Per donar més sentit a aquest exercici de memòria, utilitza la cianotípia, però fent servir de base capses de medicaments obertes. Medicaments sovint de malalties com l’Alzheimer.

Com que el Lluís explica  que ell treballa la fotografia com a forma de mantenir viu un record, es genera una conversa molt bonica amb un nen habitual de la biblioteca l’Ismael, que explica que la pel·lícula Coco, de Disney, també parla de la fotografia i la memòria. La veritable mort és quan ningú ens recorda. Després desapareix la nostra imatge de les fotos.

Un cop vam poder veure el procés acabat i amb el regal d’una fotografia feta, vam tornar cap a la biblioteca. Moltes gràcies Lluís!

Allà ens vam trobar una sala d’actes plena de fotografies antigues penjades per les parets, amb un intent de despertar els records, sobretot dels grans, i de generar converses amb els petits.

Aquestes fotografies eren un préstec del laboratori Els encantats que la Marta Roig i l’Ana Juan van fer durant les V Jornades de laboratoris de lectura.

Primer vam mostrar i explicar els cinc llibres que teníem destacats en uns faristols i alguns altres que teníem apartats, i posteriorment vam proposar de mirar les fotografies i fer-ne un joc…

Si pensàvem amb les fotografies que fem avui dia tots nosaltres, realment no sabem si ens mostren una realitat o una falsa il·lusió. Quines coses podem endevinar mirant una fotografia? Potser el país, l’època a partir de la roba i el mobiliari, etc. Potser també l’estat d’ànim de la persona fotografiada… Però realment el relat d’allò que mostra ens el podem inventar.

En aquest moment també vam aprofitar per mostrar els dos llibres que l’escriptor Pep Molist ha escrit en homenatge a dos fotògrafs. Es tracta de dues novel·les per a lectors de 10-12 anys que homenatja a dos fotògrafs, Antoni ArissaJacques Henri Lartigue. Molist va escriure-les després de visitar dues exposicions d’aquests fotògrafs a Barcelona. La fotografia com a inspiradora i també la fotografia com a argument. És interessant veure com dos il·lustradors han fet la versió de les fotografies reals per il·lustrar les dues obres.

A partir d’aquí els vam fer una proposta d’acció: cada infant i adult del laboratori podia passejar per la sala i  agafar la imatge que més li cridés l’atenció. Repartits per la sala hi havia coixins individuals i petites carpetes amb fulls i bolígrafs. Només calia seure, observar la imatge i imaginar el relat que s’hi amagava darrere.

Va ser un exercici íntim, tranquil i silenciós. A mesura que grans i petits acabaven, anàvem penjant les fotos juntament amb els escrits en un racó de la paret. Allà els vam poder anar llegint…

Alguns tenien tocs d’humor, la majoria dels que feien els infants, segurament perquè les imatges antigues els sorprenen i els fan riure. Però dels escrits dels adults van sortir coses molt més serioses. Algunes fins i tot molt emotives. 

Paral·lelament, en dos raconets de la sala, vam exposar també dues coses més. Per una banda, àlbums familiars que havíem proposat de portar als assistents. I per l’altra, tot el gruix de llibres de fotografia i literatura infantil que ja havíem mostrat a la darrera sessió. Era l’última oportunitat per fullejar-los!

I d’àlbums familiars ens en van portar un, però després no li vam fer gaire cas per manca de temps. Un error per no repetir. Si demanem a les famílies que portin quelcom, ha de tenir un protagonisme real, sinó és així, malament. Però bé, a nosaltres ens va servir per descobrir un àlbum fotogràfic excepcional i fet a mà. Mireu:

 

Les fades de Cottingley

El dissabte 27 d’octubre de 2018 iniciem el curs de laboratoris sense deixar de pensar amb tot allò que hem après a les V Jornades de Laboratoris de Lectura, al voltant de la fotografia. Teníem moltes ganes de parlar-vos de la relació existent entre la literatura i la fotografia.Aprofitant tota la recerca documental que havíem fet per preparar les jornades, volíem posar a l’abast de les famílies dels laboratoris tots aquests llibres meravellosos que no tenim normalment a la biblioteca.

Però en especial, vam decidir posar el focus en un àlbum il·lustrat, una novetat, que explicava un fet molt curiós de l’inici de la fotografia.

L’any 1920 van aparèixer unes fotografies amb dues adolescents enmig d’un bosc envoltades de fades. Molta gent va creure que es tractava d’una estafa però el famós escriptor Arthur Conan Doyle va defensar l’autenticitat.
Per preparar el laboratori vam servir-nos d’aquests dos llibres:
Sender, Ana. Las hadas de Cottingley. [Sevilla]: Tres Tigres Tristes, 2017
Doyle, Arthur Conan. El misterio de las hadas. Palma de Mallorca: Olañeta, cop. 1998

Vam començar el laboratori a la sala infantil i, després d’explicar que la fotografia seria el nostre tema a investigar al llarg del trimestre, els vam presentar alguns dels llibres més curiosos, divertits, estranys o interessants que combinen fotografia i literatura.


Tot seguit els vam proposar fer un salt en el temps i viatjar al 1917, a principis del segle XX, a una petit poblet anglès que es diu Cottingley.

Agafats de la mà, vam fer un salt real i un salt fictici en el temps, i vam marxar cap a la sala d’actes. Allà hauríem volgut tenir un bosc frondós, però ens vam conformar amb alguns tuls penjats i uns cartrons que feien una mica de decorat. Vam jugar sobretot amb una il·luminació misteriosa, gràcies a una mànega lluminosa a terra i també uns potets amb espelmes falses, repartides per la sala…

Asseguts a terra, els vam explicar el relat de tot el misteri que envolta les fotografies de Cottingley, ajudant-nos amb un seguit d’imatges, il·lustracions, que projectàvem a la paret. Aquesta era la part més important de la sessió, perquè tota l’aventura de les falses, o no, fotografies, ens permetia parlar amb els infants de l’existència, o no, de les fades. És un tema molt atractiu per a ells i realment tots tenien molt per explicar sobre la seva experiència. Cal preparar les preguntes adients i fer una escolta activa per permetre una conversa rica.

Un cop acabada la conversa, les famílies es van agrupar al costat dels diferents llumets, i vam repartir 10 exemplars de l’àlbum de l’Ana Sender perquè en poguessin fer una lectura atenta.

I acabada la lectura, hi havia dues propostes a fer: seure una estoneta a mirar tota la tria de llibres de fotografia, o bé, participar en un mural gegant que volíem fer al vidre d’entrada de la biblioteca. La idea era reproduir una de les fotografies de Cottingley: per una banda, representar el bosc, jugant amb una paleta de colors de blanc i negre, com era la fotografia en aquell moment, i per una altra, representant les petites fades.

El resultat final no va ser especialment homogeni o gaire bonic, com ens havíem imaginat, però el procés de tot plegat va ser ric i interessant. Potser hauria estat millor proposar a les famílies que fessin les fades i després anar-les a repartir per diferents espais de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert. Potser fins i tot recollir-les totes en una etiqueta a Instagram…

Però bé, el més important era tot el procés.

 

 

Univers Brossa

Els tres laboratoris dedicats a la poesia començaven el dissabte 27 de gener 2018 amb una homenatge a Joan Brossa i la poesia visual, aprofitant la gran exposició que sobre ell es feia al MACBA. L’objectiu, doncs, era fer un primer apropament al seu món poètic però d’una manera juganera, tal i com el gran poeta català ens va ensenyar.

Després d’endinsar-nos en la nombrosa informació que hi ha per les xarxes i de llegir alguns llibres molt interessants i suggeridors, vam decidir no atabalar-nos! Vam intentar escollir una part de la seva obra i comparar-la també amb l’obra fotogràfica de Chema Madoz, artista amb qui comparteix l’esperit surrealista i juganer.

La bibliografia que nosaltres vam utilitzar principalment va ser aquesta, malgrat que, com diem, hi ha molta informació i exemples de treballs fets a les escoles. Buscàvem que hi hagués una mostra de les diferents vessants i estils de Joan Brossa: Llibres de poemes visuals, llibres amb poemes objecte, llibres de poemes clàssics i llibres amb cartells.

Quin va ser el relat del laboratori?
Bé, com sempre vam engegar a la sala infantil, asseguts en rotllana, entre catifa i cadires, tot fent una mica de xerrada sobre la poesia. Perquè dedicar tres laboratoris a la poesia?
Què és la poesia? Serveix per a alguna cosa? És una cosa seriosa? Tothom pot ser poeta?
Aprofitant l’enganxina que portàvem amb el nostre nom, vam aprofitar per parlar del poema objecte que hi apareixia. Allò era un poema? Un poema es pot escriure, es pot recitar, es pot construir amb objectes, es pot dibuixar, es pot cantar…Quantes preguntes!

Justament la resposta la trobaríem ordenant les lletres de cartró que teníem per allà sobre la catifa. JOAN BROSSA!

La intenció del laboratori, doncs, era jugar amb elements i objectes del món brossià per convertir-nos en jugadors de paraules!
A la sala d’actes les famílies es van repartir entre 4 propostes (poemes visuals, fotografia de Chema Madoz, Cartells i Poemes objectes) i al llarg de la tarda van anar passant per totes. A continuació podeu veure algunes de les fotografies per fer-vos una idea de com l’art de Brossa s’encomana i suggereix!

Poemes objecte

En la primera fotografia podeu veure quina era la tria d’objectes amb els que disposaven per fer les creacions. I en la darrera imatge, on situaven el poema objecte creat per fer la fotografia. Objectes com: ulleres, guants blancs, segells, escarbats de plàstic, daus, sobres d’avió, cartes espanyoles i franceses, barret de copa, titella, joc de l’oca, antifaç, candau, agulles d’estendre, porró, màquina d’escriure, ouera, confetti, cabdell de llana, fulles de tardor, claus, bitllets de tren, pedres, rodet de fil, nas i bigoti de disfressa…

Chema Madoz

Fotografies penjades a la paret per mirar i per imaginar-ne un títol

Cartells

A partir dels cartells de Joan Brossa, juguem a crear-ne de nous, respectant els colors, objectes i temàtiques